Molt bon nadal!

Els meus millors desitjos per a tothom! Espero que celebreu aquestes festes plens de felicitat i joia.

Una fortíssima abraçada!

A més, tens les venes molt bé, tu!

Porto dies que no escric. És que del fred que he passat aquesta setmana anterior, se m’han congelat els idees i m’havien sortit estalagtites als dits.

Marededéu, quin fred que he passat!!!

Objectivament tampoc és que n’hagi fet moltíssim, però el portava ficat dins el cos: em llevava amb fred, em passava els matins bebent tes i infusions bullint i a la nit a casa fotia la cale a tot drap i m’embolicava mab un jersei i una manta.

—

Avui m’he anat a fer un anàlisi de sang. He pensat que ja tocava i avui al matí hi he anat.

Sóc molt aprensiu per les agulles i la sang, fins al punt de desmaiar-me o tenir baixades dràstiques de tensió i començar a veure llumets de colors pampallugeujant… Recordo l’escena culminant de Las Invasiones Bárbaras, on tots els amics autanasien el prota injectant-li heroïna, una injecció mostrada en primer pla cadascun -i en són 7 en total. Una mica més i no surto viu del cine. Pel.li altament recomanable, perxò, pels que no l’hagueu vista.

Doncs això, que me’n vaig per les branques.

Que deia que sóc molt aprensiu amb la sang i les agulles, de manera que arribo a l’ambulatori i li dic al noi que m’ha de punxar: “escolta… que és que jo… que… em fa una mica de cosa…”. Ho entén de seguida, reclina la butaca i corre les cortines del box no fos cas.

M’arromango i li entrego el meu braç.

“Ja veuràs com no és res, tu mira al sostre. A més, tens les venes molt bé tu! No serà res!”

El noi, molt dolç i gentil, em va donant conversa mentre em vampiritza (“què tens vacances ara per els festes? Et toca anar a casa els sogres?”), i quan me n’adono ja m’està treient l’agulla i ja hem acabat. No m’ha fet gens de mal, però em diu:

“Uh, que blanc que t’has quedat, ara! Quan surtis pren-te algo amb sucre, una cocacola o així”

Me’n vaig tot cofoi i realitzat, amb ànims de “prueba sup-perada!” i sentint-me un crack de l’univers per no haver muntat un numeret.

Premi Nobel de la guerra

Hope = fingers crossed Mr. Peace Nobel Prize won’t attack you. Foto d’aquí

Els del Nobel estan fatal. Li donen el Nobel a l’Obama, quan encara no ha fet res de res. I quan recull el guardó, diu que hi ha guerres justes?

Diu que de vegades hi ha guerres justificades perquè permeten assolir una pau justa??? A què es refereix, a la ‘pax americana’ de l’Agfanistan, on hi acaba d’enviar més tropes? A la victoriosa pau de l’Irak, on hi foten un nyap darrere l’altre? O potser es remunta a la història i es refereix a la justa pau del Vietnam… després que els vietnamites guanyessin contra l’invasor americà?

Com segueixin així, el Nobel de la pau servirà pel mateix que el paper de wàter…

Com deia no sé qui, fer la guerra per defensar la pau, és com follar per defensar de la virginitat. Pos això. Un puto contrasentit. Puto fàstic.

Dos pics i repicó (o repiqué)

Pic….óooo

Pic…quéeee

Com tots sabeu vaig al Dir Gràcia, des de fa uns mesos. Vaig deixar enrere el llustre del Dir Diagonal perquè em queda més a prop de l’ofi i hi puc anar abans d’entrar al matí.

Ja m’hi he trobat a dos famosos: l’Alfred Rodríguez Picó del temps, i l’exministre pepero i actual president de Vueling Josep Piqué.

Cal dir que el Picó fa més cara de caricatura al natural que per la tele (els solcs més profunds encara) i que el Piqué, en canvi, que sempre l’havia trobat com malaltís, se’l veu més sa. Potser és que el nou matrimoni i allunyar-se de la política li proven?

Les Cols en globus

(foto de Les Cols Pavellons d’aquí)

Encara tinc pendent la mega entrada explicant com va anar la celebració del ‘casament 2′ fa dues setmanes a BCN. No me n’oblido, eh!

Els nostres amics ens van regalar a banda de mooooltes monedes un fantàstic cap de setmana a Les Cols Pavellons, amb esmorzar inclòs, un dinar, i un sopar al restaurant Les Cols… i una anada en globus per damunt de la Garrotxa, per veure’n tota la zona volcànica!

Les Cols és un restaurant de luxe, que tot just la setmana passada es va saber que ha guanyat la seva segona estrella Michelin (uuuuau nens, quina passada!!!!). També tenen un petit hotelet que fot una bona pinta!!:

I la pujada en globus, la veritat és que en tenim moltíssimes ganes! Ha de ser preciós!

Total, que no m’enrotllo més: Ja acabo de fer la reserva! L’hotel té poques habitacions i no tenien disponibilitat fins al juliol, de manera que hi anem el cap de setmana del 16-18 de juliol, per celebrar el nostre aniversari de casats (del casament 1 a Hong Kong, que és el 15/07)

Que guai!!!!

Moltes gràcies nanos!!!!!!!

(foto d’aquí)

Sol solet

Vine’m a veure

vine’m a veure

Sol solet

Vine’m a veure que tinc fred

Estic sol (d’aquí la cançoneta… no és pas que no faci sol, que això no és Suècia!)

