Els més venuts per Sant Jordi

Llegeixo a l’Avui (sí, ara des que sóc independentista el llegeixo) que els autors més venuts per St Jordi 2009 han estat:

  1. Stieg Larsson amb Els homes que no estimaven les dones, i La noia que somiava amb un llumí…
  2. Gaspar Hernández amb El Silenci
  3.  Carles Casajuana amb L’últim home que parlava català
  4. Javier Cercas amb Anatomía de un instante

M’he llegit els dos llibres del Larsson i el del Gaspar Hernández. Els del Larsson m’encanten, perquè t’atrapen des de la pàgina u. El de l’Hernández… me’l vaig comprar per la temàtica (meditació, medicines alternatives, etc) però em va decebre.

Em sembla però que sóc representatiu de les tendències majoritàries. Potser si m’oferís a les empreses d’estudis de mercat em podria treure un sobresou…? (“Yes, I am the Mainstream Man. Faig i m’agrada al que al barceloní mitjà”… que trist, oi?)

Quant et costa veure la tele?

Fent la meva ronda bloguera diària, he trobat aquest interessantíssim post de Microsiervos. Copio directament:

Matt mencionó cuánto cuesta a la gente ver la TV referenciando a otro artículo en el que el cálculo parte de la premisa de que puede haber cosas más «rentables» que hacer que sentarse cual patata frente a la TV:

Si en EE.UU. el espectador promedio ve unas 4,5 horas de TV al día eso son unas 31,5 horas a la semana, y si valoras tu tiempo a unos 5,85 dólares la hora te está costando unos 800 dólares al mes vegetar delante de la caja tonta.El cálculo aplicado a España sería algo así como que aquí consumimos unas 3 horas y 47 minutos al día de promedio, lo cual son unas 113 horas al mes, que valoradas a unos 5 euros la hora –qué menos– darían la nada despreciable cifra de unos 570 euros mensuales. Como sabiamente dijo Matt:

La vida es cuestión de prioridades.

Per tant, jo que no miro la tele, estic “estalviant” 570€ al mes…

Esclar que tot depèn de en quant valoris el teu temps. Per exemple, si en comptes de mirar la tele anessis a netejar cases (10€/hora), mirar la tele et suposa 1.140€/mes.

I encara mirat des d’una altra perspectiva. Si en comptes de mirtar la tele vas al gimnàs (em costa 80€/mes), a banda de guanyar-hi en salut, estalvies 490€ cada mes!!!

O per exeple, si en comptes de mirar la tele vaig a museus, faig un curs de macramé i un altre de balls de saló amb la meva parella i quedo amb els amics per fer la birreta, estic invertint 570€ cada mes en cultura, hobbies, millorar la meva relació amb la meva parella i socialitzar-me. Què és millor, doncs, vegetar al sofà o gaudir de la vida?

Evidentment tots aquests són càlculs ficticis, perquè bàsicament el que analitza és el “cost d’oportunitat” (quan em costa no fer una altra cosa). Nogensmenys, sí que posen de manifest que amb les 3h 47′ que passem de mitjana davant el televisor podríem fer moltes coses més profitoses i segurament ens ho passaríem més bé!

Vosaltres mireu gaire la tele? Com ompliu el vostre oci?

Perla

M’encanta la Nelly Furtado, però avui n’acabo de descobrir una perla: Try

Then I see you standing there
Wanting more from me
And all I can do is try
Then I see you standing there
Wanting more from me
And all I can do is try

Ja l’he posat 6 vegades i ara a per la 7ena!

Declaració de la renda

A Hong Kong vaig rebre un SMS de l’Agència Tributària dient-me que ja tenia l’esborrany de la meva declaració de la renda disponible a la web. Dimecres passat hi vaig accedir, tot estava correcte, el vaig confirmar i avui ja tinc els quartos al compte. Més de 1.400 cuques. Nostà mal!

M’anirà bé, aquest any, perquè amb el casament tindré la tira de despeses extres!!

Macau

La meva primera nit a Hong Kong la vaig passar a Macau. Antiga colònia, com HK, però portuguesa, també va ser retornada la Xina als 90′ amb el lema d'”un país, dos sistemes” per convertir-se en Las Vegas asiàtiques, amb el beneplàcit, clar està, del PCC. Macau ha crescut moltíssim en els últims anys des que s’hi va liberalitzar el joc, i actualment ja és més gran, mesurat en places hoteleres, que Las Vegas.

De fet, la clau del seu èxit ha estat atraure-hi les mega empreses de casinos perquè hi inverteixin, amb la promesa de ser l’únic lloc on els 1.200 milions de xinesos poden anar a jugar. I els xinesos són fanàtics de les apostes, els números, el joc…

Hi vam passar la nit del 4 al 5 d’abril. Dubtàvem entre l‘MGM i el Venetian, però al final ens vam decantar per al primer perquè ens havien dit que, si bé el Venetian tenia les habitacions més grosses, era menys luxós. 😛

I,per dir tota la veritat,  a l’MGM ens feien preu híper especial perquè la Dawn tenia una amiga que hi treballava.

