Si quieres conseguir hacer algo en la vida, el idealismo no es suficiente. Tienes que elegir un método que te permita llegar a conseguir esos objetivos.

– rmshacker

(Vist avui a Microsiervos)

Anuncis

I de sobte, la nevera plena!

Ja no tinc la nevera buida! De sobte, s’ha omplert de menjar i ja no hi ha restes de verdura passada…

Ara hi ha iogurts de gustos, natilles de xoco, cerveses (amb i sense alcohol), fruita, verdura (gengibre!), flams, brics de llet de soja Pascual…

Oh my God! Què li ha passat a la meva vida! He passat de tenir una nevera buida amb mig cogombre florit, a viure amb una dona maravellosa!

He passat de tenir armaris immensos amb espai de sobres per la meva roba, a veure’ls inundats de roba interior, samarretes, vestits, mocadors, jerseis de formes, colors i tamanys d’una altra persona. I pensar: “vaja, li he de fer lloc. Potser jo amb quatre pantalons ja passo. Aquests vells que no m’he posat en tota la temporada els puc llençar”.

He passat de tenir un llit immens per mi sol, a dormir en un raconet i sense llençol… i a sobre content i feliç.

He passat d’arribar cada dia híper tard a casa i sopar d’una revolada, a afanyar-me per arribar d’hora, xerrar amb ella, compartir-hi el dia i sopar plegats.

He passat de no agradar-me gaire que em toquin, a trobar a faltar la seva escalfor cada moment que no sóc amb ella.

Déu meu, és que me l’estimo amb bogeria!!

Més sobre la Madonna

Em sembla que la Madonna sempre ha tingut una idea de què volia fer i en què es volia convertir. La veus en els vídeos del començament i en els més actuals (Four Minutes o Hung Up) i veus que s’ha sofisticat, però que al començament ja hi havia un germen del que és ara. Sobretot ha millorat, ha anat aprenent més i més el que ella ja volia: cantar, ballar, dominar el seu cos, desenfrenar-se…

I el mateix amb les cançons. Sens dubte, les dels 80s eren més fresques i les dels 2000s són més fredes i seques. L’altra dia llegia una mica de la seva biografia a la Wiki i em sembla que amb el temps ha anat aprenent, refinant-se, culturitzant-se i assossegant-se, eliminant la ràbia i l’energia bruta juvenil. I en assolir la calma, ha perdut part d’aquesta energia, aquest frescor?

També penso que és una persona molt intel.ligent, perquè ha sabut adaptar-se al que el mercat volia en cada moment i, millor encara, crear un mercat pel que ella volia oferir en cada moment.

Tot i així, hi ha un tret de la Madonna que és compartit amb la majoria de la gent que triomfen (en el camp que sigui): ambició monotemàtica i obsessiva. No dispersar l’atenció sinó concentrar-la cap a un únic objectiu. penssar en una única cosa les 24 hores del dia.

En el seu cas, expressar-se musicalment i triomfar (i anar a més i més i més). I fer el que calgui per aconseguir-ho: currar dur, treballar, aprendre, estar sempre obert i envoltar-se dels millors (arrangistes, músics, cantants, coreògrafs, vídeo artistes, preparadors físics, etc).

Potser el problema de la majoria de la gent (m’hi incloc) és que volem massa coses, dispersem massa l’atenció i l’energia i perdem les ganes de perseguir incansablement el nostre ojectiu. Arribem a un nivell de comfort i ja hi estem bé. Ens hi acomodem…

Potser, doncs, l’ambició i obsessió monotemàtica és la resposta?

Es podria fer un llibre d’autoajuda “Cómo conseguir tut objetivos en la vida. La receta Madonna”.

I per cert, la nova cançó Give it To Me em mola. (que ve a reafirmar tot l’anterior 🙂 )

Quita bixxxo!

La Madonna em persegueix. Es veu que fins i tot s’ha fet del meu club de fans! I jo que li dic, tia no, que ja tens la teva vida, els teus fills, el teu maridet anglès, la Càbala! Però ella ni cas!!!

Diumenge estàvem a casa al vespre i mentre sopàvem, em vaig posar a mirar pel YouTube vídeos de la Madonna: l’híper vuitantero Isla Bonita, el seu nou single “Give it 2 Me” (not too bad, considering!!) i el Like a Prayer.

La cançó de sempre que m’ha encantat, però el vídeo no el coneixia. En veure’l em vaig adonar que aquesta dona té un missatge polític. Que la Madonna pot voler provocar? Prou. Però no només això. Si no, guaiteu-lo:

Ahir al vespre, sopant a casa el Xavier, a Factor X van sortir dues paves destrossant el Like a Prayer. Quin mal a les orelles, per favor!!!!

I avui m’he llevat cantant l’Isla Bonita: “last nait ai drem tof san pe-edrooo tariro-riro-riro-riro-ra tropical di ailan briz ol of nèitxar uail dan fri this is uer ai uana bi la isla boni-itaaaaa”. Que sí, també la destrosso, però com que sóc jo qui la canta, em sembla diferent!

Iogui

A l’Òscar-cionari hi ha dues acepcions molt similars:

– ‘iugui’ (sust. fam. Iogurt) i

– ‘iogui’ (sust. Dit de qui intenta fer ioga i s’acaba assemblant més a l’ós Yogi).

Diumenge van inaugurar la temporada de ioga als Dir amb una sessió al parc que hi ha al damunt, el “Piscinas y Deportes”. En fan de tant en tant i hi vam anar. Va ser zero canyera però molt divertida i lúdica. I ahir vaig re-començar la meva classe de ioga dels dilluns a les 19h. Vaig quedar-ne força content. Em pensava que en estar-me un mes sense fer exercici quedaria fatal i no. 

Home, es nota que feia dies que no en feia de debò, sobretot per l’equilibri en les postures drets, que a mi em costa molt de mantenir i sempre acabo caient. Però no era res fora de l’habitual i vaig quedar content.

El problema va ser que acte seguit vaig fer els “step radical” de les 20h (sí, dir-n’hi així és més màrqueting que res). La classe és boníssima, però és que després del ioga estava mooooort! No podia quasi ni aixecar la cama. Fer la classe va ser una exercici d’autosuperació i vaig acabar anant-me’n 3 minuts abans perquè començaven a fer repeticions i més repeticions i jo ja no podia ni panteixar de cansat que estava.

Però m’ho vaig passar súper bé (súper bé que t’hi cagues, neng!): la córeo era díver, variada, la música bona…

Això sí, avui al matí em noto les cames i l’esquena, del ioga d’ahir…

Hi ha una cosa que m’amoïna: segueixo perdent pes. Abans de marxar a Austràlia pesava 85kg. En tornar pesava 82,5 i ahir… horror! 79kg! M’estic quedant als ossos!!!!

(Pels que no em conegueu: medeixo 1,93m)