Volando voy, volando vengo

No encara no és el post de les vacances. Paciència…

Aquest cap d’any tota la colla el celebrarem a Sevilla. Perquè Sevilla té un color especial i segueix tenin el seu nan; perquè el cor q a Triana va mai no tornarà; però també perquè les companyies aèries de baix cost són una passada.

La nova ClickAir, spin-off d’Ibèria especialment creada per al mercat barceloní, oferia aquesta setmana, com a oferta de llençament, vols a 5€. I se’m va ocórrer la idea genial que ho podríem aprofitar per ana’ns-en de cap d’any porài. I dit i fet. Entre ahir i avui al vespre tothom que de moment s’ha decidit ja ens comprarem el bitllet. El meu, comprat ahir al vespre, m’ha costat 10€ trajecte + taxes (ja no en quedaven dels de 5€). Total, amb totes les mandangues sumades, per 32,55€ me’n vaig de cap de setmana a Sevilla.

(Per posar les coses en perspectiva: l’any passat vam anar de cap d’any a casa l’Àlex a Alcossebre. Només els peatges i benzina ja van costar 25€)

Marxem el 30/12 a les 7 del matí i tornem el 01/01/2007 a les 7.50h. De fet, el plan és agafar allotjament només per a la primera nit; la segona no cal, perquè després de celebrar el cap d’any ens en anirem directament a l’aeroport!

Ja us explicaré, de moment estic súper content!!!

Quan Ibèria va anunciar que reduiria vols des de BCN i q en canvi crearia una nova companyia ex profeso per operar com una low cost, tota l’autoenomenada societat civil catalana (puagh!) se’ls va llençar al coll amb arguments ridículs. De fet, semblava un concurs de veure que la deia més absurda: que si era un pas més en el declivi català; que era una altra indicació del menyspreu madrileny contra Barcelona (visca el victimisme una vegada més); que si Ibèria havia de mantenir vols perquè era la companyia de bandera, ni que fos com a fet merament polític; i que els catalans havíem de fer boicot a Ibèria perquè no podia ser aquest continu maltracte.

De fet, de boicot ja feia anys que els consumidors catalans en feien contra Ibèria: de fet, des de l’aparició de les baix cost, la seva quota de mercat s’havia anat encongint més i més. Si no vaig gaire errat, aquest any s’estimava q era de només un 30% o similar. Tot un escàndol quen, només cinc anys enrere era de prop del 70%!

Però és un boicot purament econòmic: tu vols anar a un lloc, i cerques la companyia aèria que t’ofereix més valor. No necessàriament millor preu únicament, sinó més valor. Si te’n vols anar de BCN-Bangkok, posem pel cas, buscaràs un equilibri entre millor preu, millor qualitat i serveis a bord, millor menjar i menys escales. Segurament, si ets un turista, el factor preu serà el més predominant. A no ser que per només 50€ més tinguis un vol amb 2 esclaes menys. Si et passes el dia viatjant per feina, factors com la comoditat i el menjar tindran més pes.

Evidentment, però, com més curt sigui el vol, menys importància tindran la resta de factors no-preu. Per vols intraeuropeus, fins i tot per a viatges de negocis, el preus s’ha convertit en el gran factor a tenir en compte. Les baix cost hi han ajudat molt, sens dubte. Han transformat un mercat antigament dominat per dinosaures estatals aletargats, en súper hiperdinàmic.

La resta de companyies tradicionals (com Ibèria) han seguit el joc. Potser podien haver optat per distanciar-se’n, tot i q a costa de perdre quota de mercat (que han acabat perdent igualment), però van optar per ser com una d’aquestes cacatues de 60 anys q es fan cirurgia i líftings ridículs per semblar jovenetes de 20 i acaben semblant el que ja eren -cacatues-, però plastificades i sense ni un bri de dignitat.

Van començar a reduir l’espai de cames, eliminar àpats a bord i a tractar a tothom igual de malament. Ibèria abans ja tractava malament a la gent, però no tenies opció. Però si ara et segueix tractant malament, et fa anar més estret, si vols esmorzar t’ho has de pagar extra, i a sobre encara és més cara que Ryanair… doncs tant per tant, voles amb Ryanair i santes pàsqües!

