Convenció steps Cambrils

Va estar bé. De nivell més baix que la d’euroconvention al DIR de l’any passat, va estar bé pq va servir epr conèixer millor la Sandra i l’Eladi… i també la Sara, la noia que no dorm mai!

El dissabte va estar passada per aigua però vam aguantar sota la pluja com uns campions.

I el diumenge va haver-hi una sessió d’steps súper xula amb l’Asier Habans. Un crack.

Vaig perdre les meves sandàlies Birkenstock blanques, però bueno.

I la cançó de la convenció, la que més vam ballar, la que posaven a cada classe és aquesta, del David Guetta, When love is gone.

Buscara qeusta cançó al YouTube va ser el 1r que vaig fer en arribar a casa diumenge tarda post-convenció. I vaig descobrir que el paio és l’autor de súper cançons com Love don’t Let me Go, Stay, The World is Mine o Just a Little More Love. Totes súper híper xules.

Què li passa a BCN?

Tot el que és infraestructures va fatal a la ciutat:
– Renfe: no cal dir-ne res més
– L’aeroport: fatal fatal fatal. I a més, últimament, està sobresaturat
– Bicing: L’ajuntament tot el que fa, ho fa malament. Idea genial però execució pèssima
– Xarxa elèctrica: sobren les paraules.
– Ampliació del metro: mañana mañana mañana

I el pitjor és que se sap que tot va malament i no es veu cap ganes d’arrelgar les coses. La Renfe va amb retards i averies? doncs no et queixis, que ja et tornen el bitllet si reclames… Ademeten que va malament i no hi fan res.

I els polítics què fan? doncs es barallen per la Sagrada Família. Perquè això sí que és important.

Les obres d’ampliació del metro senzillament no s’acaben mai. Suposo que està pensat perquè les poden anar prometent cada 4 anys amb confeti i focs d’artifici.

L’aeroport: no només les obres de la T Sud van ambr retard, sinó que les terminals actuals estan saturades i els sindicats “avisen” que es poden tornar a produir incidents com els de l’any passat. Denigrant.

La xarxa elèctrica: REE passa les culpes de la megaapagada a Endesa; Endesa a REE; els polítics tiren pilotes fora (uh, sí q, q atrevit el Montill, que es reunirà amb els caps d’Endesa i la REE!!! I que faran, parlaran de futbol o d’on passaran les vacances?). Que si la culpa era del PP per privatitzar malament les companyies; que si els sociates no han fet les inversins previstes; que si l’ajuntament i la Gene ja havien previst que podia passar (i per què no hi feien res????). convergència en culpa tothom, però també ha pactat amb tothom; ERC i IC tampoc poden parlar gaire, perquè formen i o ha donat suport a governs (municipals, catalans i estatals) que no han fet res.

Són tots uns merdosos. Estic indignat.

En comptes de sortir i mostrar algun lideratge clar, explicar clarament què ha passat, assumir culpes i executar obres, no fan més que anar empastifant la merda cada vegada més.

És insultant per als que els votem i patim (als polítics), i que com a clients d’una empresa privada monopolísitca no tenim altre remei que fer cassolades a la Pl St Jaume i seguir pagant el rebut religiosament perquè si no sí q et tallen la llum!

Quin fàstic!!!

I tema Bicing. Va fatal, hi ha poques bicis, s’espatlla amb facilitat, però al menys ho han reconegut i tenen previstos plans d’ampliació i millora a curt termini.

Com a ciutadans de la fantàstica ciutat de BCN, sempre ens quedarà un recurs: resignar-nos.

—-

Vist així té tot el sentit del món una enquesta que surt als diaris d’avui en què els barcelonins som més orgullosos de la nostra ciutat que els madrilenys, però més pessimistes de cara al futur. Barcelona és una ciutat preciosa, moderna (de mentalitat), però amb unes infraestructures cinquemundistes. I com que la cosa no sembla que hagi de millorar sinó empitjorar, com pot algú ser optimista, quan no ots veure la tele i el menjar se’t fa malbé perquè t’han tallat la llum, i quan no hi ha manera d’arribar puntual a la feina perquè els trens no funcionen?

Dimissió del Piqué, Partit Liberal Espanyol i funcionaris

Em sembla que feia dies que li tenien ganes. No m’agrada parlar de partits polítics aquí a Projectes Interns però avui no m’hi puc resistir. La dimissió del Piqué del PP a Catalunya (em nego a fer servir les sigles PPC, com si es tractés d’un partit propi català i no una delegació del PP del c/Génova de Madrid) es bastant indicadora de dues coses:

1- El PP segueix escurant-se cap a l’ultradreta anticatalana. S’ha carregat un dels seus caps visibles més moderats. Amb l’altre no poden, pq el Gallardón guanya eleccions

2- A Espanya fa falta un partit de centre-dreta moderat, liberal i respectuós amb les nacions i regions de l’estat. Una mica com CiU, però a nivell estatal, i sense el llast catòlico-carrincló que li suposa, sobretot, Unió.

