Expectatives sobre la meva rutina de meditar

Ara fa una setmana que he començat amb la rutina de meditar. I cada cop que hi penso, em vénen unes idees al cap sobre què estic fent, per què em serveix, què assoliré, etc. Com amb qualsevol cosa de la vida, se’m munta una mena de “pel.li mental”. Procedeixo a detallar-la:

  • Per una banda, em veig assolint la pau, harmonia i l’estabilitat. Em veig om una mena de buda de metre noranta-tres 😉
  • Veig la meditació com la forma de desfer-me de l’ansietat: deixar-me d’esgarrapar i mossegar les ungles, de dependre de la xocolata negra per calmar-me
  • Em veig orgullós de mi mateix per haver incorporat una cosa TAN beneficiosa a la meva vida. I per ser TAN constant i xupiguais
  • Em veig orgullós de mi mateix per estar fent una cosa tan ben considerada: qui no vol meditar? Qui no vol assolir la pau espiritual?

Com a conclusions, crec que aquesta mena de pel.li mental em pot ajudar a assolir l’objectiu d’incoporar l’hàbit de la meditació al meu dia a dia, però a la vegada em pot crear falses expextatives: eliminar l’ansietat, ser el més xupiguais del barri, reforçar el meu ego…

Al llarg del temps valdrà la pena veure

  1. Si en algun moment tinc un ‘baixon’ i trenco l’hàbit, aquesta pel.li mental juga a favor meu o en contra, al contraposar les expectatives creades amb la realitat (“joder tio, ja has tornat a fracassar, tan bé que anaves, és que ni això no pots aconseguir“)
  2. Realment meditar es convertirà en una font d’orgull i d’admiració, o serà com una cosa bona més, om raspatllar-se les dents, que no crec que a ningú li facin un monument per fer anar el Braun Oral B abans d’anar a dormir…
  3. Quins efectes secundaris beneficiosos m’acaba aportant i com contrasten amb les expectatives creades

Registre setmanal de gratitud

Estic fent un MOOC a Edx que es diu “Becoming a resilient person“. Em va cridar l’atenció perquè penso que sóc una persona que m’ofego en un got d’aigua més sovint del que voldria i una de les coses que he de millorar és la resiliència: és a dir, prosperar i créixer en les dificultats.

Cada setmana el curs aporta una clau nova per augmentar la resiliència i et posa deures. Aquesta setmana anava de focalitzar l’atenció en el positiu i practicar al gratitud. Sí, a mi sentir això també em sembla palla mental, anada de bola, americanada, psicologia barata, etc. Però l’explicació m’ha convençut i, si estic fent el curs, no puc prejutjar i, al menys, li he de donar el benefici del dubte al que proposen.

I una de les bones pràctiques que proposen és fer un diari o registre setmanal de gratitud: cada setmana, enumerar 5 coses per les que estàs agraït i pensar per què els estàs agraït i que passaria si no t’haguessin passat, si no haguessin estat a la teva vida.

Bé, som-hi doncs:

