Nadal

nadal-081

Aquesta és la foto oficial del Nadal dels Visús-Chan i que l’Hola, Lecturas, 10 Minutos i d’altres mitjans han publicat aquesta setmana juntament amb la felicitació oficial del Photoshop de la Casa Reial.

En primer lloc, voldria donar-vos les gràcies a tothom que m’heu felicitat el nadal. Espero que hagueu passat unes festes molt molt bones! (I que no us hagueu atiborrat gaire hehehehe)

Nosaltres vam passar una nit de nadal íntima: vam sopar fora i, en tornar, el tió ens havia cagat un munt de regals preciosos!!!

Per arrodonir la nit, vam acabar veient la Pesadilla antes de Navidad del Tim Burton.

El dia de Nadal el vam passar a casa els meus avis: escudella amb carn d’olla de la bona, ànec amb salsa d’avellanes, turrons, polvorons,…

Com a novetat de l’any, els galets eren de pasta fresca, comprats a una botiga del centre de Sabadell on es fan ells la pasta fresca i eren boníssims (però massa petits!!!). El meu avi va beure més del compte i ma tia, que havia anunciat, en començar el dinar “avui em penso entrompar!”, va acabar decebuda després de fotre’s ella sola dues ampolles de cava perquè no li havia pujat gaire… I la Dawn, ma germana i jo, que ens limitàvem a beure aigua, ens ho miràvem al.lucinats.

A casa els meus avis el Papà Noel ens havia deixat encara més regals i ens vam passar una bona estona obrint-los i rient.

Per St. Esteve vam anar a dinar a casa el meu pare i el Sr. Papà Noel hi havia deixat més regals encara. Els vam obrir i vam començar a dinar canalons molt bons de la mare de la Maria Rosa i xai rostit.

Al vespre, teníem amic invisible amb els amics de Sabadell a casa la Rosa i el Sabés. Vam sopar pinya amb pernil (que va ser bastant benvinguda després dels copiosos àpats anteriors) i vam fer tot de jocs per entregar-nos els regals. La regla d’aquest any era que no podien sobrepassar els 8€. Tots van ser molt xulos.

El dia 27 vam tenir sopar a casa el Xavier i, altra vegada, el Papà Noel hi havia deixat més presents per a tothom.

Alguns dels meus regals d’aquest any:

– Una Rana Gustavo gegant molt riallera!

– Nintendo DS: per fi podré jugar la joc de kanjis que em vaig comprar fa uns mesos!

Els homes que no estimaven els dones, d’Stieg Larsson. Me l’acabo d’acabar. Totalment addictiu! Estic desitjant començar-ne ja la segona part!!!

Botxan, llibre clàssic japo de principis dels 1900 i que ara han editat per primer cop en català i en castellà

– Una novel.la policíaca en alemany per practicar (Auto-Papà Noel)

– Una selecció de tes de Nadal

– Perfum fantàstic Paco Rabanne. Quina bona olor que faréa partir d’ara! Ja no caldrà que em dutxi tan sovint!! hehe 🙂

I dit això, avui és cap d’any. El celebrarem plegats amb els de BCN i la Dawn a casa d’una amiga d’ella. Ja us explicaré què tal ha anat. 

Aprofito per anunciar que, com cada any, un dels meus propers posts portarà la llista de “resolucions per l’any nou”. I n’hi haurà de sorprenents hehehe 😉

Què faria si no hagués de treballar?

Últimament li porto donant voltes a, exactament, a què dedicaria el meu temps si no hagués de destinar 10 hores diàries de la meva vida a la feina (i suposant que pogués mantenir, com a mínim, el mateix nivell adquisitiu que ara).

I penso:

Exercici físic: Cada dia al gimnàs, a fer peses, o a córrer, ioga, steps, etc. També em dedicaria a córrer per la platja -com últimament amb la Dawn portem fent cada diumenge al vespre-, entrenar-me per una marató, etc

Llegir: m’encanta llegir! I sempre trobo llibres nous per devorar!