Aquest partit segurament sortiria d’una escisió pepera quan perdin les properes generals, però no seria d’estranyar que s’hi afegissin algunes figures sociates i convergents (recordem a Roca, p. ex.)

Com a tot arreu on hi ha classe mitjana, la gent és majoritàriament de centre: vol bona educació i sanitat, però impostos baixos; vol llibertat (sexual, de gènere, de fer i desfer amb les seves vides) però que la deixin en pau; vol progrés però vol que honradesa i moderació; vol reconeixement de la seva identitat, però que no sigui un motiu de disputa permanent.

Aquest suposat partit, q es podria anomenar PLE (Partit Liberal d’Espanya) aplegaria els vots més moderats dels peperos, i els vots més dretans dels sociates; i si ho fan bé, aplegaria molts molts vots dels així anomenats nacionalistes moderats (i.e. CiU, PNB, CC).

A cada realitat social, el concepte dreta, esquerra i centre varia, perquè aquests termes es defineixen en funció de què cada societat defineix com a tals. Segurament en molts temes el PP està a l’esquerra dels Demòcrates nord-americans, p. ex. I les dretes sueques al nivell dels sociates espanyols.

Però sí que és cert que les eleccions les guanya el partit que pot fer-se amb els vots de la dreta: per què va guanyar el Blair a Anglaterra? Perquè el vot d’esquerres el té assegurat per omissió; i en fer discursos pro-seguretat,e tc, guanyava els sectors més moderats que típicament havien estat votants tories.

Personalment, no veuria malament que aquest suposat PLE pogués governar. Idealment:
– Permetria tranquil.litzar la bronca política estatal
– Permetria acabar amb els discursos anticatalans
– Seguiria aplicant la mateixa política fiscal. No ens enganyem, en aquest aspecte ja no hi ha diferències: s’aplica la política que resulta més beneficiosa per crear riquesa. En què els partits es diferencien no és en polítiques fiscals i impositives, sinó en què en fan dels diners.
– Es tendiria a reduir i simplificar l’estat per convertir-lo en alguna cosa més eficient.

No sé, crec que fa falta un partit liberal de debò: liberal de llibertat: que asseguri la llibertat i igualtat d’oportunitats dels individus. Actualment és un fet que no tots som iguals. Com i on naixem segueix sent un pes (menys pesat que mai, però hi és). I per altra banda, hi ha qui es veu carregat amb impostos del 40-i-picu % només pel fet de tenir més diners. Tampoc no és just: oprimir una persona en benefici d’una altra no crec que sigui bo.

Ni èticament, ni pràcticament: aquesta persona que se li carreguen molts impostos, treballarà en negre, o es domiciliarà en un altre país més beneficiós, o decidirà que no té cap alicient per seguir creant més riquesa i potser no contractarà més gent o no s¡esforçarà en la seva feina.

Ja posats a divagar -i a risc d’allunyar-me encara més del tema inicial d’aquest post- tampoc crec just el règim del funcionariat: per què una part dels treballadors s’han d’esforçar per fer bé la seva feina i una part, en canvi, només pel fet de treballar gestionant el bé públic, no poden ser acomiadats? O sigui que una persona pot tocar-se els ous 8h al dia i tot i així té un lloc de treball per vida?

No és just ni pels mateixos funcionaris: una gran majoria fan bé la seva feina. Per què han de suportar el greuge que un company seu treballi poc o malament i no se li pugui dir res?

I esclar, quan has de fer alguna gestió pública, ja sabem com funciona tot… I resulta que, quan algun organisme públic decideix millorar l’eficiència què fa? Contracta una consultora que li faci un projecte i li porti la tira i mitja de personal extern (que s’hi mata a currar) perquè ho dugui a terme. I mentre uns curren (els externs) uns altres se’n van a fer el cafè cada 10 minuts.

Com sempre, ho estic exagerant, que consti. Estic segur que la immensa majoria de treballadors públics s’hi escarrassen. Però això no treu que el sistema és injust, sobretot per aquests que s’hi escarrassen! L’altre dia en parlàvem amb la Rosa i la Núria i les dues estaven en desacord amb com funciona el sistema en el cas dels mestres.

En fi, prou de divagar.

