Tu observes cabres o treballes?

Dimecres al vespre vam veure The Men Who Stare at Goats, que aquí està prevista estrenar-la, segons la Bíblia, el 10 de març.

Una altra pel.li protgonitzada per en What Else, a mi em va agradar força. Divertida, enginyosa, ben actuada… Explica la història d’un grup especial de l’exèrcit nord-america dedicat a buscar tècniques de combat “mental”: meditació, intuïció, visió remota, control mental…

És per passar l’estona i riure (no us fa gràcia la foto superior del Clooney embigotat mirant fixament una cabra? :-D), però es basa en fets reals. Aquests grups secrets que cerquen tècniques de poder mental existeixen.

Li dono un 7,75/10.

Desmotivació

Passen els dies, i segueixo cremant-me les retines davant un ordinador. Vull un canvi. Vull no haver de treballar. Em sento que malgasto els dies. Que malgasto un temps preciós que no tornarà. Que malgasto la vida.

I tinc tantes coses que vull fer! Passar més temps amb la Dawn; aprendre més idiomes; passejar tranquil; esmorzar un cafè amb llet i un crosant, o un suc de taronja i un bikini, en una terrasseta mentre em toca el sol; no fer res; estudiar una carrera; llegir; aprendre acupuntura; meditar; anar més estona al gimnàs; fer més ioga; dormir fins tard; fer arts marcials; jugar; mantenir una conversa fins a altes hores de la matinada de dimarts…

I no ho puc fer perquè treballo.

Aquesta setmana ha sigut dura.

La setmana passarà, però hi ha una remor de fons que em diu: “Òscar, estàs malgastant 10 hores diàries de la teva vida.”

No és que no m’agradi el que faig (que m’agrada). És el concepte en si de treballar que m’engoixa.

I m’engoixa, però de moment encara no sé què he de fer, com ho puc fer, què vull fer… Perquè el tema és que si no curro no menjo.

Els sofriments del jove Òscar

Font de la foto: la Wiki

He decidit titular així aquest post en honor a Johann Wolfgang von Goethe ja que el dia 27 començo a estudiar alemany al Goethe Institut.

Dilluns vaig fer la prova de nivell i ahir m’hi vaig matricular.

Tinc el nivell B1.2. O sigui, entre el B1 i el B2. Diguéssim que dels 7 anys d’alemany que havia estudiat fa 13 anys, n’he perdut dos o tres… És u ca ia.

Aniré a classe els dissabtes de 10 a 13.15h. La intenció és fer Goethe i tot seguit gimnàs.

Algú hi ha estudiat, al Goethe? Quines referències en teniu?

Por qué le llaman flin cuando quieren decir pinícula

Us en recodeu, oi, d’aquest acudit? hehehe 😀

Aquest cap de setmana hem vist tres “pinícul.les”

  1. Precious: Molt bona, explica una història súper dramàtica i molt potent. Com que ja anava advertit sobre el dramatisme de la pel.li, em va frapar menys, però tot i així se’m van escapar alguns crits incontrolables. Molt ben actuada, fins i tot per la Mariah Carey… Paperassos els de la Precious i el de la cabrona de sa mare. També el de la mestra, tot i que, opino, van triar una actriu massa guapa pel paper. Un 8.75/10
  2. The Princess and the Frog (Tiana y el Sapo): Bufffffff mira que el tràiler que havíem vist semblava indicar una pel.li de la Disney però més fresca, divertida i amb (atenció!!!!) una princesa negra (seguint la moda Obama). Res d’això! Vull dir: sí, la princesa és negra, però la pel.lícula és tan previsible i avorrida, que la vam deixar a mitges! 2/10
  3. The Road: La imatge és bona, la BSO és bona, el Viggo ho fa molt bé, però al cap d’una estona acabes odiant el puto nen fleuma i figaflor. Que el món s’ha acabat, que has de sobreviure sigui com sigui! No et queixis per tot, tros de bleda!!! De la mateixa temàtica, “28 días después” és moooooooolt millor! 5/10

No l’he disfrutat

Ahir vaig córrer la Mitja Marató de Granollers. La vaig acabar amb un bon temps,  1h58’52”, una gran millora en relació a les 2h12′ a la mitja de Barcelona de l’any passat. N’hauria d’estar content, però el cert que no vaig disfrutar corrent. Va ser una tortura durtant tot el recorregut: moltes pujades i baixades, massa sol…

A més, durant bona part del trajecte em va fer mal el genoll esquerre. El mal de genoll és corrent entre els corredors. N’hi ha que diuen que la causa és les vambes, que per més bones que siguin, et fan adoptar una postura innatural. Hi ha tot un moviment que defensa córrer descalç o amb sabatilles que imiten com si corressis descalç, les Vibram FiveFingers. Porto mesos informant-me’n i segurament me’n compraré unes.

Es veu que el gran problema de caminar/córrer amb sabates és que debiliten la musculatura del peu, n’atrofien els dits i creen més impacte, que acaba repercutint en els genolls i en les caderes.

Ja veurem.

Avui, de moment, l’únic que sé és que estic cruixit de la cursa d’ahir hehehe