Aprendre idiomes: perfeccionar l’alemany, aprendre més japonès (que no xaponès hehe :-)), aprendre xinès (cantonès i mandarí), etc. L’alemany, a aquestes alçades, l’aprendria de forma col.lateral, diguéssim: llegint-hi llibres, amb pel.lis, quedant en grups de conversa, o fent escapadetes a Berlín, q sempre està bé

Quedar més amb amics. Últimament no tinc temps per a res, i tinc molts cafès per fer, sopars per assistir i copes per prendre

Visitar exposicions: És flipant la d’exposicions, museus, actes culturals i xerrades que t’encantaria anar-hi però no pots perquè… estàs treballant!

Viure més a poc a poc: gaudir de l’esmorzar, dinar lentament, tirar-te dues hores al súper per fer la compra…

Meditar: dedicar més temps a la meditació i a entrar en mi mateix, a assolir la pau interior i a explorar tots els nivells de l’ésser.

Fer algun curs. En els centres cívics en foten un fotimer quasi regalats, però no hi pots anar perquè o estàs treballant o has de fer les coses que no pots fer la resta del dia perquè treballes. M’encantaria fer cursos de dansa contemporània, cuina japonesa, per entendre i apreciar la música clàssica, de windsurf o de submarinisme.

Passejar: l’art de perdre’t sense voler

Viatjar: fer escapadetes, passar una temporada a Hong Kong amb la Dawn…

En canvi, coses que faria menys seria consultar compulsivament el mail, menjar xocolata, llevar-me tan d’hora i sortir escopetejat de casa, rebre les radiacions del monitor del despatx durant 9 hores seguides…

Però esclar, la gran pregunta és: i com ho aconsegueixo?

(Pregunta a banda: Per què ens hem de passar 40 anys currant per poder fer això un cop ens jubilem, cansats, cremats i amb la salut perjudicada… de tant treballar?)

Xaponès

Aquesta imatge m’ha aparegut buscant ‘words’ al Gúguel i l’he trobat prou díver.

Xaponès: Restaurant japonès portat per xinesos. Com el 90% dels de BCN! 🙂

Navegant pels blogs he trobat les “10 noves paraules per a la vida diària“. Les meves preferides són ‘xaponès’, ‘disneyficació’ i ‘feina de Clark Kent’, q et permet pagar factures però no és el que realment t’agrada.  Quants Clarks Kents que hi ha, pel món!!!

N’hi afegiríeu alguna, de paraula de nova creació?

Mitja marató

Je suis totalment fou, mais je suis dejà inscrit a la Mitja Marató de Barcelona!!!

M’hi acabo d’inscriure. Serà el proper dia 08/02/2009 i, es pot dir, constitueix el meu primer objectiu per al 2009.

Tenint en compte que el màxim que he corregut han estat els 10-12 kms de la Cursa de Bombers o de la del Corte Inglés -i que quan les acabo sempre estic esmaperdut total-, suposa un bon objectiu a assolir!!!

La meva única fita és, doncs, acabar-la.

La cursa comença a les 09h i et donen un màxim de dues hores i mitja per completar els 21 kms de recorregut. O sigui que podries fer-la en 8,5 km/h. Factible. M’he d’entrenar, però factible.

Ai ves, estic content, mira!!! Fer com cada any la Cursa de Bombers em motivava poc. Això mola.

(I, emulant el conte de la lletera, és el primer pas per córrer una marató també el mateix 2009?)

Algú s’hi apunta amb mi? 🙂

Havíem d’anar de festa i vam acabar a comissaria

Com havia anunciat divendres amb molta il.lusió, dissabte la Dawn i jo teníem previst anar a la disco. La primera idea era anar al Sutton, però ràpidament ho vam canviar pel Ribelinos perquè teníem invitacions.

Doncs en comptes de tornar a casa a les 5 de la matinada, suats i extasiats després de ballar non-stop durant tres o quatre hores seguides, vam tornar a casa a les 5 després de passar-nos una hora a la caserna dels mossos d’esquadra de Les Corts.

A la Dawn li van robar el moneder al metro. El duia a la butxaca de la jaqueta i li va pispar el paio assegut al seu costat quan anàvem de camí cap a la discoteca.