Reflexió final:

La incògnita meva, de moment, segueix sent a qui votaré a les generals. No votar no és una opció. Només poden sortir el Mari-Ano o el ZP. Clarament prefereixo al Zetapé. Però nomes votaria PSC-PSOE en alguns d’aquests supòsits:
– la Gene ja gestiona la Renfe
– El Prat ja no depèn d’AENA i la Gene i Catalunya són realment decisives en la seva gestió
– Segueixen amb els traspassos segons els nou estatut i es fan les inversions previstes a Catalunya

Si no, hauré de votar en clau lobby català. Això vol dir votar ERC o CiU. com q ERC els trobo uns amateurs de poble i CiU uns “ven pàtries per sortir a la foto” carrinclons i catòlics, hauré de votar ERC. Mal que em sàpiga i amb la pinça al nas.

Però esclar, després resulta que els votes per l’Ajuntament i què fan? Es “tiran al monte”, trenquen el tripartit municipal i dediquen a fer oposició per oposició, com amb lo del túnel de l’AVE. Però els altres tampoc són millors (escoles de l’Opus concertades, Pla Hidrològic primer sí i després no, túnel de l’AVE primer sí i després no, etc).

En resum: tots foten fàstic.

Diam’s – Ma France a moi

Un altre cop al blog de l’Hombre Lobo hi he vist aquesta perla, referenciada per ell del blog de Joan Planas i originària de LaTéléLibre. És un vídeo de la rapera francesa Diam’s amb el títol “La France à moi”.

Al vídeo s’hi pot veure un paio blanc que intenta fer callar la música rap que el desvetlla en un entorn tipus Ciutat Badia o, més adientment, banlieu francesa. A mesura que va apagant una ràdio, la cançoneta se sent en una altre lloc fins que s’adona que no pot parar-la. Molt molt bo

Si algú en vol veure la lletra: http://www.absolutelyrics.com/lyrics/view/diam

Se m’ha ocorregut que quan anem a París m’agradaria fer una incursió a alguna de les barriades on fa un any es dedicaven a cremar cotxes i on hi va haver el ‘social unrest’.

A NY vam nar al Harlem; a París a Clichy-sous-Bois a St Denis; si fos un guiri, a BCN aniria a La Mina???

Benvingut a casa, Coco

Ja som 4, a casa. Des de divendres a la tarda el Coco ja viu amb nosaltres. Pels que no ho sapigueu, és un conillet nan negre de 5 setmanetes, tot just destetat.

Em vaig passar dimecres i dijous comprant-li tot el que necesitava segons la llista que em va fer l’Ana (la noia de màrqueting i la mestressa de la mare conilla): gàbia, pinso, serradures, fenc (és el seu aliment bàsic), una joguineta eprquè rosegui, xuxes… i un arnés i corretja per treure’l a passejar (flipant, però al Mr. Guau del c/ Manso hi ha tota una secció dedicada a corretges per conills).

Els meus plans eren divendres ja endur-me’l amb la seva corretgeta a Montjuïc al cine a la fresca, però el tio estava taaaan jinyat, que vaig preferir deixar-lo a la seva gàbia pq s’hi comencés a acostumar. El pobre estava tremolant i amb les orelletes encreuades enrere, signe de que tenen por. El que passa que estava patint moltíssim per ell, i despreés del cine i abans d’anar a prendre algo, vam haver de tornar a passar per casa per veure com estava. Se’l veia una mica per eixiribit i es va passejar pel sofà, tot i acabar amagant-se darrere els coixins.

Dissabte al matí me’n vaig nar amb els de Sabadell a casa el Sabés a Gòsol a fer la caminada popular i el vaig haver de deixar tot solet a la seva gàbia fins diumenge. Pobrissó. Per sort, estava bé: s’havia menjat bona part del ferratge i tot el pinso, havia begut aigua…

Aquesta és una altra, no estava acostumat a veure d’abeuradora, ja que li posaven l’aigua en un potet i jo patia per si no en sabria i moriria assedegat. però no: ja ha après a veure de l’abueredor.

En fi, per fi entenc els que acaben de ser pares i parlen a tothom del seu fill, que pateixen per ell, etc.

Però això sí: el meu conillet, és el més maco del món i el més simpàtic i el més intel.ligent.

He trobat un blog fantàstic

He trobat un blog fantàstic, hombrelobo.com. Des d’avui està linkat en el meu blog.

N’he llegit uns quants posts i hi estic bastant d’acord. En concret:
http://hombrelobo.com/productividad/%c2%bf-cuanto-deberian-pagar-los-ricos-en-impuestos/ És el que me l’ha fet descobrir. Estava recomanat al Menéame, web q em repasso cada migdia
http://hombrelobo.com/hombrelobo/el-valor-de-las-cosas/ Mmmmh perspectiva interessant!

Impressionant!

Per cert, algú sap com es fa per incrustar vídeos en un post? Veig que tothom ho fa i jo no en sé i em fa ràbia…