The rythm of the night

This is the rythm of the night

The night

Oh yeah

The rythm of my life

My life

Oh yeah

 

Aquesta cançó encara ara em torna boig. De fet, si hagués de fer un rànking de quina cançó és amb la que més sovint em llevo al matí, sens dubte seria aquesta.

Bufffff és brutal!

Anuncis

Enganxat

 

L’altre dia llegia -no t’ho perdis, en un llibre de física quàntica- que una de les diferències entre el pensament occidental i l’oriental és la causalitat. A occident, tendim a establir relacions entre dues coses pensant que A és causa de B o A és conseqüència de B. Relacions causals.

En canvi, a orient A i B estan relacionades perquè estan relacionades, sense causa-efecte.

I això es nota en la seva literatura. No sé com explicar-ho, però flueix diferent. La sensació de fons que em queda sempre que llegeixo una novel.la japonesa és que les coses, els esdeveniments, “floten”, no passen en successions lògiques (1r passa A, que fa que passi B, que dóna lloc a C, etc).

Primer em pensava que això que “els fets flotin” era una característica de l’autor de Tòquio Blues, Karuki Murakami. però no.

Ja fa uns mesos vaig descobrir una altra autora japonesa, la Natsuo Kirino. El seu primer bestsèl.ler a occident va ser Out, que narra com les culpables d’un assassinat intenten desfer-se del cadàver i enganyar la policia. Està brillantment narrat i aconsegueix que, malgrat saber què va passar i perquè des de la primera pàgina, estiguis tot el toxaco (unes 500 planes) enganxadíssim i identificat amb les delinqüents.

Ara n’estic llegint el segon llibre, de moment només traduït a l’anglès, “Grotesc“. És l’explicació de dos assassinats des del punt de vista de la germana d’una de les mortes.

(Sí, la Natsuo Kirino només escriu novel.la negra)

Ahir vaig estar-m’hi com 4 hores llegint-lo non-stop. Els que hagueu llegit el meu post d’ahir, evidentment el que faig fins que apago el llum a les 2 o les 3 és llegir-me la novel.la de la Kirino!

El recomano!

Màrqueting viral

S’està descobrint que la gent està farta de la publi, els encartes, l’spam o tenir la bústia de casa farcida de promocions. a la gent no li fan res els anuncis, sempre i quan els pugui compartir, comentar i li aportin alguna cosa.

El màrqueting viral, per tant, es faria aprofitant la tendència innata que tenim tots per compartir allà que ens agrada (ja sigui per divertit, orginal, atrevit, perquè el missatge és bo…). I la xarxa és el mitjà ideal.

A més, el màrqueting viral és barat de fer!

Ahir i avui n’he vist dues mostres brillants.

La primera entraria dins el q és el màrqueting politic:

I la segona, seria més aviat una protesta ciutadana.

Experimentant

 

Des que vaig tornar del retir Vipassana que estic experimentant canvis. No em surten antenetes ni un tercer ull :-D, però és com si estigués provant coses:

Un paio del curs em va parlar (en l’últim dia, l’únic que podíem parlar), d’una teoria que deia que no necessitem el menjar per viure i que podem viure i alimentar-nos de llum o d’energia de l’univers.

Digressió: 

S’ha demostrat que hi ha gent que ha pogut viure anys sense injerir aliment i seguir amb una salut de ferro. La física tmabé ha demostrat (n’hi diuen Energia del Punt Zero) que més enllà de la matèria, dels àtoms i partícules subatòmiques, hi ha una energia que de moment podem mesurar, detectar, però no sabem d’on prové ni com s’origina. Bàsicament, diu que en el buit absolut hi segueix havent energia. Es tractaria d’unes freqüències d’ona/ partícules taaaan petites que creuarien per tot el nostre cos passant pel buit entre els electrons, quarks, etc que componen els nostres àtoms. També se sap que aquesta “energia subjacent” està interrelacionada, que té memòria i té intenció. Això ho ha detectat la física convencional. D’aquí a dir que aquesta energia que és la base de l’univers i de tot el que existeix té consciència només hi ha un pas.

Per tant, és un fet que aquesta “energia universal” existeix i que hi interactuem. És lògic suposar que en podem agafar i fer-ne servir (o sigui, “alimentar-nos-en”)

Però tornant al que ens ocupa…

Vaig decidir que m’agradaria expermientar-ho. El tema és que, des de llavors, tinc menys gana. Molts dies no tinc gana d’esmorzar (ara quasi mai no esmorzo), o sopo menys, etc. I el tema és que tinc més energia que mai! Crec que estic en fase inicial d’aquest “viure d’energia”. El tema és que no em rtobo ni casnat ni res d’això! Veurem com continua la cosa.

 

Una altra cosa que estic experimentant té a veure amb el dormir. Puc dormir molt menys i estar en plena forma. És un fet que si fas meditació et cal dormir menys, suposo perquè ja entres en contacte amb zones i freqüències d’ones cerebrals que si no, l’única manera és mitjançant el son.