L’habitació em recordava la de quan vaig estar a Las Vegas al Bellagio mentre s’hi gravava Ocean’s 13 (No, no vaig veure ni al Brad Pitt ni al George Clooney, que deuria estar massa ocupat rodant bevent Nespresso). Era un pèl més petita i menys sumptuosa, però tenia el mateix feeling de “luxe estandarditzat”: suposo que és el que passa quan fas un hotel de luxe de 2000 habitacions.

Macau és famós per la portalada portuguesa i els seus dolços, fins al punt que els carrers principals són una botiga rere una altra venent dolços. La gràcia és que a totes les botigues podies provar els productes, de manera que podies afartar-te a base de “tastets” de gorra. Però evidentment acabes picant i comprant alguna cosa. Jo vaig comprar una mena de caramels de cacahuet i sèsam boníssims, caramels de llimona i pastes de gengibre.

De Hong Kong a Macau s’hi va en ferri, que tarda una hora i costa uns 30-i-pico€. Tant en sortir de Hong Kong com en entrar a Macau has de passar per aduanes, ensenyar el passaport, emplenar paperassa, etc. Encara que pertanyin a la xina, a la pràctica són països diferents amb lleis diferents.

Ens ho vam passar súper bé, vam coincidir amb la Cherry i l’Eric, els millors amics de la Dawn, que també estaven passant-hi el cap de setmana, i vam aprofitar al màxim el llit tamany camp de futbol.

Unes fotikis:

macau-02

macau-03

El bany vist des de l’habitació (sí, la paret era un vidre amb una cortina)

macau-011

És la imatge més turísitca de Macau. Una portalada, suposo que d’una antiga església portuguesa. Maco. Macau és maco. 😉

macau-05

El centre històric de Macau l’han mantingut amb l’estètica portuguesa. Segons em van explicar, volen mantenir l’herència portuguesa per màrqueting: per obtenir una “marca” o imatge amb què vendre Macau. (Per exemple, el portuguès segueix sent co-oficial tot i que ningú no el parla ni l’entén.)

macau-06

La Dawn i jo amb l’Eric i la Cherry. De les poques fotos de Macau amb la Dawn: no li agrada sortir-hi

macau-04

L’esmorzar típic de Macau: entrepà de llom adobat a la planxa i cafè amb llet amb gel (el cafè està fet amb un cassó especial de fang i s’hi barreja el cafè i l’aigua i es deixa bullir tot junt). És molt bo!!!

 

Ah, per cert, si voleu veure l’hotel on vam estar, cliqueu sobre la foto:

Examen de japonès

El nou profe ens va fotent mini controls de tant en tant per assegurar-se que aprenem. Ens va fotent prèssing, diguéssim. Ho trobo bé, de fet ja li vam demanar que ens fotés canya, o sigui que ara no me’n queixaré pas!

De moment els controls són per repassar tota la matèria que ja vam fer el curs passat. De totes maneres, he de mirar-m’ho.

Abans de marxar a Hong Kong ja ens va avisar que avui hi havia examen. Em vaig emportar els llibres de viatge i tot, pensant que així m’hi aplicaria i estudiaria.

Però ofcors, sabeu quan he començat a repassar-m’ho? Avui al matí: M’he llevat mitja hora abans, m’he fet un full resum del que m’he d’estudiar, i ala: a llegir-m’ho al metro, ara mentres dinava… i a la tarda pel carrer de camí cap a classe.

En fi. És el que hi ha. Suposo que com que tota la vida m’ha funcionat això d’estudiar a última hora, ara no ho canviaràs pas, oi??

Ens casem!!

casament-xines

Farem dues cerimònies. La primera serà a Hong Kong el 15 de juliol. La segona serà a Barcelona el novembre, en una data encara per determinar.

Per temes de paperassa, la primera serà la “oficial”. Era més fàcil casar-nos allà i després regularitzar el matrimoni en el consulat espanyol, que no a l’inrevés.

La segona cerimònia, la de Barcelona, en canvi, serà la més fiestera. També serà la que hi haurà més convidats.

Tot i que de moment no en vull donar gaires detalls més, per això de mantenir la sorpresa, sí que diré que el casament hongkonguès serà una cerimònia ben senzilla, encara ens falta determinar a on, però ja hem començat a buscar i rebuscar aliances. I no és gens fàcil!!! Totes semblen iguals, però costa trobar-ne una que ens quedi bé tant a ella com a mi!

Pel que fa al casament de Barcelona, serà una festassa xula en algun hotel maco.

I fins aquí puc llegir, com diria la Mayra.