La Dawn se n’ha anat a veure la seva família i tornarà el dia 24. Em va deixar ben acompanyat de l’arbre de Nadal, que vam guarnir diumenge. Vam decidir, perxò, no posar els llums ni res més fins que ella no torni

(No és Nadal si la Dawn no és amb mi)

(Sí, la tele encara no és de plasma… però ja li queda poc pobrissona, ens està demanant un canvi a marxes forçades. El que passa és que no la fem servir, ho mirem tot per internet, i ens estem debatent si val la pena comprar-ne una de nova o no)

Ei, que per si no us hi heu fixat, aquest any l’arbre l’hem decorat amb la nostra col.lecció d’ossets de peluix i fotos nostres:

Ara que estic sol, aprofito per passar-me les estones al gimnàs. Hi torno a anar al vespre i he reprès les classes d’steps.

Aprofitaré també per anar-li a comprar els seus regals de Nadal, així quan torni el 24 ja se’ls trobarà sota l’arbre hehehe

Espanya em roba més de 500€ al mes

O sigui, més de 6.000€ l’any. El meu compte d’estalvis agrairia molt que m’ho deixés de robar, de debò!

El Cercle Català de Negocis han fet el que n’hi diuen la “calculadora de la nòmina catalana“: una forma molt gràfica de mostrar quant pagues cada mes en impostos que se’n va a Espanya i no torna en forma de serveis.

L’espoli fiscal que patim els catalans, segons les estimacions més conservadores, és de 22.000 milions d’€ l’any, un 9,8% del PIB català.

Des del Cercle Català de Negocis afirmen que si fóssim independents, aquests diners que ens roben cada mes podrien ser-nos retornats en forma de:

- Rebaixa d’impostos que augmentaria la renda disponible

- Millora dels serveis i infaestructures públics

Ara mateix Catalunya som un país com Dinamarca, amb els impostos de França i els serveis de Rumania (ui no, que la Renfe rumanesa funciona més puntual, segur!).

Vist com està el pati, amb la polèmica de l’Estatut i tot plegat, convindria que Espanya i Catalunya ens separéssim amistosament, com en el seu dia van fer Txèquia i Eslovàquia, o Suècia i Noruega. Els catalans podríem respirar tranquils!

I tu, vols saber quant hi guanyaries, si no fóssim espanyols? Pots mirar-ho aquí

D’urgències

Divendres la Dawn no es trobava gaire bé. Dissabte vam passar-nos el matí a urgències. No patiu, no és res greu. Està bé, va ser més l’ensurt que res més.

Vaig poder conèixer de primera mà com funciona l’atenció sanitària de casa nostra. Si bé la impressió del personal que la va atendre és molt bona (la metja molt simpàtica i professional), ens vam haver d’esperar una hora per ser atesos perquè estaven “col.lapsats”.

Aquesta és la pitjor part.

Si segons els rànkings els serveis sanitaris de l’estat espanyol són els 6ens millors del món (i Catalunya és dels millors de l’estat), no vull ni pensar com deuen ser les urgències de la resta de països del món!

Teniu experiències “urgencils” que volgueu compartir?

Cursa Jean Bouin

Avui he corregut la cursa Jean Bouin, de 1okm i bastant malparida, perquè l’últim quilòmetre fot súper pujada, ja que s’enfila a dalt de Montjuïc des del Paral.lel. És un trencapulmons!

Hi anava amb bastant precaució. Era el segon cop que hi corria, l’anterior va ser fa uns 5 anys amb el Jordi Benet. La meva arribada a meta va ser triomfal, amb una súper trallada res més creuar la línia d’arrivada.

Però avui estic súper content, perquè malgrat que l’últim km et trenca i acabes baldat i tal, és la meva cursa de 10km més ràpida. Acabo de consultar els resultats i l’he fet en 48′51″, i he quedat el 2712è. (devíem ser uns 6.000)

Estic content perquè vol dir que estic més en forma que fa cinc anys i perquè l’entrenament que estic seguint al gimnàs funciona.

De fet, des del gener passat que vaig córrer la mitja marató que no feia corregudes tan llargues. Al gimnàs faig peses i ‘interval training’. Consisteix en córrer no més de 12 minuts alternant, per exemple, mig minut a 17,8km/h i un minut a 9km/h. Els canvis de ritme et trenquen. Diuen que és la millor manera d’aprimar-te, perquè és tan intens que segueixes cremant calories hores després d’haver acabat. També va molt bé per prerarar el cor i els músculs per grans esforços. I 10-12 minuts, dos cops per setmana es fa en un plis!!!

Per tant, de cara a la propera mitja marató (m’he apuntat a la Mitja de Granollers, la més important d’Espanya), seguiré entrenant en intervals. Total, millorar la meva marca de l’any passat no costarà gaire. I m’ho passaré bé!!!

Entrevista a Jordi Pujol a El País

“Ehm, ehm, avui això no toca!”

L’entrevista Lluís Basset al seu blog d’El País. L’entrevista és interessantíssima, perquè repassa el període de finals dels 80s i primers 90s amb la reunificació alemanya, la desintegració de l’URSS i al formació dels nous estats a l’Est.

També parla breument de la “desafecció” actual catalana, però trobo que es queda curt quant a pronòstics.

“Cataluña es como Lituania, pero España no es como la Unión Soviética. O bien, que Cataluña es como Eslovenia, pero España no es como Yugoslavia. Las independencias son el resultado de una voluntad. Hay un sentimiento, una fidelidad, la defensa de una identidad, pero lo decisivo fue la explosión de los imperios”

“[cuando un país se ve excluído de un proyecto más amplio] sería la desafección de la que ahora hablamos en Cataluña y en España”

El nostre ex-ex-Molt Honorable, tot i que no el he votat mai i, en moltes coses, el trobo un jeta que ha fet molt de mal a Catalunya i que ens ha convertit en la massa informe i mediocre que som ara, en d’altres coses ha estat un gran estadista. Una contradicció, però cert.

Molt interessant