Nit de St Joan

St. Joan és una d’aquelles celebracions precristianes que per ser pràctics, van adaptar a la nova fe: “apa nois, ara en comptes de ballar i fer rituals pel solstici d’estiu,  ballareu i fareu una missa per Sant Joan, un dels apòstols”. O sigui, canviar-ho tot perquè tot segueixi igual.

Amb el temps suposo que ha anat evolucionant fins al menjar coques i tirar petards d’avui en dia.

Per a molts Sant Joan segueix sent una nit especial: la nit màgica, la nit més curta de l’any! Tot i que no ho és, perquè seria el dia 21, amb el pas de la primavera a l’estiu.

De fet tinc unes amigues que cada any fan un licor casolà, fet amb esprit de vi i herbes del bosc que, com a part essencial del procés de preparació, cal deixar-lo a sol i serena no sé quants dies durant els solstici d’estiu. Diuen que agafa molta energia i té poders curatius, i jo m’ho crec: l’he tastat i és súper potent! N’hi diuen “el licor de les bruixes”, i realment li escau.

En resum, tot això, per preguntar-vos com celebrareu vosaltres la revetlla?

Jo, amb els amics de Barna, anirem a casa la Laura, que s’acaba de mudar a un súper àtic amb terrassa (ideal per una festaaaa!) a L’Hospitalet.

De totes maneres, jo me n’aniré a dormir a una hora prudent, perquè demà treballo.  (Així evito aquesta nit de petards odiosos! Si pogués els prohibiria!)

Vosaltres que feu?

Aniversari feliç

Dissabte va ser el meu aniversari. 31 anyets molt ben posats (no és que m’ho digui jo, és que és cert, oi??? hehehe).

Aquest any no em venia gens de gust fer una macro festa com d’altres anys, i menys de nit. Com que a la colla som 4 els aniversaires bessons (Núria, Jordi Benet, Jordi Sabés i jo) , al final vam acabar celebrant-los tots quatre a casa la Núria a Vacarisses, al mig de la muntanya en una casa ben maca que tenen amb piscina.

Va ser el meu primer bany de la temporada!

El més fort de tot és que a Barna plovia i feia fresca i esclar, vaig optar per no agafar-me ni tovallola ni banyador ni res. Un cop allà dalt fotia una caldaaaa!!!! Al final, vam acabar a  la piscineta en calçotets tan el Lucas com jo. I després, com que no ens podíem posar els pantalons perquè anaven ben molls, vam dinar en samarreta i calçotets, només.

El dinar va ser genial. El Monter es va currar una súper paella amb pollastre, porc, gambes, sípia, musclos, feta a fora el jardí a la barbacoa que estava taaaaaan sumament bona!!

L’Irene va currar-se un pastisset de poma i nous també molt bo!

Vam atipar-nos com a lladres, tu!

Al final vam arribar a Barcelona a les deu de la nit, vaig passar deu minuts per casa i a les 22.30 vam tornar a quedar amb l’Àlex, l’Irene i l’Ester per anar a veure una pel.li francesa divertideta, molt ben muntada: El primer dia de la resta de la teva vida.

(Quan em passin les fotos que van fer de la piscineta i l’aniversari, ja la penjaré)

Preaniversari

D’esquerra a dreta: jo, l’Adri, el Khaled i el Clay

D’esquerra a dreta: l’Adri, l’Ana, el Khaled i el Clay

Divendres a l’oficina vam celebrar els aniversaris de l’Ana i meu. Tos dos els fem el mateix dia, el 20 de juny. Jo vaig convidar a pizzes i ella es va currar un súper pastís de poma boníssim.

Com que feia caloreta (xafogor!) vam treure una taula a fora al balcó i vam estar allà xerrant i parlant. No se’m va acudir de fer cap foto fins que ja havíem dinat i ho havíem desmuntat tot, així que únicament puc mostrar-vos-en dues de grup fetes amb el mòbil.

Gaguejant-la ruix

Porto com 10 dies obsessionat amb aquesta cançó, que trobo híper brillant (i que ben aviat afegiré a la llista Spotify, don’t worry): Lady Gaga, “Just Dance”. Trobo que té súper ritme per ballar o per llevar-te de bon humor.

I ahir en vaig descobrir una altra, de cantant, que de moment promet: La Roux, que ve a tocar al Sonar. Únicament n’he escoltat “Quicksand” i també és brillant:

Compte enrere

D’aquí a un mes ja estaré casat:  El casament 1 serà el 15/07. Estem ja, doncs, en fase de compte enrere!!!!

