No puedorl!

Sé que fa més d’una setmana que no fico cap post. I’m sorry, però és que no puedorlll!!! Tinc moltíssima feina!

Lo fotut del cas és que tinc molts temes per tractar, que aquí us avanço:

– El capde passat vsam anar a Olot a casa l’Edu i la Gemma. entre d’altres coses, els vam veure jugar a bàsquet i ens vam perdre per un laberint

– Ara sóc ros i em dic Hanna Montana (de debò!)

– Ja tenim el piset decorat de nadal. Només falta l’estrella de dalt de tot de l’arbre, que segurament comprarem a la fira de Sta. Llúcia.

– Segurament la Dawn s’apuntarà al gimnàs

– Estic aprenent cantonès a base de cançons. I estic viciadíssim a una de la Janice (si us domina l’impaciència, busqueu “Janice” al Youtube…)

En fi, no perdeu l’esperança. A veure si mica a mica vaig recueprant el temps perdut!

Packaging

O potser se n’hauria de dir ‘pàcaging’ o ’empaquetat’?

Fa un parell de setmanes vam anar amb la Dawn a fer la compra al súper asiàtic. Ens agraden molts aliments que només trobem allà, al del c/ Balmes tocant al Portal de l’Àngel: algues, ramen, fideus xinesos, tofu (en tenen de molt bo i baratíssim), salses de soja variades, etc.

En un dels prestatges hi vaig veure un envàs que em va cridar l’atenció: Dorset Cereals Super High Fibre. Fet de cartró de qualitat, gris fosc amb lletres platejades i carabasses, és una marca anglesa de muesli “de qualitat”: sense sucres afegits, tot ingredients de primera qualitat, sense conservants ni sal ni res. Fets amb cereals integrals rics en fibra.

L’empaquetat està cuidadíssim, és preciós, i realment et transmet la imatge que el que hi ha a dintre és bo. Diguéssim que es correspon al seu cost (uns 5€ per un paquet de 540gr).

Juguen a diferenciar-se de la resta de cereals cuidant l’estètica, anant cap a un target diferent: uns cereals que es defineixen com a “honestos i reals” i que a la web tenen imatges de plantes i regalen kits per muntar-te el teu propi jardinet?

M’encanten els envasos macos. Em dóna plaer mirar les coses estètiques, ben cuidades.

Esclar que, suposo, quan has de vendre coses “de luxe” o més cares i exclusives, la presentació cobra més importància, però crec que sempre, tothom, comprem pels ulls. Com doncs és que hi ha tantíssims envasos lletjos i desagradables? I no només parlo de les marques blanques…

A algú se li acut algun exemple d’envàs d’aliments que trobi especialment maco o visualment atractiu?

Menja menjar de debò

Pululant pels meus blogs diaris, m’he trobat un link a un altre blog d’un nutricionista que explica, de forma molt concisa, quina és la millor manera de menjar: quin menjar triar, quina dieta seguir, etc.

El seu consell es resumeix en

“Menja menjar de debò”

O sigui, com menys processat millor. Perquè

– Els esquimals s’alimentaven quasi únicament de greix animal, no tastaven els carbohidrats i estaven ben sans (fins que van començar a tastar la dieta occidental)

– Els massais s’alimentaven bàsicament amb llet, sang i carn de vaca i estaven ben sans

– Alguns pobles japonesos s’alimentaven només de verdures, arròs i una mica de peix i estaven ben sans

Diu que més important que seguir una dieta en concret és que el menjar sigui com menys processat millor. Cito textalment:

 

  • “Food grows and dies. It isn’t created.
  • Food rots, wilts, and becomes generally unappetizing, typically rather quickly.
  • Food doesn’t need an ingredient label (and probably isn’t in a package either).”

Si us ho voleu llegir: Modern Forager “Nutrition 101”

15 dies sense xocolata

Avui és el meu dia 2 sense xocolata. L’objectiu és arribar, coma mínim, als 15 i, idealment, aguantar fins Nadal (i desquitar-me amb els turrons Suchard, of course!). L’altre dia la Dawn em deia que em sortien granets a la cara i l’esquena:

– Potser és la xocolata

– Pot ser que sí. També deu ser el canvi de temps. Sats què, m’estaré 15 dies sense menjar-ne.

– Ah sí? No podràs, perquè ara em dedicaré a comprar galetes de xocolata, pastissos de xocolata, xocolata desfeta… I en menjaré davant teu per temptar-te hahahaha 😀 -va replicar ella en to de conya

– Aguantaré hahahahaha 😀 -vaig contestar partint-me de riure

Altres cops he fet purgues d’aquestes, espero aguantar bé!

Ja us aniré explicant!

(La foto és el més a prop que estaré de la xoco en molt de temps)

Fer el pollastre

Fa una setmana que no escric. La veritat és que la setmana passada va ser híper enfeinada, sense gaire temps per a res. Dimecres vaig estar a Bilbao per a una reunió i dijous i divendres van ser duatló del treball: sprint + acrobàcia. Quantes coses pots fer a la vegada i en el menor temps possible?

Però això va ser a partir de dimarts, perquè dilluns passat m’havia agafat festa i vam anar a l’Ikea. Volíem comprar-hi alguna cosa, però es va convertir, sobre tot, en una excusa per atiborrar-nos dels seus frankfurts i riure moltíssim.

Ja avanço que sóc un copion, i sense miraments. De les poques coses que vam comprar, aquest llum tan mono com el de l’Aniwiki tret de la secció infantil.

El que m’acompanya des de la tauleta de nit és el blau.

 

De fet, la secció infantil de l’Ikea va donar per molt. Guaiteu si no:

ikea-4

L’abella reina. Bzzzzzzzzzz

ikea-3

El súper pollastre. Cocorocóooo

ikea-2

Model ‘Anys i anys per molts anys’

Aristòtil

“La raó de la teva vida ets tu mateix.

La teva pau interior és la fita de la teva vida.

(…) Envia els pensaments vers els teus desitjos més íntims i cerca la divinitat que tens dins teu. Deixa de posar la felicitat cada cop més lluny de tu”


“Tu ets el reflex del que penses diàriament. Deixa de pensar malament de tu mateix i sigues sempre el teu millor amic”

Aristòtil, 360 a.C.

(Gràcies Griselda!)