Aquest va ser el problema: en els vols intraeuropeus van voler assemblar-se massa a les noves, joves i atlètiques companyies de baix cost. I n’han acabat sent víctimes, perquè no han pogut competir-hi en eficiència (encara que el dinosaure es vesteixi de seda, dinousaure es queda) ni, per tant, en preu, el factor principal en l’oferta de valor en vols curts.

En definitiva, la decisió d’Ibèria de retirar-se d’El Prat i deixar q el seu lloc sigui ocupat per una empresa propietat seva però creada des de zero i amb el dinamisme d’una low cost és una sàvia decisió fruit, precisament, de com de competitiu és l’aeroport barceloní.

I sí, Barcelona ho és molt més que Madrid, potser per diversos factors:
– A Madrid hi ha menys viatgers per turisme i més de càrrecs d’institucions públiques i gran empresa (sectors on, precisament, no és que el concepte “control de la despesa” es faci servir gaire!). en aquest sentit, estic completament en desacord amb les opinions escampades per les diversos lobbies, partits i think tanks catalans. El viatger de negocis de petita i mitjana empresa (el 90% de l’empresa i de la creació de riquesa del país– de qualsevol país, de fet) sí que viatja en low costs sempre que pot. I tant si ho fa!
– Barajas -i la presència d’Ibèria a Barajas- està subvencionat per l’Estat. La prova és la nova T4. I ja sabeu, els que em seguiu habitualment, què en penso de les subvencions en general: a llarg termini acaben sent dolentes per tots els actors, perquè fan que ningú s’esforci a ser més eficient (treballar millor).

No vull dir que El Prat no tingui problemes, però si esdeixa que la societat per si sola els solucioni sense excés d’intervencionisme gubernamental, de segur que tot anirà bé. Una prova: tant queixar-nos que l’aeroport és petit (no dic que no ho sigui, compte!) i q Ibèria ens maltracta, i resulta que, mentrestant, cada vegada tenim més vols intercontinentals. I una munió de companyies van dir que, si Ibèria se n’anava, estarien encantadíssimes d’ocupar els seus slots. Signe que Barcelona és atractiva, dinàmica i que tot plegat no és sinó que una estratègia empresarial.

Ara faltarà que Ibèria gestioni bé ClickAir, esclar. Vuèling, la primera low cost amb base a BCN, ha estat un èxit rotund i ara comença a expandir-se cap a Barajas. Però Vuèling no tenia cap rèmora penjant. British Airlines va ser la pionera a crear una baix cost, i va fracassar. Se la va acabar venent a Easyjet. No la va saber gestionar bé, com si fos una companyia completament independent. Esperem que Ibèria aprengui dels seus errors.

Pel seu propi bé, perquè ja ha comès massa errors en els últims temps. És sabut que li manca un pla estratègic, no té rumb; les seves polítiques de RRHH i de relacions amb els treballadors són pitjor que nefastes (recordem les últimes llastimoses vagues…); segueix sent massa cara; els usuaris la tenen mal considerada perquè és antipàtica i no ofereix cap tipus de valor.

Com no s’espavili, el seu destí està escrit: acabarà en mans de British, de la qual serà la branca per als vols Europa-Sud-Amèrica i per les “Sun holidays”.

El consumidor, en tot cas, passi el que passi, no en sortirà beneficiat: si a Ibèria i ClickAir els va bé, és perquè han après el que el consumidor vol i estan ben gestionades. Si no, d’altres companyies més ben preparades ocuparan el seu lloc. No problem.

APUNT FINAL:
El model low cost és ‘the way to go’, com indica que Spanair, la segona companyia espanyola, acabi de dir que ella, ben aviat, llançarà vols a… 1€!!!

Veurem que hi ha al final d’aquesta voràgine quan el mercat s’asssenti, però està clar que s’ha acabat el pagar 300€ per un vol de 1h i mitja. Potser el pont aeri serà l’última a assebantar-se’n, però el consumidor és el gran guanyador. Més opcions, més flexibles i més barates.

