Estiu a la ciutat

DSC00158

Aquest any treballo tot el mes d’agost. Com que plegarem a les 15h, se’m planteja bastant bé per dedicar les tardes a piscineta, gimnàs, anar a les terrassetes d’estiu, llegir, anar a museus, etc.

De fet, em sembla que des que treballo que no havia passat mai tot l’agost a la ciutat, i en tinc ganes!

El màxim que faré serà anar a veure els meus pares un cap de setmana a Darnius, a l’Empordà, i un altre a Pineda de Mar, al Maresme.

I els que comenceu ara les vacances, passeu-vos-ho molt bé!

(La foto es de les Canàries fa dos anys, però queda estiuenca)

Biblioteques online

Acabo de posar en pràctica el que el Jaime, el meu compi de japo, em va explicar:  des de la web de les Biblioteques de Barcelona (de tota la província), pots reservar qualsevol llibre (o DVD, etc) de qualsevol biblioteca. Entres a la base de dades, busques el material que vols, t’indica on està disponible i, o bé el sol·licites, o t’hi col·loques en llista d’espera, amb l’avantatge que et truquen quan ja el tens disponible perquè el passis a recollir. Està súper bé!!

Mai no he sigut gaire amant de les biblioteques. M’encanta llegir llibres, però m’encanta comprar-los, de fet sóc bastant compulsiu. Però ahir era a l’Fnac fent una cua horrible per pagar quan em vaig dir: “nen, a la merda, passa de fer cua, mira si hi és a la biblioteca”.

I això és el que he fet. Però com que el que em volia comprar és d’aquests súper èxits (un altre thriller escandinau, “Aurora Boreal“), m’hauré d’esperar una mica per llegir-lo, un parell de setmanetes, perquè a totes les biblios es troba en préstec, però bueno, mentrestant avançaré The White Tiger (El tigre blanc), que m’han dit que està molt bé!

Veus que bé? Al cap de sis anys de teure’m el carnet de la biblioteca, ja no només em servirà per tenir descomptes en els cines, sinó també per agafar llibres a la biblioteca!! Ves quina cosa!! I tot gràcies a la tecnologia, perquè si no puto pal!!!

Algú ha fet servir aquest sistema de reserva online de la biblio? Algú ha llegit aquests llibres? Què en penseu?

Casament

El passat dia 15 la Dawn i jo ens vam casar. La cerimònia en si va ser prou senzilla, va durar no més de 10 minuts. A les 15h vam ser al registre civil, per emplenar formularis, signar i pagar. A les 15.15, la data que teníem assignada per a l’enllaç, vam passar cap a una sala contígua, on en una taula de reunions ens vam asseure, en una banda, la núvia i el nuvi, i en l’altre els dos testimonis (el pare de la Dawn i el Lucas). De cap de taula s’hi va asseure la jutgessa de pau. Al fons de la sala hi havia cadires per als assistents i espectadors, que al final van ser uns 50.

La cerimònia va ser en cantonès. Podíem triar cantonès o anglès, però el més lògic era el cantonès. Quan va arribar el tros que havíem de parlar, jo vaig llegir el meu text en anglès, que deia algo així com que “davant de tots els congregats, poso per testimoni que jo Òscar Visús Llobet prenc a la Dawn [nom complet] com a legítima muller”. La Dawn, a continuació, va llegir el seu text en cantonès.

Ens vam intercanviar els anells, ens vam fer el petó de rigor, i ja érem marit i muller!!!!!!

I després, fotos.

El registre civil estava ubicat en un edifici molt mono, només per a casaments, al bell mig d’un parc, un escenari ben bonic. A l’exterior hi fotia una calor horrorosa, uns 35º amb 90% d’humitat, per la qual cosa vam seguir ben ràpidament cap a l’hotel Shangri-La, on la Winnie, la millor amiga de la Dawn ens hi havia regalat la nit de noces. Al cafè del lobby vam estar fent el te amb alguns dels convidats fins que va ser hora d’anar al sopar, on només hi havia convidada la família de la Dawn, el Lucas i la Winnie. En total, 16 persones.

El sopar va ser en un restaurant d’estic cantonès, i va consistir en 8 plats  més arròs, fideus, begudes i postres.

El cert és que durant tot el matí abans del casament i durant tota la cerimònia jo estava híper nerviós: em va costar 15 minuts fer-me el nus de la corbata i em vaig estar tota l’estona rient pels descosits. Riure de felicitat i de súper nervis!!

El dia següent del casament, abans d’anar-nos-en a passar el dia a Disneyland Hong Kong, vam haver d’anar al Consulat espanyol per validar el certificat de matrimoni hongkonguès a Espanya. La funcionària del consulat, la Consuelo, ha estat molt simpàtica durant tot el procés i força ràpida. El tema és que, alguns problemes a banda, ens ho ha tramitat tot molt ràpidament i ja tenim el certificat de matrimoni i el llibre de família espanyol.

Com a nota curiosa, el llibre de família té sis pàgines per inscriure-hi els fills. Espero que no les haguem d’ocupar mai totes!!! Amb un de sol anem més que contents!!!

Democracia planificada

Hong Kong, colonia britanica fins que el 1997 va ser retornat a la Xina, mante un estatus especial (el famos “un pais, dos sistemes”): Si a la Xina (ells en diuen el “mainland” quan es refereixen a “la resta” de la Xina) l’unica llengua ofcial es el mandari, a HK ho son el cantones i l’angles. L’angles, a banda dels estrangers i els funcionaris, ningu no el parla fluidament, pero el mantenen perque “it’s good for business”.

