Lili Marlene

Aquesta cançó és de les meves preferides. El primer cop que la vaig sentir se’m ja se’m va posar la pell de gallina. I encara avui ho aconsegueix.

La Marlene Dietrich és tot un personatge. A la tauleta de nit n’hi tinc una biografia i és apassionant!

Llegint-la, t’adones com la història no és recta, va fent ziga-zagues: Mentre que els anys vint i trenta van ser anys d’explosió i progrés cultural, científic, de llibertats, de moral (tant a Catalunya, com al boig Berlín dels cabarets), les guerres següents -amb les seves postguerres (i dictadures)- van fer que calgués tornar a esperar fins als hippies dels 60-70 per reprendre’n el fil amb l’alliberament sexual i el trencament definitiu amb la moral i societat “clàssiques”.

Sigui com sigui, la Marlene Dietrich, amb la seva sexualitat ambivalent, el seu profund individualisme i les seves ganes de ser ella mateixa per damunt de tot segueix sent un personatge d’allò més contemporani.

Ratllat

ratllat.jpg

Malgrat el que pugui semblar llegint el meu blog, no tot són flors i violes: Avui he tingut un mal dia.

M’he llevat ja remugant i quan he sortit al carrer i he vist q estava gris i amb boira baixa ja he pensat “pfffffffff putes ganes!”. 

Al matí hem tingut reunió i m’he emprenyat (jolín, però si no m’emprenyo mai, deu fer més d’un mes i de dos que no m’enfadava!). A més ha sigut una emprenyada de les xungues, de les que et passes després hores pensant-hi i donant-hi voltes i recreant converses en el teu cap. Em sembla que estava híper sensible i m’he picat.

La tarda ha sigut espesa, amb un client amb molts problemes urgents de suport tècnic. Jo havia de coordinar que avui sens falta ho resolguéssim (s’ha de dir que l’Adri, el nostre responsable tècnic, ha estat súper àgil solucionant el problema), que totes les parts percebessin que els donàvem un bon servei i, a la vegada, fer-los entendre que els causants del problema no érem nosaltres (que és cert) i que els ajudàvem “perquè som així de bons”. S’ha aconseguit sobretot gràcies a l’Adri, que -repeteixo- ha fet una molt bona feina.

Era una situació complicada, desagradable i estressant, però en un altre dia aquest tipus de marrons m’haguessin donat adrenalina de la bona i m’ho hagués passat com una vaca, mentre que avui m’ha agobiat.

I al vespre al gimnàs a la classe d’steps, m’he creuat. El monitor d’avui no era l’habitual i jo no estava acostumat a la seva manera d’enseyar. I m’he començat a ratllar del pal “no em surt. Esclar, com que el tio aquest explica fatal, doncs esclar no hi ha qui ho segueixi“. M’he anat menjant la bola i la córeo quasi no l’he captada. I això que no era pas difícil! Qualsevol altre dia l’hagués captat en un plis!

Hahahaha ara tornant a casa fèiem conya que, si fos dona, segur que em dirien “segur que té la regla!”.

 

En definitiva, que he tingut un dia ratllat. I el pitjor és que t’adones que tot és un joc de la ment!

Fas balanç i dius “home, un dia ratllat cada tres mesos tampoc no està tan malament, no?!”. I t’apuges la moral, analitzes quines situacions eren el revulsiu que disparava la ratllamenta mental i n’aprens.

Ce’st la vie!!!

Nota: Eh que són bones les fotos de “ratllat” que Google m’ha cercat!? 🙂

Comença la campanya electoral

No vull parlar gaire de política. Però he vist trossos del debat Solbes- Pizarro i tot i q el Solbes s’estava menjant el Pizarro amb patates, he hagut de tancar la tele: Per què serà que tots els peperos em crispen?

O sigui, engegues la tele, hi surt un/a polític/a i si fa cara d’amargat, enfadat, reprimit, busca-raons i mal follat, segur q és del PP.

Es deuen assemblar al seu electorat???

Confiança

La Laura tenia tota la raó.

Primer he de confiar plenament en mi mateix.

 

Òscar,

ja no ets un bebè a qui han d’estimar.

Ets una persona forta, dreta, amb energia

ets la millor persona que coneixes.

Surt de la cuïrassa

trenca el capoll

esmicola la closca

fora pors, fora sentir-te petit i esquifit

fora fora fora fora!

Tu ets la llum

tu ets la plenitud

Tingues confiança en tu mateix!

Confia, Confia, Confia, C0nfia!!!

