Viatge a Fes, Marroc: apunts i impressions

Sahara - Marroc

 

Portava dies amb aquest post a mig escriure, desat com a esborrany perquè era massa llarg, massa rotllo.

Així que aquí en teniu la versió condensada i llegible, sense anar-me’n per les branques.

Durant el pont del desembre vam anar la Dawn i jo cinc nits al Marroc. Vam fer Fes, amb dues nits al desert, dormint el una haima i cantant cançons sota els estels.

A continuació apunto algunes impressions del viatge, sense cap ordre concret:

  1. Fa dos anys havíem estat a Marrakesh. Fes es veu més rica i neta, amb cotxes menys vells, menys parracs.
  2. Però com a turista, Fes és una mica decebedora. Té la ciutat vella més gran del món, tota ella Patrimoni de la Unesco des de principis dels 1970s. Però tot just ara comencen a arreglar medrasses centenàries, mesquites mil.lenàries i palaus increïbles. Marrakesh és molt més espectacular. Molt més preparada per als turistes.
  3. Com a punt positiu, a Fes et sents més segur, la gent et toca menys. I el menjar no ens va causar diarrea.
  4. Els homes marroquins són uns plastes. Colla de pesats! Parlen i parlen i parlen i t’intenten vendre motos i encara més motos… Pfffff 😦
  5. El riad on havíem estat a Marrakesh estava dirigit per una dona. I tot rutllava bé. Contestava quan li preguntaves, et feia sentir bé al seu hotel, era amable, professional i correcta. Sabia mantenir les distàncies. Al riad de Fes, el director home et somreia amb la boca mentre amb els ulls anava calculant què et podia dir a continuació, què més et podia vendre. Ens va intentar vendre alfombres, tours al desert “with a friend who will give us a much cheaper deal”, visites guiades per Fes “because I know just the right person”.
  6. Vam acabar contractant una guiada per Fes, però vam demanar que la guia fos una dona. Va anar de conya. Altra vegada, el mateix patró: una tia totalment correcta, professional, que sabia mantenir la distància, sabia de què parlava i no parlava de més, et donava confiança.
  7. Per tant, vam decidir que el proper cop que anem a un país del Magrib ens assegurarem que tractem sempre amb dones: dones guies turístiques, dones directores d’hotel, etc.
  8. Marroc és un país en creixement. Els 40 minuts d’autovia des de l’aeroport fins a Fes és un paisatge de grues, nous barris (força macos), urbanitzacions en contrucció (amb cases espectaculars), anuncis de nous centres comercials. Els cartells publicitaris de la ciutat eren tots d’academies d’idiomes, universitats privades i telefonia 4G amb dades il.limitades per 9€ al mes.De fet, el Marroc està creixent per sobre del 6% anualment, i es nota. Encara és tercer món, però qualsevol llogarret per on vam passar de camí al desert (8h per carreteres locals) tenia
    • un anunci d’obres amb la cara del rei anunciant-hi millores el clavegueram o la xarxa d’aigua potable o l’enllumenat públic
    • una oficina de correus, 2 bancs i 2 oficines  de companyies telefòniques. En aldees del mig del no res tenies plena cobertura 3G
    • una escola pública nova de trinca plena d’alumnes uniformats de blanc impol.lut
  9. El rei del Marroc és molt llest. Quan va succeir son pare, va decidir que si havia de sobreviure primaveres àrabs havia d’obrir el país, estimular-hi la inversió estrangera i el creixement, invertir en infraestructures i educació, controlar els extremistes, crear una pseudo democràcia i donar més poder a les dones. Com és la dita aquella? “Canviar-ho tot perquè tot segueixi igual”, no? Doncs això deuria pensar: o faig canvis o me’ls fan.
    • En els últims anys, els ajuntaments són votats en eleccions democràtiques i crec que la gent també vota una mena de consell assessor del rei. El rei segueix tenint poder executiu i legislatiu, però ara pots triar els seus ministres “assessors”. How cool is that…
    • Ara hi ha igualtat legal homes i dones: es poden divorciar, heretar, tenir propietat, treballar… i sembla que no deixen passar la oportunitat. Ja hi ha les primeres alcaldeses, en anuncis electorals que vaig veure a Fes quasi la meitat dels candidats eren dona, hi ha més llicenciades que llicenciats, etc.
  10. El rei controla la religió. Té l’última paraula en quins imams hi ha a les mesquites o ensenyen teologia. I s’ha assegurat que els imams del país no segueixen els dictats d’Arabia Saudita sinó que són “liberals” i fidels als dictats de Rabat.
  11. L’islam de Luter. Si recordo bé les classes d’història, Luter va trencar amb el catolicisme dient que cadascú havia de fer la seva pròpia interpretació de la Bíblia. Que la religió era una cosa particular de cadascú. La sensació que em va fer al parlar amb la gent del Marroc era que (al menys els marroquins) són “musulmans protestants“. Tothom ens deia que ells no ens podien si l’Islam feia per a nosaltres. Que no ens podien convèncer ells. Que havies de llegir l’Alcorà, buscar info a internet, reflexionar i pensar. Que tot musulmà ha de tenir un Alcorà a casa i llegir-lo i pensar-hi i extreure’n la pròpia conculsió de què vol dir ser musulmà. Que la interpretació de l’Alcorà no està en mans de l’immam, si no de cadascú en la seva lectura.
  12. Hi vam anar amb els atemptats de París encara frescos i tothom estava esperverat. Ens deien: L’Islam és amor. És entendre, ajudar i respectar els altres des de la modèstia. I els que maten i fan el mal en nom de l’islam no són musulmans autèntics. Només fan servir la retòrica musulmana per enganyar i guanyar adeptes.
  13. Sobre la vestimenta, vam veure dones amb el cap tapat i no tapat, tapat amb mocadors de colors i tapat ben negre, amb vestits tradicionals i amb texans arrapats. Preguntant sobre el codi de vestuari, ens deien que “depèn de la relació de cada dona amb el seu Déu”. Sí que, com a norma general, veies les adolescents amb texans i un mocador de colors quan anaven amb família, però amb els cabells tenyits i súper maquillatge quan sortien amb el nòvio. I les iaies més tradicionals que les joves.
  14. Tot plegat, doncs, els codis de vestuari i de conducte, com a tot arreu, són socials i no religiosos.
  15. El desert és fantàstic, però la sensació és la d’estar a Lloret. Com que la resta de països nord-africans estan en guerres o són insegurs, ara tothom que vol anar a “experimentar el desert” va al Marroc. Pèro és només una única zona molt concreta del Marroc on hi ha les dunes. Total, que en aquesta mena de comarca hi ha com 50 hotelassos (i 50 més en construcció), amb els seus camells, que et porten a les seves haimes… que tenen llum elèctrica (plaques fotovoltaiques), aigua corrent i lavabos. Una turistada.
  16. …Però les fotos són espectaculars ;-D
  17. Quasi val més la pena el trajecte d’anada i tornada, que el desert en si mateix. Quedes embaladit pels paisatges que van lliscant per la finestreta del 4×4.

 

 

 

Anuncis