  1. El Whatsapp: Abans d’aprendre la funció de silenciar, em desesperava, perquè el grup de la classe del meu fill gran semblen cotorres. Però a la vegada, el whatsapp és pràcitc, fàcil, permet expressar emocions gràcies als emojis i, sovint, és preferible a les trucades de veu, al mail i, evidentment, als desfasadíssims SMSs. Si no tingués whatsapp, no podria mantenir comunicacions actives, xerrar amb gent i, a la vegada, gastar-hi menys energia i temps que parlant per telèfon
  2. Els meus fills: D’ells i amb ells aprenc cada dia què és l’amor incondicional. Gràcies a ells aprenc paciència, aprenc a dirigir equips i psicologia humana (el millor aprenentatge per dirigir una empresa o tractar amb clients és ser pare. Sens dubte). Sense ells hi hauria un buit immens a la meva vida. I, el pitjor de tot, segurament no sabria ni que hi seria, aquest buit. Ells són l’amor i, amb ells, sóc amor.
  3. La xocolata negra: Em costaria estar calmat, evitar anar picant menjar escombraria i vèncer l’ansietat sense la meva dosi diària de xocolata negra 80-85%
  4. El Dir: Amb un parell d’interrpcions, sóc soci dels gimnassos Dir des del 2003. Últimament estan passant per evidents dificultats econòmiques i competència de noves cadenes de baix cost, però tot i això la gamma de serveis que hi rebo i la qualitat de vida que em permeten és inigualable, sobretot pel preu que pago. Si no hi fossin, o bé aniria a alguna altra cadena de gamma alta 4 vegades més cara, o a algun gimnàs municipal, tmabé més car del que pago, però amb molt pitjors instal·lacions i serveis. El Dir em permet fer salut, cuidar el cos, relaxar-me… Amb poso fort amb peses i musculació. El ioga em va súper bé per l’esquena. I quan estic una mica xof o una mica malalt a l’hivern, res millor que la sauna humida!
  5. Els meus companys a la feina: Perquè és difícil estar envoltat d’un equip de persones amb les quals confies, hi tens bon rotllo, t’hi avens, treballen bé, hi ha respecte mutu i tenen una alta qualitat humana. Perxò mai no he volgut treballar per cap gran empresa, i perxò valoro molt poder tenir autonomia i capacitat de decidir amb qui vols treballar. Digues-n’hi ser empresari, free lance, emprenedor, autònom, etc

Creant hàbits: meditar

Sóc seguidor d’un blog que es diu Zen Habits. L’autor explica com simplificar la vida i com assolir la pau amb un mateix i portar la vida que vols/ et mereixes/ necessites. Simplicitat i zen amb un gir occidental. No està mal. Fa uns mesos l’autor del blog, el Leo Babauta, va autopublicar-se un llibre a Kickstarter, i hi vaig col.laborar.

Zen Habits – Mastering the Art of Change” està editat amb enorme cura per explicar, pas a pas, com crear a la teva vida els canvis que hi desitges pas a pas, mitjançant l’ús de rutines i de la constància.

Una de les coses que jo vull fer i mai no trobo el temps per fer és meditar. Lluny queden els dies en què anava a retirs de Vipassana o feia relaxacions amb visualitzacions cada vespre.

Aleshores, seguint la metodologia del llibre, estic treballant per incorporar l’hàbit de la meditació de nou a la meva vida: asseure’m amb l’equena recta, tancar els ulls, i concentrar l’atenció en la respiració, en l’aire que entra, i l’aire que surt.

De moment, durant tres mintus al dia, en havent dinat.

Un dels passos que el Leo Babauta recomana en el llibre és crear un compromís públic, de forma que hagis de passar coptes davant el teu entorn si falles, si no fas el que t’has proposat. Diu que hi afegeix motivació.

Doncs fem-ho: em comprometo a meditar cada dia després de dinar durant tres minuts.

Torno a ser aquí

Fa quatre anys i gairebé un mes des de l’última entrada d’aquest blog. La veritat és que jo ja el doanva per mort. Però no. Com a les males herbes, sembla que li costa morir!

El vaig deixar estar perquè tenir un fill petit requeria massa energia.

I en aquests quatre anys, han passat moltes coses: ha nascut el meu segon fill, el Quirze, que ja té 3 anys i mig (el Cèdric, el gran en farà 5 ara a l’agost); ens hem canviat de pis dues vegades (ara vivim entre el Putxet i Vallcarca, a BCN); la meva dona ha muntat una escola de xinès per a nens… i jo segueixo aguantant.

Com dic, aquest blog jo ja el donava per mort. Si ha revifat ha sigut perquè vull fer-lo servir per expressar públicament un compromís: a meditar.

De tot això, al post següent. No fos cas que aquesta priemra entrada en quatre anys em quedés massa llarga…! 😉

I com a bonus track, una foto d’ahir celebrant la revetlla:

Sant Joan 2015