Per exemple, fent una meditació típica de 20 minuts- mitja hora, puc dormir ben bé 2 hores menys.

Estic segur que encara podria menjar menys i dormir menys (també hi han teories que diuen que no necessitem dormir), però que no ho faig per un tema de por. M’he adonat que molts dies sopo no per gana sinó perquè “Òscar, no pots no menjar”, i que acluco els ulls perquè “buf, les 3, ja va sent hora, no?”.

Per tant, és de suposar que, a mesura que exerciti la confiança (recordem-ho, és el leit motiv d’aquest any) podré seguir evolucionant i experimentant més enllà.

El Vipassana també està tenint conseqüències per altres bandes, però hi ha una sèrie de temes que ara no en vull parlar. En general només diré, per això, que tot passa en el moment adequat, o que “qua el deixeble està preparat, el mestre apareix”.

Estalviador

Des del mes de maig que em vaig comprar el pis, aquest mes de febrer serà el primer que podré estalviar. Per fi! Fins ara ha sigut una sagnia continuada, entre l’ascensor, mobles, deu mil coses variades que no són res però que van sumant… (no em queixo, eh! que n’estic molt content del pis, eh!).

Però per fi al febrer canvio la tendència i torno al sa costum de gastar menys que no guanyo!!!!

Se m’acumulen les pel·lis

(Ei, us hi heu fixat, eh, q el punt de l’ela geminada l’he posat al mig [maj + 3] en comptes d’avall!!??)

 

Se m’acumulen les pel.lis (aquí ja no. Sorry, mandra) per anar a veure al cine:

  1. Los crímenes de Oxford. A aquesta potser hi vaig avui
  2. The Hula Girls. No sé de què va: només q la fan als cines de sota l’oficina i que és japa i molt premiada per l’acadèmia japa de cineme
  3. Viaje a Darjeeling: em feia mandra però tothom diu que està taaaaan bé…

—————-

– Actualització 30/01/2008 15.27h –

Vist el post q vaig penajr ahir (“Estalviador“), he decidit fer ús de la “mula” per veure aquestes pel.lis. Hi ha més oferta mulera que al cine! Puc triar en quin idioma vui la VO, en quin idioma els subtítols, etc.

Promeses electorals

Sembla el món al revés: mentre que els del PSOE prometen 400€ per cotitzant si guanyen les eleccions  al més pur estil Bush, els del PP assefguren que crearan 400.000 places d’escola bressol.

En realitat no n’estan pas, de bojos. D’això se’n diu (a banda d'”electoralisme”) anar cap al centre.

A la gran majoria de democràcies madures les eleccions les acaben decidint un 10% i escaig de votants indecisos de centre. Evidentment el concepte de “centre” depèn de cada societat i moment. El “centre” suec està més a l’esquerra del britànic, i segurament l’espanyol quedaria entremig.

La teoria diu que el teu electorat natural ja el tens assegurat abans de començar la campanya. Has de fer esforços per anar pel de centre per intentar prendre-li votants a l’altre partit majoritari.

Veiem com PSOE i PP ho posen a la pràctica:

  • El PP té el vot catòlic de dreta assegurat. Per això podia a les eleccions anteriors fer propostes com reconèixer les unions civils entre homosexuals, segur que mai perdria el seu vot natural
  • El PSOE té el vot progressista espanyol assegurat. Per això es pot permetre fer rebaixes d’impostos o regalar 400€: els d’esquerra mai votaran el PP, per més que puguin no estar d’acord amb el PSOE en aquests temes. I tampoc votaran IU, pq saben que serien vots llençats que afavoririen el PP. Per desgràcia el PSOE s’està beneficiant de la fòrmula “bipartidisme + nacionalismes minoritaris”.

Qui seria el votant de centre a Espanya: famílies hipotecades, amb fills, quie veuen com els preus de les coses es disparen i que tenen por d’una crisi econòmica.  Que potser creuen que paguen massa impostos, i que potser són nominalment catòlics, però que estan més o menys a favor de l’avortament, les llibertats homosexuals i el “viu i deixa viure”.

Quasi sembla votant natural del PSOE i ho seria si no fos perquè també escolten els cants de sirena peperos d'”España se rompe”, els catalans són dolents, el terrorisme és un problema, etc.

He dir, però, que admiro com els sociates estan fent servir les manifestacions de bisbes i la polèmica del Gallardón (han aconseguit desactivar la bomba Pizarro) per escorar el PP encara més cap a la dreta i presentar-los davant els votants de centre com una colla de fanàtics religiosos ultradretans.

La meva predicció és que, encara que ara mateix les enquestes apunten a empat tècnic, guanyarà el ZP.

(I precisament per això jo crec que votaré ERC: Déu ens en guard de majoria absoluta sociata o de pactes PSOE-convergents!)