Adéu Coco!

Aquesta nit el Coco ens ha deixat. Ahir ja no se’l veia gaire animat i avui quan els he anat a donar de menjar al matí estava mort. La Mafi se’l mirava tristoia.

I ens sembla que el Cèdric ho sabia. Tot ahir i aquesta nit estava neguitós, súper ploramica, gens normal en ell. Ens pensàvem que tenia còlics, però no en tenia els símptomes. Sabia que el Coco estava deixant-nos i també estava trist.

Adéu Coco.

Et trobarem a faltar

In memoriam Coci, 06/2007-08/2010

Anuncis

Pel·lis i bolquers

El Cedriquet és pacífic i tranquil. Dorm molt i és calmat… menys quan té gana.

I en té molta.

Constantment.

I si menja molt, fa molta caca i pipí.

Canviem bolquers constantment.

Unes 10 vegades al dia.

Però no ens queixem. Ens deixa molta estona lliure i és un sol de nen. Creix molt ràpid!

És preciosíssim!

I de moment està molt sa i fort. La pediatra va quedar flipant.

La veritat és que ens deixa força temps lliure, que aprofitem per llegir (m’he dedicat a llibres de minimalisme i de màrketing, però ara estic començant-ne un que promet molt, “Tota una vida” del David Grossman) i mirar pel.lis.

El cap de setmana el vam passar així.

Dissabte fent tots tres un pícnic al parc i diumenge veient pel.lis:

Mr. Nobody

Molt bona, un 8,5. Et mostra totes les possibilitats en la vida d’una persona en funció de les decisions que pren. Amb l’actor Jared Leto amb pinta d’empanat. Sorprenent.

The Ghost Writer

Pel.liculassa del Polanski, amb l’Ewan McGregor, la Kim Catrall o el Pierce Brosnan. Un thriller de suspens en què un primer ministre britànic retirat d’origen escocès i totalment involucrat en la Guerra de l’Irak (o sigui, el Tony Blair) lloga un escriptor perquè li faci de negre escrivint-li les seves memòries. Assassinats, la CIA, secrets d’estat…

Mmmmmh una gran pel.lícula, amb moments hitchockians. Un 9.25/10 i totalment recomanable.

Salt

Bueno, sí, és que l’havíem de veure! Ara seré impopular, però l’Angelina Jolie és francament lletja. Això sí, es nota que està forta i va entrenar molt epr totes les escenes de lluita. Pinta que volen fer un Bourne però en femení… i amb menys argument, diguéssim.

No pagaria per veure-la al cine, però per passar l’estona entretinguda a casa (i de gratis) està prou bé. 6,5/10

Encara tenim pendent de veure Inception (Origen), que en tenim moltes ganes i tothom diu que és tan bona, però a la web xinesa on ens “streamem” totes les pel.lis encara no la tenen. Mecàsum!

(Fotos d’aquí, aquí i aquí)

El Cèdric

Ser pare és le millor que m’ha passat mai. De debò.

El Cedriquet va néixer el dimarts 10/08 i tot va anar perfecte. Pesava 3,77kg i media uns 50cm. Va néixer de matinada, i no ens van donar l’alta fins dijous. L’hospital estava a tope i tot i que volíem tenir habitació individual, no en vam poder tenir fins l’última nit.

Aquesta seria l’única pega: compartir habitació, perquè no descanses i allò sembla les Rambles. Aqualsevol hora del dia i de la nit hi ha gent amunt i avall (per què coi han de pesar el nano a les 12 de la nit?)

Amb l’habitació individual (a 70€ la nit la trobo súper raonable) ja va ser una altra història. Vam poder estar més tranquils. Tenir més intimitat. Jo vaig poder dormir en un llit i no en una butaca reclinable!

De totes maneres, vam estar contents de per fi tornar a casa.

La Dawn està perfecte. Hem sortit a passejar cada dia, fa vida normal i, per sort, el Cèdric és tranquil.let, de manera que a la nit no ens hem de llevar gaires cops.

És preciós. Jo, amb la meva objectivitat de pare, el trobo el nen més maco del món.

Fins i tot canviar-li els bolquers i que se’m pixi a sobre m’omple de joia i alegria.

És bastant dormilega. Pot dormir hores i hores sense parar. Això sí, quan es desperta, té una fam ferotge!

Aquests primers dies són bastant de burocràcia: registre civil per la partida de naixement, tràmits pels 600€ anuals de la Generalitat, tràmits pels 2.500€ de l’Estat, tràmits pel DNI i passaport (al desembre ens en anem a Hong Kong i ho necessitarà), obrir-li un compte d’estalvi al banc, inscriure’l a la Seguertat Social per poder-li demanar pediatre, inscriure’l al CAP i demanar-li hora amb la pediatre (en té dimecres a les 11h)… Sembla mentida, a l’època d’internet i de l’e-government, i igualment has de perdre hores anant d’una administració pública a l’altra.

La família està contentíssima: els avis i els besavis no caben en si de felicitat. I tots els amics (els “tiets” del meu carbassonet) també l’estan rebent feliços.

Total: Ara mateix sóc la persona més feliç de la terra. Espero que el Cèdric també ho sigui.

El Cèdric és el millor que m’ha passat mai. Saps, a la vida t’obsessiones per xorrades. Perquè el bus arriba tard, per la feina, pel pis, per coses absurdes, que si aquest mes no estem estalviant prou, que si tal persona és una borde, que si no hi ha dret… La felicitat total és al miracle de la vida. Que el meu fill dormi una horeta sobre la meva panxa. En aquests moments, tot és perfecte.

Cèdric, t’estimo.

The IT Crowd

Foto d’aquí

Aquest cap de setmana ha estat d’espera. De cantar la cançó de la Sara Montiel de “fumando espero”, però sense fumar. Perquè qui espera, desespera.

I ens hem dedicat a descobrir noves joies de la corona. Quina corona? La britànica, of course, my daaaahling!

Parlo de The IT Crowd. Porten quatre temporades, cadascuna de sis capítols (no fos cas!), i és totalment brillant!!

En una gran empresa, una dona sense cap tipus d’experiència informàtica és nomenada cap del departament d’informàtica i ha de tractar amb dos informàtics antisocials i frikis totals. De fet, els pinten taaaan reals!! Hehehehe 🙂

Situacions absurdes, humor anglès i frikisme a dojo.

És brillant, de debò. Cada capítol dura uns 20 minutets i et fas un fart de riure fins a plorar.

Son

Foto d’aquí

Entre l’horari d’estiu, que em llevo a les 7 del matí, i que portem uns dies de sopar amb amics alemanys de la Dawn (tots vénen a barna de vacances, tu!), em trobo cansat. Necessito dormir…

La migdiada que fotré avui!!!

(Pel cantó positiu, són súper simpàtics, súper bona gent, m’ho passo súper bé i ja tenim no sé quants cangurs quan anem a visitar-los a Múnic. Oktoberfest 2011, hier kommen wir!!)

Projectes Interns amb domini propi

(Foto d’aquí)

Es un motivo de honda satisfacción…

…anunciar-vos que ja tinc domini propi!!!!

O sigui que ara podreu seguir accedint a Projectes Interns des de http://projectes interns.wordpress.com o bé des del domini nou de trinca http://projectesinterns.com (si intenteu http://www.projectesinterns.com també funciona).

Estic molt contents!!!!!

Ara el següent pas serà retocar-li una miqueta el look i actualitzar la barra lateral, etc.

L’agost sembla un bon mes per a aquestes tasques de manteniment sempre i quan el Cèdric m’ho permeti, esclar!!!