Solitud

Sé que havia d’escriure la meva vida en els últims dies, però fins ara no m’hi he vist en cor. Estava -estic- una mica desestabilitzat emocionalment (no estic boig, sinó un pèl depre:-) ).

Perquè entengueu què vull dir us posaré les diferents opcions de títol que portava rumiades: 

– “Y se marchó, y a su barco le llamó soledad”, en honor al Perales

– “I miss you like de deserts miss the rain“, una de les meves cançons preferides de tots els temps, d’Everything But The Girl

– “Alone again” per parafrasejar (naturally) el Gilbert O’Sullivan, que ha sabut captar estupendament el meu estat d’ànim d’aquests dies:

To think that only yesterday
I was cheerful, bright and gay
Looking forward to well wouldn’t do
The role I was about to play
But as if to knock me down
Reality came around
And without so much, as a mere touch
Cut me into little pieces
Leaving me to doubt
Talk about God and His mercy
Or if He really does exist
Why did He desert me in my hour of need
I truly am indeed Alone again, naturally

Però al final m’he decantat per fer honor a la Víctor Català

 

La Dawn va marxar dimarts de la setmana passada dia 20. Els últims dies, entre dir adéu-siaus i tal, van passar volant, i de sobte em trobava veient com passava pels controls de seguretat de l’aeroport i cada cop s’allunyava més.

El dia 20, tornar a casa i estar sol va ser molt dur. 

El dimecres 21 vaig començar la dieta de saba d’auró, però per desgràcia vaig acabar-la al segon dia, tal com explico en el blog que vam crear per a la dieta i on queda clarament demostrat que l’Ana ha estat la campiona total i absoluta.

El segon dia de dieta, per ocupar una mica el temps i no tornar a casa sol, vaig passar-me per la llibreria Excellence, a Rbla. Catalunya, dedicada als llibres d’autoajuda i creixement personal. Vaig agafar-ne un de molt interessant sobre les malalties i com es poden curar amb la dieta adecuada i vaig començar a llegir sobre la diabetis.

N’anava llegint els símptomes fins que de cop i volta, vaig notar-me una súper suor freda, i estrelletes per tot arreu. A mi els temes mèdics m’impacten molt, sóc molt aprensiu, i no és estrany que, veient operacions o com algú es xuta en una pel.li, m’agafin baixades de tensió.

Així que vaig aixecar-me del sofà per anar a tornar el llibre i fotre el camp quan…

…el següent que recordo, jo estava al terra, algú m’estava aixecant les cames, i 10 persones al meu voltant m’anaven preguntant “estàs bé?”. Lo xungo va ser la vergonya que vaig passar i que entre el grup n’hi havia 3 q eren metges, i em van començar a dir que havia d’anar a l’hospital, que em fessin uns anàlisis, perquè podia ser senyal d’un derrame o no-sé-què al cor, de lessions cerebrals, etc. 

Al final, al cap de 10 minuts banyat en suor freda en què algú m’anava donant clínex per la suor i algú altre em ventava, vaig poder-me incorporar i marxar cap a casa. I, en passar per un súper, em vaig comprar pizza de pernil serrà, hamburgueses, carn picada i pollastre. Bye bye dieta de la savia de arce!!!

Crec que em vaig posar a fer la dieta en el pitjor moment possible emocionalment parlant.

 

Avui, perxò, que ja ha passat més d’una setmana que torno a estar sol, no m’hi puc acostumar. Vaig quasi cada dia al gimnàs, parlem cada dia un parell de cops per skype amb la webcam, de vegades prop de dues hores seguides… però tot i així me noto trist.

La trobo a faltar: tocar-la, parlar-hi, riure-hi, conversar-hi durant hores, l’arrugueta que se li fa als ulls quan explica xafarderies, anar a passejar plegats o veure una pel.li… Al vespre, dormir sol és dur.

Però si hagués de dir el que té de bo la situació actual, perquè a tot se li ha de trobar alguna cosa bona, seria que estic recuperant la meva forma física, tinc molta més estona per llegir i que em puc dedicar a alguns projectes que no tenia temps abans i que, si de cara al futur vull estar junts amb ella, són importants. Però no avanço el què.

Anuncis

Saba d’auró

He de trobar nous projectes amb què ocupar el meu temps a partir que la setmana que ve la Dawn se’n va. La millor manera de no estar trist és omplir-me de projectes a fer.