 

Les idees, els projectes, els jo-vulls

s’han de regar amb amor

i amb confiança.

 

Òscar,

jo confio en tu

i sé que confiaràs.

L’Edumi

 

Ves per on, aquesta tarda jo estava a l’Fnac del Triangle, anant a preu fet amb la idea de comprar el que havia de comprar, tafanejar una mica per la secció de llibres en anglès, agafar algun llibre no previst, mirar-me la reedició en CD del Thriller del Michael Jackson, dubtar si sí- si no, per acabar no comprant-lo, pagar i fotre el camp depressa, quan de sobte noto q m’agafen per l’esquena i em diuen “què hi fots tu aquí?!”.

Em giro, i em trobo l’Edu. Primer me’l quedo mirant, com dos o tres segons sense acabar d’associar Eduard Miguel- L’Fnac/ BCN. I em diu, “quina cara que poses, és que hem vingut amb la Gemma a passar el dia a Barna i ara abans d’entornar-nos-en, volíem pasar per l’Fnac per comprar quatre coses”.

Un cop he reaccionat, m’he alegrat molt de veure’l, els he saludat i ens en hem nat al Buenas Migas a xerrar un rato.

Que tots els meus amics són estupendos no és cap novetat. Tinc la sensació que, de tan repetir-ho, perdre els pocs lectors que tinc farts d’avorriment. Però és que l’Edu és una bona persona.

És una persona neta, senzilla, afable i intel.ligent. Considero que és un molt bon amic meu, malgrat la distància i que ens veiem només 2-3 cops l’any.

És una persona forta, segura de si mateixa i amb un cor molt gran. A ell li agraeixo moltes coses, però la principal això, que sigui com és.

Curiosament, és molt ingenu i, a la vegada, amb grans dosis de realisme. Però sobretot, repeteixo, és net, clar i bona persona.

He estat de vacances amb ell dues vegades. La primera va ser el Nadal 2005-06: tots dos volíem fugir de la família i de nosaltres mateixos i ens en vam anar a Àmsterdam on, amb la missió principal de passar-nos-ho bé i col.locar-nos al màxim, vam gaudir de la ciutat. Vam anar en bicicleta, vam veure que els porros quasi no m’afectaven (amb mig porro ell veia portes que s’obrien al terra; amb tres jo tot just reia) i vam anar, la nit de nadal, completament sobris, a la millor sessió que he estat mai en una discoteca, amb dos DJs que punxaven una música tan bona q encara ara em fa venir esgarrifances només de pensar-hi.

Ah, i vam descobrir que en el fons Holanda és un país molt més estricte, on “tot està legalment permès, però és mortalment reprobable”.

La banda sonora de les vacances va ser genial. Encara la guardo amb molt d’afecte.

Les segones vacances van ser l’estiu següent ell, la Sebas i jo en cotxe pels Estats Units. Ell i jo hi vam estar 2 setmanes, però la Laura només va poder-s’hi estar una. Van ser unes vacances molt especials.

Amb tot això on vull arribar? Doncs no ho sé… que trobar-me l’Edumi avui m’ha fet molta il.lusió; que me l’aprecio moltíssim; que crec que és una gran persona; que m’he alegrat molt de saber que els va molt bé amb la Gemma i ha refet la seva vida; que estigui on estigui, és un dels meus millors amics.

A mesura que passa el temps t’adones que vas teixint una xarxa, un tapís molt tupit de relacions amb gent que t’estimes. Una vegada m’ho va dir el Tim, parlant d’un amic seu anglès però mirant-me als ulls: “A real friend you know –no matter where they are, even if you don’t see each other in years– you know the moment you meet again, it’s like it was yesterday.”

I com més passa el temps, més m’adono que té tota la raó del món.

Nota: aquest post el vull fer maco i posar-hi fotos, però les he de buscar i ara l’únic que vull és anar-me’n al llit. Demà ja l’editaré i les hi afegiré.

Tinc armariet

 

La gent normal n’hi diem taquilla o, els de l’antiga fornada, guixeta. Però els del DiR, que són taaaan guaaaizzz, n’hi diuen armariet, que queda més xupi.

El tema és que si fins ara l’Òscar era reconeixible per nar amunt i avall amb la seva bossa blau marí del DiR, això ja no es produirà més.

M’he agafat una taquilla (armariet) als vestidors del DiR Diagonal. Per 5€ al mes, puc deixar vambes, sabatilles, roba, ampolla d’aigua, etc allà i no cal que ho carretegi amunt i avall.

La meva vida ha fet un altre gir a millor 😀