Alfals

En el nostre hortet particular, estem diversificant la collita. Primer vam plantar soja. Però després ens vam animar amb els germinats d’alfals!

És boníssim. Me’l vaig menjar en un sopar que va consistir en alfals amanit amb vinagre balsàmic i mongetes tendres saltejades amb bacon i olives negres d’Aragó… i amb formatge blau pel damunt!

(Apa, que m’he animat a fer gifs animats… valgui la redundundància hehe) 🙂

Fent un volt

Doncs això, que diumenge passat ens vam llevar tardet, vam anar al mercat de segona mà de St. Antoni, vam fotre’ns un kebab per dinar i vam pujar fins a Avinguda tibidabo a fotre’ns uns “cafetonets” en una terrassa: El meu frappé capuccino, i la Dawn un smoothie “Vitamínisimo” [es deia així] boníssimo hehe 😀

Li vaig ensenyar el pis de Ptge. Forasté, el primer on vaig viure quan em vaig independitzar, compartir amb els insuperables À i I… i que després va heretar el L (quins records, eh, nanos!)

Vam voltar pel parc del costat i vam seguir per Passeig St. Gervasi fins a agafar el bus de tornada a casa a la Plaça Bonanova.

Fet i fet, un bon i tranquil diumenge!

Sinh nhật vui vẻ

O sigui, “Moltes felicitats!”. Per celebrar el meu aniversari (mmmmh, quins 32 anys més ben posats!! hehe) hem anat a fer un sopar especial. Després de molt debatre’ns, i gràcies als fantàstics consells del Time Out BCN (vist el bon gust, els farem més cas, en endavant!), hem acabat en un vitnamita fusionat amb Nova Orleans i amb Barcelona: Me.

Un menjar taaaaaaan bo! La Dawn li ha posat, de nota global, un 8,6. Jo un 9,2. Ha valgut la pena el preu (perquè barat no és, però s’ho val!)! (La carta que hi ha a la web no crec que estigui actualitzada els plats de sopar eren més elaborats i cars.

Hem menjat:

Plàtan fregit amb una mena de salsa de verduretes per anar picant mentre esperàvem.

Entrants de còctel de tomàquet amb alvocat i cranc slavatge (l’únic “però” del sopar: masssa picant) i

entrant de rotlles de nori amb cranc arrabossat, salsa tàrtara i no sé què més que ha demanat la Dawn i estava mooolt bo.

Un segon d’emperador amb cruixent de sèsam, salsa verda boníssima de no me’n recordo el que era i confit de taronja

I un altre segon de secret d’ibèric amb confit de tomàquet amb salsa vietnamita súper bo

Postres de banana cake amb sorbet de coco ultra bo (de debò!!!!)

Postres de pastís de formatge de cabra amb pebre i mel

Dos cafès vietnamites

Per cert, és el primer cop que faig això de les fotos animades… gràcies Alicia!

Que bé!

“El millor regal de Nadal” de la 1a Guerra Mundial prové d’aquí

Avui era l’última classe d’alemany d’aquest curs i ens han dit les notes de l’examen que vam fer la setmana passada. Vaig treure un 9,6 a l’examen, que comptava un 50% de la nota (l’altre meitat era la participació a classe, deures, redaccions…). La nota final és un “sehr gut”, que seria un excel.lent.

Estic molt content, sobre tot perquè no m’ho esperava (de debò!). Portava 12 anys sense fer res d’alemany; veia com d’altres companys meus tenien més vocabulari i fluïdesa… em pensava que el meu nivell era molt pitjor!!

Doncs el curs que ve a seguir esforçant-nos-hi, que la profe ja ens ha avisat que entre el B1 i el B2 el salt és enorme!! Glups!!

—–

Ah, i per celebrar la fi de curs, ens em hem anat a la cafeteria del Goethe Institut on el Klaus, el que la porta, ens ha preparat una Kartoffelnsalat amb salsitxes típiques. Boníssssssim!!!!!

Foto d’aquí

Coses

Foto d’aquí

Comprem coses que no necessitem.

Ens regalen coses que no necessitem.

I ens estressem per problemes d’espai per guardar-ho tot

(Segueixo fent neteja. Es nota?:-))

Passejat per Gràcia… un bar molt Kitsch

Diumenge a la tarda, sortint de gimnàs, amb la Dawn vam dedicar-nos a passejar pels carrerons de Gràcia. Volíem anar a fer un cafè, però en algun lloc on no haguéssim estat, algun lloc que ens inspirés. Vam trobar un bar súper rar. Semblava una taverna de fot 70 anys, la clientela que hi havia aquell diumenge a la tarda tenia, el més jove, 70 anys. Però el portava un tio tatuadíssim, tenia una pantalla gegant on anava projectant vídeos i fotia la pinta que al vespre es transformava en una mena de pub musical amb DJs alternatius.

En un racó en una escala que pujava al pis de dalt i que estava totalment fora de servei, hi tenien una col.lecció de souvenirs i martingales de plàstic que acumulaven un dit de pols. A fora al carrer hi havia una taula plena de plantes acabades de regar i prenent el sol. Ho vam trobar súper kitsch, súper autèntic.

Les fotos no li fan justícia. El cert és que ens va encantar. I vam tastar un formatge adobat cassolà de la muerte! (i l’amo ens en va donar la recepta!!!!)