(No, encara no estic nerviós, però sí q en tinc moooltes ganes!!!)

Meditació zen

En les dues o tres darreres setmanes m’he estat llegint un llibre de l’Eckhart Tolle titulat A New Earth. Aquí l’han traduït com Una nueva tierra ahora (perquè et quedi ben clar que el Tolle és l’autor d’El poder del ahora).

El llibre, entre d’altres coses, ve a dir que pensem massa. Que vivim no pas en el món real, sinó en els nostres pensaments de què vam fer; què hauríem d’haver fet; què farem després, demà, demà passat; de què li vaig dir i què em va dir; quina llàstima que no fes; etc.

Cal “calmar la ment” per poder experimentar la vida.

Simultàniament, per una sèrie d’experiències negatives que ara no explicarem m’he estat gairebé dues setmanes en tensió pel “què passarà”, i el “i si resulta que”. Tot de paranoies mentals de pensaments i més pensaments sobre fets que no s’han esdevingut i irreals. A banda de torturar-me, m’han impedit gaudir del dia a dia i m’han impedit dormir bé.

En converses amb un parell d’amics tots dos em diuen que el seu problema és que pensen massa. Mira, benvingut al club, els dic a tots dos.

Conclusió: cal calmar la ment. Educar-la per emetre menys soroll de pensaments per poder gaudir més bé l’ara.

Me n’informo i resulta que, repcisament això és el que pretén la meditació zen.

Ahir vaig anar a un centre de meditació zen al Born, on feien una xerrada informativa, tipus “demo”, hehehe

Va ser una horeta llarga en què ens van explicar com es practicava i vam fer-ne un parell de pràctiques.

Asseguts al terra, amb les cames creuades i de cara a la paret, per evitar distraccions, amb els ulls entreoberts, la clau és únicament concentrar-se en la respiració: la ment pot estar per una sola cosa a la vegada. Si li diem que estigui per la respiració, no estarà pels pensaments que li vénen.

Evidentment costa, no és fàcil, cal educar la ment. Et van venint pensaments, idees, plans constantment al cap, però dius “vale” i tornes a enfocar en la respiració. Amb la pràctica, la ment es tranquil.litza i entres més en contacte amb tu mateix i amb el moment.

Realment, en sortir d’allà, em notava molt més serè, satisfet.

L’instructor recomanava al començament anar-ho prcticant un cop per setmana, tampoc és qüestió de forçar la maquina, començar súper a saco i després deixar-ho, deia.

La setmana que ve m’hi tornaré a passar. I a veure…

Crisi, hipoteques i propietat privada

No miro la tele, és cert, fa mesos que la tinc criant pols. Però sí que miro programes per internet. Ja sigui sponsored by La Mula, o mirats directament a les webs de les teles. Ho va començar TVC amb TV3 A La Carta i, pel que veig, TVE també els ho ha copiat, fins i tot el nom.

Té l’avantatge que no t’has d’empassar tones de publicitat i que ho pots veure quan vols, fotre-li pausa, stop, etc.

Un dels programes que m’agraden, malgrat que el Jaume Barberà no n’acaba d’estar a l’alçada, és Singulars. Cada setmana entrevista a un convidat que no és famós però que destaca per la seva feina i el que ha aconseguit. Hi han passat empresaris, investigadors, metges, cuiners, etc. El Barberà vol transmetre la cultura de l’esforç, que esforçar-se acaba rendint.

Trobo brillant el convidat de fa un parell de setmanes, Fernando Pedro Méndez, jurista, registrador de la propietat i ultra condecorat assessor de governs en legislació, propietat privada, etc.

Al llarg de l’entrevista parla de la crisi actual, de les hipoteques, de què és i per què és important la propietat privada, de l’estat de la justícia i de les seves experiències com a assessor d’Espanya, Rússia, Cuba, Mèxic, etc.

La trobo una entrevista brillant i molt educativa.

Si la voleu veure, cliqueu aquí

Censurat!

L’Alicia em diu que a Suècia -bressol del Partit Pirata- han prohibit les descàrrgues P2P de la mula.

Llegeixo avui al matí que a la Xina els ordinadors vindran de fàbrica amb un software incorporat per filtrar la navegació a webs inapropiades. Els dirigents xinesos afirmen que és per evitar que la gent se’n vagi al porno.