Anuncis

El nou curs

Esperava que el meu proper post fos el viatge als EUA de les vacances, amb fotos i tal, però com q encara les he d’acabar de rebre, i ja he rebut algun comentari impacient (així m’agrada, que m’esperoneu a escriure més! 🙂 ), he decidit fer una mena de declaració d’intencions per a aquest curs que ara comença.

Abans, perxò, una remarca: com és q tanta gent del meu voltant està, de cop i volta, fent coses espirituals? Qui no fa cursos d’àngels, fa reiki; qui no, fa espiritisme i parla amb el seu guia; qui no, s’apunta a cursos de meditació o es dedica a fer feng-shui i millorar el seu karma.

Penso que alguna cosa està canviant, i ho està fent a passos accelerats. I, segons els meus éssers de llum, cada vegada s’anirà accelerant tot més.

Així que he decidit q sóc massa criticon i que el meu humor és massa àcid i que, al menys el primer, ho vull canviar. He decidit començar a criticar menys. Canviar el meu sentit de l’humor no ho sé, perquè m’agrada el meu sarcasme. Però sí dulcificar-lo i fer-lo un pèl menys agressiu.

Toma ya declaració de principis.

I més coses encara: Cadascú de nosaltres creem la nostra pròpia realitat. Per tant, allò q em passa ho he triat jo per ajudar-me a créixer com a persona; per tant, no puc jutjar els altres per seguir el seu camí.

I si cadascú triem la nostra pròpia realitat, he decidit q la meva serà molt interessant i hi seré molt feliç. Per començar, en dos anys seré ric. En 3 o 4 tindré fills. Això vol dir que, per entremig, hauré conegut a la dona de la meva vida. No sé quan passarà, però sí sé que passarà. I em dóna molta tranquil.litat.

també he decidit altres coses, com ara qué tindré un rol important en els esdevinments mundials o q tindré un súper pis amb piscina al centre de BCN, però ara no m’hi vull estendre. Sí q vull remarcar, però, que si creo la meva pròpia realitat, no té cap sentit l’ansietat. Perquè tot passarà quan hagi de passar. Per tant, un altre dels meus propòsits/ projectes per al nou curs és estar més serè i menys ansiós.

I passant a projectes més materials, he decidit que vull aprendre sobre finances. Ja ho tenim altra vegada, ho sé, la meva dualitat espiritual- material; pijo- hippiós, etc. Noi, cadascú és com és, i jo me n’orgulleixo!

Pos sí, vull aprendre sobre finances i economia mundial. Ho trobo apassionant. començaré a formar-me.

Un altre tema q em ronda pel cap és aprendre física (quàntica), però de moment començaré llegint llibres (casualitats d’aquestes, ahir fent endreça de la biblioteca en vaig trobar un de divulgació de física quàntica del Hawkins i el Penrose que m’havia comprat l’any 98 i tenia perdut entre d’altres llibres). També la trobo apassionant, la física quàntica.

Què més: vull estudiar japonès, però com que també vull estalviar, miraré com em quadren els números . Perquè no em ve de gust anar a l’Escola Oficial, penso q hi ha massa gent a les classes i és tot massa oficial; vull algo més personalitzat.

També voldria canviar el tipus d’exercici físic que faig, perquè fer peses, per exemple, ja no em motiva tant. Tinc un flyer que em van donar pel carrer d’una mena de gimnàs de St Gervasi, “La Sala Magalí”, en què la propietària (que es deu dir Magalí) promet fer-te suar la cnasalada i fer-te aconseguir el cos que desitges. Aniré a treure-hi el cap, a veure si els tipus de classes dirigides que es veuen a la seva web valen la pena; inicialment, poden prometre. Altre vegada, però, hauré de veure com em quadren els números.

I això és tot. Si algú que ho llegeixi en té ganes, estaria bé saber quina és la vostra declaració d’intencions per al nou curs. (I els que us ho llegiu d’aquí a un parell de mesos, què esteu complint! 🙂 ).

Ce’st tout per ara. Espero que el proper post puguin ser les vacances. Ciao ragazzi!