Alguns encara no els puc explicar (temps al temps…). D’altres sí:

El dia 22 començo a fer la dieta de la saba d’auró (o sigui, de la savia de arce): deu dies prenent només xarop d’auró amb suc de llimona i pebre. Ja la vaig fer fa 2 anys i tornar-hi és un dels meus projectes per a aquest any.

El millor del cas és que la farem 5 o 6 persones plegats: En vaig parlar a l’ofi i l’Ana s’hi va apuntar i també ha animat al seu nòvio, a 3 amigues i la mare d’una d’elles. Som tants que, per estar en contacte i hipermotivats, hem creat un blog.

Si el voleu seguir, cliqueu aquí.

Això del blog (i el Facebook, i el Twitter i etc) és la nova intimitat del s.XXI. Individualisme compartit: faig moltes coses però ho poso a l’abast de tothom per internet. Vides més transparents…

En fi, reflexions a banda, començo el dia 22!!! Durant deu dies, si em convideu a sopar us sortiré ben barat, hehe: a banda de la meva potinga, que em portaré jo mateix, només consumiré aigua o infusions de menta, fonoll, camamilla, etc.

Durant la dieta penso seguir fent vida normal i anant al gimnàs a tope cada dia. I el dia 8 de febrer corro la meva primera mitja marató!

Hong Kong

La Dawn marxa el 20 de gener (sí, d’aquí a 12 dies) a Hong Kong. S’hi estarà fins a finals d’any. Jo l’aniré a veure un parell de cops com a mínim. El primer, del 3 al 19 d’abril per poder celebrar el seu aniversari amb ella el dia 9.

Ahir a la nit vam comprar el vol. Volo amb KLM amb escala a Àmsterdam. Surto d’El Prat a les 17.25 i arribo a Hong Kong, després de 15 hores de vol i escala, a les 14.30 de l’endemà. A la tornada, sortiré de HK a les 10.15 per arribar, també al cap de 15 hores de vol, a les 19.30 del mateix dia a BCN.

KLM era la més barata i és prefecte perquè em permetrà acumular encara més milles a la tarja d’Air France (i, segons la Dawn, per a llargues distàncies són mooolt millors que la seva germana gran). Compto que segurament el següent cop que vagi a Hong Kong ja ho podré fer gastant les milles acumulades…

El preu, 570€. Que dius, sí, una pasta, però comparat amb els 1.700 d’anar a Austràlia l’agost passat, sembla quatre duros!

Però bueno, sigui com sigui, ara tocarà estalviar hehehe! 🙂

Expansió

Cada començament d’any penso quina paraula és la que regirà el nou any. El mot que triï serà com el meu lema personal durant elnou any. L’any passat va ser “confiança”. Vaig demanar i se’m va donar.

Aquest any la paraula és “Expansió“: créixer com a ser humà, ampliar les meves possibilitats, trencar motlles i desenfrenar la meva energia i el meu potencial. No vull jubilar-me als 65 anys penedint-me d’haver dut una vida anodina per no haver fet tot el que el meu cor em demanava!!!

El 2009 és l’any de l’expansió!!!!!

Propòsits per al 2009

Com cada any, aquest post va dels propòsits que em marco per l’any que tot just acaba de començar. Abans, per això, fem un repàs als que vaig complir de l’any passat:

– Vaig anar a Austràlia, però no al Japó

– No m’he comprat cap Wii (passo massa poca estona a casa), però sí que tinc una DS

– La idea de comprar-me un Smart de 2a mà se’m va passar quan vaig començar a pensar en les practicalitats de l’assumpte

– He avançat molt en el reiki i la meditació. 

 

Així doncs, què em proposo pel 2009?

  • Purificar l’organisme amb la dieta de la sava d’auró (ja la vaig fer fa un parell d’anys. Aquest cop, la idea és aguantar els deu dies que toca!)
  • Seguir estudiant japonès
  • Reprendre l’alemany: ser capaç de llegir-hi novel.les
  • Seguir estudiant cantonès
  • Augmentar de pes fins als 87 kg de pur múscul (ara en peso 84 kg)
  • Visitar Hong Kong amb la Dawn
  • Córrer una mitja marató ( ja m’hi he apuntat per al febrer…)
  • Deixar de treballar 8 hores al dia (l’ideal són 4 a la setmana) mantenint- com a mínim, els mateixos ingressos
  • Seguir amb les meves pràctiques de meditació i reiki
  • Casar-me cap al novembre o principis de desembre (sí, aquesta és la notícia bomba hehehe!!!!)

I vosaltres, qins propòsits us heu marcat?