Penso en el meu cas d’ahir al vespre: Anava a mirar-me, tot il.lusionat, Star Trek, que me l’havia baixada de l’emule, i totes 5 versions que tenia descarregades eren en realitat pel.lis porno. Em va venir una tallada de rotllo total. Jo!!!!! Jo volia veure el Mr. Spock!!!!

I penso:

- Si visqués a Suècia, no hagués tingut la tallada de rotllo perquè ja d’entrada no m’ho hagués pogut baixar. Segurament m’hagués cabrejat i hagués votat Partit Pirata, què cony!

- Si visqués a la Xina me les hagués baixat però no les podria veure. Em quedaria, empipat, amb el dubte de què hi havia, però segurament el Germà Gran del Partit Comunista Orwellià m’hauria afegit a la llista negra.

- I si visqués a Suècia però tingués un ordinador comprat a la Xina, no m’ho hagués pogut ni baixar ni mirar. Estaria a la llista negra xinesa i votaria el Partit Pirata suec.

Moral: Content per una vegada de viure a les Espanyes i no gens resignat, avui al vespre repetiré la cerca emulística a veure si trobo d’una punyetera vegada Star Trek, que la vull veure!!!! (Però no tant com per pagar els 7,50€ d’una entrada al cine)

Nota sobre la foto: Buscant una imatge a Google Images m’ha aparegut aquesta, amb el títol “orgasmos en Star Trek”. L’he trobat brillant i bastant apropiada.

Jocs bastant innocentots

Fa dies se’m va encendre la bombeta i en van començar a venir més i més ànsies de veure Juegos de Guerra, protagonitzada per un Matthew Broderick adolescent. Per cert, que es veu que s’ha separat de la Sarah Jessica Parker, just ara que acabaven de tenir un fill.

L’agument és simple: L’any 83, en plena Guerra Freda i quan els ordinadors encara eren caríssims, exòtics, anaven amb diquettes d’aquells tipus “Tranchette” i la pantalla era verda i pre-Windows, un noi innocentó que se les dóna de hacker accedeix a l’ordinador més top secret de l’exèrcit dels Estats Units i comença a jugar-hi, sense adonar-se que està provocant que comenci la tercera guerra mundial.

Una pel.li divertida, per passar l’estona i que t’ensenya com han canviat les coses en 25 anys pel que fa la informàtica. I amb una estètica súuuper 80s!

Recomanable per quan tingueu ganes de fer un remember per a tots els públics.

Actualització: L’Ana de la feina també se l’ha mirada i em diu que és xula. Coincidim que el que és l’argument encara podria ser vàlid avui dia, sofisticant-lo una mica perquè els coneixiements mitjans d’informàtica són bastant més elevats, però que l’estètica és 80s total.

Pepephònic

Possí, he deixat Orange i m’he passat a Pepephone, la companyia de telefonia mòbil amb la imatge més moderna i innovadora del panorama espanyol hehe.

Conyes a part, són amb diferència els més barats. Vaig fer una temptativa de marxar d’Orange fa uns mesos i llavors van decidir sorprendre’m amb una súper oferta especial de la muerte del 40% de descompte sobre totes les trucades. Que dius: culleres, si em podíeu rebaixar els preus un 40%, perquè no ho fotíeu abans, eh, carallots!!

Però tot i el catxudescompte taronja, amb Pepephone encara és més barat (!!!!). I això que Pepephone és el que n’hi diuen una ‘operadora virtual’ que corre sobre la xarxa de Vodafone. O sigui: ha de llogar la xarxa d’algú altre i encara pot oferir les millors tarifes? 

La resta són una colla d’estafadors, això és el que són!!!

Total, des d’avui sóc client de Pepephone. La raó? 0,06€/min per trucada i 0,09€/SMS. Sense consums mínims ni compromisos de permanència.

Nota referent al títol del post: ara sóc “Pepephònic”, però no pas “Pepeafònic” hahahahaha

Nota 2: Tot i que de moment he tingut poques interaccions amb l’atenció al client de Pepephone, són moolt més simpàtics i eficients que els caòtics d’Orange, on un cop de cada dos “tenemos problemas en el sistema, le importaría volver a llamarnos en unos momentos, por favor?” Pues no, chavalines, perxò em passo al Tío Pepephone!!!!!