Era un tio amb una gabardina tres quarts, prim, amb pinta argentí o xilè, cara angulosa i que anava bebent una cervesa.

La sort és que el bolso, que el portava a la falda sota la jaqueta, no l’hi van tocar. Hagués estat molt pitjor, perquè hi duia el mòbil i la càmera. El moneder el portava a la butxaca perquè acabava de timbrar la tarja per entrar al metro.

El malparit li va fotre uns 35€, les claus de casa, el seu NIE d’estudiant (per sort l’adreça que hi posava no coincideix amb les claus de casa), una T-50-30 acabada d’estrenar i dues targetes de crèdit. Una, de La Caixa, que vam poder anul.lar ràpidament, i una altra del seu Citibank de Hong Kong que ens vam haver d’estar més d’una hora al telèfon perquè els ineptes de Visa Internacional ens fotessin puto cas.

Vam trucar al 112 i ens van dir que, el millor, és que anéssim a comissaria. Com que estàvem a metro Les Corts (és on el fill de puta va baixar) ens van dir que anéssim a la comissaria que hi havia a cinc minuts.  Hi vam anar i, tot s’ha de dir, ens van atendre estupendament, molt eficients i molt amables. Ens van dir que amb les càmeres de seguretat del metro de segur que podrien veure el pavo. I que si tenia antecedents potser el trobarien. (Si no…)

Pfff em fot una ràbia! 

Sempre em deia la Dawn que BCN té fama de molt insegura, de robatoris, etc. I jo li deia que era una exagerada i que a Hong Kong tenen la màfia. I patapam! Segon cop que li roben en el metro en un any (el primer el tio que li volia fotre 20€ va acabar recargolant-se pel terra d’una patada als colons que ella li va fotre!).

Mirat pel cantó positiu, una aventura més que ens ha passat i que podrem explicar als nostres néts!

Saturday night fever

Fa setmanes que amb la Dawn tenim ganes d’anar-nos-en de súper farra discotequera (que no disquetequera, que estaria ja bastant obsolet). I demà dissabte serà el dia.

Segurament acabarem al Sutton, antic cau de divorciades cinquantones i vidus “d’or”, ara reconvertit en disco per la crème de la ciutat i la preferida de la Dawn.

Ja us explicaré què tal!!! En tinc unes ganes!!!! Espero que fotin bona música!!!

Deutsch zu lesen

Em sembla que fa uns dies ja vaig avançar que havia decidit treure la pols al meu alemany, que tenia totalment oblidat i ple de pols en un calaix del sòtan. 

El primer pas ha sigut llegir-me “Erzählungen“, un recull de 4 contes del Hans Fallada per a estudiants d’alemany. Un llibret d’aquest del plan “lectures simplificades” o ‘early readers’ com de quan aprens anglès, però en alemany.

Vist que me n’he sortit millor del que m’esperava, he decidit llençar-me a la piscina:

– L’altre dia amb la Dawn va anar de compres de nadal a la Fnac i em vaig autoregalar una novel.la (de debò, nopas  simplificada!!!) tipus thriller. No en puc donar detalls, perquè encara que me la regali me la cagarà el tió o portarà el Papà Noel (encara està per veure) i ha de ser una sorpresa. Hahahaha 😀 Però sí que la vaig estar fullejant i el llenguatge semblava prou fàcil.

– Ahir vaig nar a la llibreria alemanya Fabre de la Rambla Catalunya i em vaig comprar una altra novel.la del Hennig Mankell, “Vor dem Frost” (“Abans de la gelada” en català). No havia llegit res d’aquest autor, sabia que era molt famós, però em feia mandra. De fet, el vaig comprar pq em pensava que el Mankell era alemany, però m’ha resultat ser suec, com Ikea o Roxette. Ves per on, tu!

Així doncs, el plan per aquest capde inclou llegir aquest llibre del Menkell. Algú n’ha llegit res? Està bé? Creieu que el seu llenguatge em resultarà assequible, en alemany???

A veure, no em faig il.lusions, sé que necessitaré el diccionari al costat, però és un bon desafiament! I mola!