“Vull que les ties plorin per mi:

jo estic híper bo.

Agafar el mòbil i dir ‘ei xata, què tal?’

i que la tia es corri només de sentir-me”

Sentit ahir a un nanet de 16-18, ple d’acné, al gimnàs

Anuncis

Quina sort haver nascut a la terra!

Es veu que aquesta frase actualment causa furor al Japó. O així ens va informar el Hide! Tot ve de que, l’any passat, en un campionat del món d’atletisme, un atleta va batre el rècord del món. Un dels locutors per la tele japonesa era el Takeshi Kitano (el mariscal d’Humor Amarillo i, a banda, famós director i humorista) que, per fotre la conya, va deixar anar la frase.

Total, que a la nit mexicana que vam celebrar amb els de japo a casa dijous passat, vam acabar tots fotent l’indi:

地球に生まれて良かった!!

(Chikyuu ni omarete yokatta!!)

Primera versió grabada des del meu mòbil:

Segona des del del Jaime:

House francès vuitantero

Un dia d’aquests algú reeditarà en DVD els programes de l’Eva Nassarre fent gimnàstica en mallots fúcsia i escalfadors i serà tot un èxit de vendes.

Mentrestant, el Jaime em passa aquest vídeo: versió electro-house del grup Yelle d’una cançó del 1987. És brutal com ballen! Jo vull moure’m així!! I m’encanta l’estètica pantalons pitillo i vambes neo-80s (aquesta temporada me’n vull comprar unes de similars, ja en tinc unes de clitxades).

A caus’ des Garçons:

La família creix

No pas la meva. Per sort de moment ni jo, ni les tortugues, ni els conills ens hem posat a tenir descendència. El dia que això passi, sereu els primers a saber-ho.

Però la dels Niblétez-Jòuard sí. Tornen a estar embaraçats i li donaran un/a germanet/a al Harry. Des d’aqui moltíssimes felicitats!

Ara deu estar de tres mesos- tres mesos i mig. Quan hi anem a l’estiu ella estarà amb una panxota enorme!

Bon cap de setmana a tothom!

Lluíííííííííís

Avui he anat a recollir el passaport. El DNI me’l van fer la setmana passada en un plis i súper simpàtics a la comissaria de Pl Espanya. Amb aquesta foto del fotomaton de metro Diagonal:

Però em van dir que, un cop l’escannejaven i tal, que pel DNI passava justeta, però que pel passaport no servia ni de bon tros, perquè la calva se’m confonia amb el fons i semblava que no tingués cap. Que precisament ahir una senyora se’ls havia vingut a queixar perquè amb un passaport amb una foto tipus la meva no l’havien deixada entrar als EUA!

I jo penso: si la poli et fa un passaport que no et serveix per res, com a mínim denúncia al canto, no???

Però total, que em diuen que em vagi a fer una altra foto, i que sigui “professional, no de fotomaton”. Avui hi he anat i ja me l’han fet. amb aquesta foto:

Home sí que és cert que quedo bastant millor, no tinc ulleres i quedo molt més guapo!

Vinagre power

Ahir en vaig fer la prova i va funcionar de conya.

La Núria m’havia explicat que sa cosina no fa servir suavitzant per la roba, ja que té nens petits i els suavitzant porten molts productes quimics i no és recomanable rentar-hi la roba dels nens.

En comptes, fa servir vinagre, que deixa la roba igual de suau i a sobre es carrega la calç, amb la qual cosa no cal afegir-hi anticalç. (De fet, la meva teoria és que el que fa és que la roba no quedi suau és la calç de l’aigua i que el vinagre, al reaccionar-hi, elimina el problema.)

El vinagre té l’avantatge que és híperbarat (perquè evidentment no faràs servir el de Mòdena. Faràs servir vinagre del barat de vi blanc) i que amb molt poc ja passes. La mida, per una rentadora plena, és un got de xupito!

Ahir vaig fer-ne la prova i la roba ha sortit híper suau i sense gens d’olor a vinagre!

Així doncs, ja tinc una altra aplicació per al vinagre: com a “netejador acètic” del Mercawoman/Schlecker per deixar brillant la cuina i el bany contra la calç, per abrillantar coberts i coses metàl.liques barrejat amb bicarbonat, evidentment per a l’amanida i, des d’ara, per rentar la roba! Tot plegat, més net, més barat i amb menys químics!

l’Arale

Pels que us pregunteu “però què hi fot l’Òscar a classe de japonès 3 hores seguides dissabte al matí? Se n’ha de tenir ganes!” aquest post us donarà resposta.

Dissabte passat, per exemple, vam:

1- Aprendre a comptar en japonès. No és tan fàcil, no et pensis! No n’hi ha prou amb saber-se els números: en català la majoria dels noms són comptables tot i que n’hi ha alguns d’incomptables (p. ex. no pots dir 2 aigües, perquè l’aigua és incomptable a no ser que et refereixis a “ampolles d’aigua”). En japonès tot és incomptable. Per tant, has d’aprendre com es mesura cada cosa. Exemples:

  • En comptes de dir “2 bistecs”, hauràs de dir “dos peces de bistec”
  • En comptes de dir “3 nens” hauràs de dir “tres persones de nen”
  • En comptes de dir “l’Òscar té 2 conills” hauràs de ir “l’Òscar té 2 ‘wa’ [paraula per indicar ocells i conills] de conill”
  • …i així. D’aquestes paraules se’n diu comptadors, i n’hi ha de bastant rebuscats: per comptar objectes plans, per comptar animals de granja, per comptar objectes cilíndrics, per comptar màquines grosses, per comptar cases, etc

2- Cantar la cançó de l’Arale en japonès.

És el capítol 1 de l’Arare en VO subtitulada en anglès. No l’havia vist mai i… quin fart de riure!

3- Celebrar l’aniversari del Jaime menjant rebosteria catalana, pastes japoneses i sake

Per ordre: a dalt, el Jaime, l’Atsushi (el sensei), el Hide i jo; a baix la Zlatka (la secre austríaca de nom croata de l’acadèmia) i la Tònia