Hong Kong mante fronteres amb fil ferro de punxes amb la Xina, i els xinesos que hi vulguin entrar necessiten tota una serie de permisos especials. Ho fan per evitar que una avalanxa de xinesos pobres els envaeixin, ja que HK es tan ric com qualsevol pais europeu.

Hong Kong mante les seves institucions, lleis, moneda, etc. Per a l’unic que depen del govern de Pequin es per a la defensa, politica exterior i en cas que volguessin canviar la seva constitucio, que hauria de ser aprovada pel Partit Comunista xines.

Tenen, per tant, el seu propi sistema politic i legal, heretat dels anglesos (que es el que permet que HK sigui un pol financer i comercial, ja que les seves lleis son fiables, a diferencia de les xineses).

Entre els drets garantits a HK (a diferencia de a la Xina) hi ha la llibertat d’expressio, cosa que fa que els diaris cada dia estiguin plens de critiques contra la corrupcio i inoperancia de Pequin, per exemple.

Pero Hong Kong no es una democracia. El seu parlament, el Legcom (Legislative Comitee), esta format per 30 diputats elegits per uns 200 electors, “representatius” de cada barri de la ciutat i de cada grup d’edat/demografic. Els critics diuen que aquest funcionament fa que sigui molt mes conservador i que sigui mes facilment manipulable per la Xina.

Per aixo el proppassat 1 de juliol, festiu per ser el Dia de la Reunificacio, hi havia convocada pertot el centre de HK una manifestacio reclamant la democracia. Totes les enquestes assenyalen que els hongkonguesos creuen que el sistema actual no es just i es mostren a favor d’una major democracia.

No obstant aixo, la desorganitzacio i la calor horrorosa que fa aquests dies, va fer que el nombre d’assistents fos de nomes uns 100.000, molt per sota de les expectatives.

L’endema els diaris, no obstant, es manifestaven a favor de la democracia a HK i recollien els punts de vista dels manifestants, del govern de HK i del de la Xina.

Vaig flipar en llegir que, la Xina totalitaria ja te planificat el full de ruta per tal que, d’acord em el que recull la constitucio de HK, aquest es converteixi en una democracia el 2020. De fet, ja han encarregat diversos estudis a comites i a professors universitars sobre com fer-ho, i sembla que, progressivament, aniran ampliant la base d’electors fins que, el 2020, siguin les primeres eleccions universals de Hong Kong.

Repeteixo que ho vaig trobar flipant: la Xina, que de moment no vol ni sentir a parlar de democracia, no obstant la planifica amb tota cura per a Hong Kong. Ben be “un pais dos sistemes”!!

Pero ben mirat, es intel.ligent: HK es un experiment de capitalisme i lliuremercat per a la Xina. I en els propers anys, tambe ho sera de transicio democratica.

Se suposa que l’aprenentatge que n’obtinguin els ajudara a fer la transicio a la Xina quan el grau de desenvolupament del pais faci inviable el sistema politic actual. Als dirigents xinesos els preocupa que el pais es torni un caos i que les elits perdin el seu estatus. Per aixo, des de fa 20 anys estan duent a terme un proces d’obertura progressiva del pais, per treure’l de la miseria, enriquir-lo, convertir-lo en una potencia mundal i, eventualment, en una democracia. A diferencia de Hong Kong, perxo, al “mainland” encara no tenen data prevista, a no ser que se li hagi aparegut entre malsons a algun peix gros de l’aparat comunista…

Hola des de Hong Kong

[perdoneu la manca d’accents o de ces trencades: mentre sigui a HK escric des del portatil de la Dawn, amb teclat america]

Porto dues setmanes sense escriure. I porto 10 dies a Hong Kong. Vaig sortir de BCN el 30 de juny a la tarda des de la nova i molt mes practica i buida T1. Despres d’una escala caotica a Istambul, arribava a Hong Kong a les 16 hores, hora local, una hora mes tard del previst.

Un cop a la ciutat, vam anar a deixar les meves coses a l’hotel i, acte seguit, vam procedir a anar de compres. L’1 de juliol era festiu a Hong Kong: el 12e aniversari de la devolucio a la Xina i, a banda d’una manifestacio amb menys assistencia de la prevista per la calor i la pressio policial [en parlare en el proper post], res no afectava el ritme de la ciutat. Les botigues eren obertes, amb rebaixes de fins al 70%, i la gent comprant.

Nosaltres haviem de comprar dues coses molt important: el meu trajo de casament i les aliances.

Les aliances va ser facil: despres de comparar unes quantes joieries, ens vam decantar per unes de molt maques de plati, sobries, amb nomes una mena d’onada gravada al llarg. Les dues iguales.

El trajo tambe va ser facil: vam entrar a Armani atrets pel 50% de descompte en el remate final, i vam arrassar: americana, pantalons i camisa. No us explico com es res. Nomes dire que tots dos estem d’acord que em queda molt be. Ja veureu les fotos del casament! 🙂

En canvi, perxo, vam tenir mes problemes amb les sabates i, sobretot, la corbata. Les sabates les acabariem comprant al cap de 2 dies, ben xules, i la corbata ens costaria molt mes. Si be amb tota la resta els gustos eren els mateixos, en corbates les nostres opinions eren diametralment oposades. Al final, al cap de 4 dies de buscar i rebuscar, en vam trobar una Dries van Noten de molt xula i que vam estar d’acord que era perfecta!

El primer dia, perxo, ens vam donar per satisfets amb el trajo i les aliances. Missio acomplerta, van anar a sopar, a prendre algo amb uns amics de la Dawn i a dormir al super hotel ganga que haviem trobat.