Prima nocte

El dret de prima nocte era el que el senyor feudal s’arrogava per tirar-se la núvia en la primera nit de casats dels seus vasalls.

En el meu cas, però, em vinc a referir a la prima nocte que he passat al meu piset.

Per sopar ahir em vaig fer una amanida (sense amanir pq els del Mercadona m’han de portar l’oli i el vinagre dissabte) i pollastre a la planxa. El problema va venir a l’hora de fregar plats, pq no sé com s’engega el calentador i ho vaig haver de fer amb aigua freda, que sempre costen més de fer nets.

Vaig sopar al terra, pq encara no tinc ni taula, ni cadires ni sofà davant de la tele apagada, pq avui he d’anar a comprar el cable d’extensió d’antena. Després de fregar plats, men vaig anar a dormir en el meu llit nou i súper fantàstic de làtex 100% natural. Hi he dormit TAN còmode!!!! Un passada, espectacular!!!!

Em vaig adormir sentint la remor de l’edifici. Cada edifici, té la seva particular: cadenes que es tiren, griyols, remor de teles de fons, etc.

I a les sis de la matinada m’ha despertat el soroll dels ocellets! Al pati de llums, al pis de sota hi ha el niu d’uns ocells negres (no em pregunteu quina raça són: si no hi entenc de cotxe, menys encara d’ocells!!). Ha piulat durant 5 minuts i dsprés han parat. Recordo adormir-me pensant en el llenguatge dels ocells, i que ealment parlen i que té un significat, que estaria bé poder-lo desxifrar…

Quan m’he despertat i llevat definitivament, es feia raro, com quan estàs d’hotel, que no saps ben bé on són les coses, no tens els processos automatitzats.

M’he rentat, vestit i begut aigua, i cap a Totem. He calculat qua tardo porta a porta i són 21 minuts. Un minut o així més q des del carrer Olivera. Suposo que és perquè tot i que és una parada de metro menys, la distància de casa al metro és més llarga.

En fi…

Deures per avui:
– Veure si esbrino com engegar el calentador
– Comprar el connector d’antena
– Comprar cortina dutxa.

Per cert, les tortugues semblen estar molt contentes a fora al balcó. Semblen aclimatar-se molt bé al canvi. Ara, quan les mudi a un loft més gros i amb filtre d’autoneteja de l’aigua serà la hòstia! 🙂

Seguiré informant

Anuncis

No aneu a La Fira!!!

No hi aneu ni bojos!!!!

Jo la recordava d’algun cop amb la uni i guai, però hi vam anar dissabte a la nit, dsprés de sopar al Market (C/ Borrell) i va ser lo peor!!!

Després de la mudança havia quedat per sopar amb els del gym per celebrar l’aniversari de la Sandra i la Sara al Market. Ja hi havia estat precisament en un altre sopar del gim, i del mateix grup, trobo que estan molt millor la Mamasita o el Basílico. I em vaig sentir una mica com un nene en un sopar d’adults. La major part dels convidats eren amics de la Sandra, q de fet era qui muntava la festa, i l’Eladi i dues parelles es van estar tot el sopar parlant de vins i nyades i que si aquest és més afruïtat i aquest és més sec, etc.

Vaig trobar-ho poc natural, més per fer-se els interessants que res més… No sé, el vi o m’agrada, però passar-se 2 hores parlant de vins és una mica excessiu, i més quan se suposa que són amics… Vull dir: no tenen altres temes de conversa?

En fi, d’allà ens en vam anar a La Fira com a lloc de consens, pq la Paski i a Vero volien anar a l’Arena o El Aire, i uns quants ens negàvem a anar a cap lloc d’ambient.

Però La Fira va ser un fracàs! En resum: el DJ fastigós: una de cada tres cançons q punxava era reggeaton (uix!!!!) i les bones que posava, les canviava a mitja cançó.

Tot i que m’ho vaig passar bé, em vaig agobiar una mica i me’n vaig anar cap a les 4.30. a les 5 era al llit. La resta es van quedar fins q van xapar, però jo és q no podia, a part que la colla que érem tampoc era que fóssim amics… vull dir q sortir a ballar amb gent q ni et va ni et ve (tret d’excepcions, com la Sara) queda una mica forçat.

Mudança

Dissabte vam fer la mudança. Va anar força bé, més ràpid i fàcil, en tot cas, del que m’esperava. A les 9 vam recollir la furgo, que va conduir l’Àlex (amb alguna sorpresa de tant en tant, però ho va fer molt bé! L’hi estic molt agraït) i el Dani i jo anàvem de copis.

Vam anar a Sabadell a buscar la nevera q em donàven, q estava nova de trinca. A les 11.15 vam arribar a Olivera, ja enneverats i esmorzats. I allà ens vam trobar amb les noies, l’Estert la Sebas i la Roti. En un plis vam ficar totes les caixes (divendres em vaig estar fins a les 2 encapsant) a la furgo i cap a Tapioles falta gent.

Pujar les ciaxes va ser un plis. el més problemàtic va ser la nevera. El Dani va tenir la idea brillant de lligar-la amb una corda, pq aniria més bé d’agafar i no relliscaria de les mans. Ho vam fer, i va anar bé.

El pitjor van ser els 5 primers esglaons, però dsp, quan ja li vam trobar el tranquillo, vam pujar els tres pisos d’una revolada. el pitjor era a cada replà haver de pujar la nevera a la vegada que la giraves. En 10 minuts vam tenir-la pujada, però l’estona ens va servir per practicar el mudàncing, el nou esport de moda: et tonifiques a la vegada que puges i baixes escales amb caixes i neveres a les mans. Em sembla q la pobra Sebas va quedar ben tonificada!! 🙂

Total, q a les 2 en point vam anar a dinar al baerto de la Pl del Sortidor on ja havíem nat avec mon père et sa mullier el capde anterior. Per 9€ x barba vam quedar súper dinats!

A la tarda, mentre la roti dormia (sic), ens vam dedicar entre atacs de riure a desmuntar l’armari penjat de la paret, q va costar lo seu!!! I dsp vam col.locar l’armari estret que hi havia a la paret de la dreta del quarto en lloc seu, davant de l’armari gros.

Al racó que va quedar entre la apret de l’esquerra i la finestra del pati de llums, hi vam col.locar la nevera.

Vam portar l’armari desmuntat al traster de l’oficina, vam llençar unes quantes fustes asqueroses i vam nar a tornar la furgo.

A les 20 acabàvem.

Reventat

Estic reventat, petat, baldat. El capde ens vam passar tot dissabte i tot diumenge pintant. Dissabte el meu avi, pare, Maria Rosa i jo dale que te pego des de les 10 fins a les 19.30. I diumenge des de les 9 fins a les 21 amb només una hora de rellotge per dinar. Diumenge va arriar un moment a la tarda que estava tan cansat que no podia parar de treballar, pq si ho feia, ja no em veuria amb cor de tornar-m’hi a posar.

Esclar, dissabte, cansat com estava, vaig sortir a sopar a fora i a prendre algo amb la Rosa, Sabés, Àlex i Irene i me’n vaig anar a dormir a les 3!

De pintar, de fet, el més complicat i el que ocupa més temps és tot el que no és pintar: encintar marcs de portes, tapar el terra amb plàstics, treure claus i tapar forats… Pintar en si mateix és un plis.

Ara, el pis està quedant tan maco!! Li hem donat la volta: les parets de color lli, segons els de Pinturas Bruguer. I el sostre i les portes i finestres, blanc. el pis ha guanyat tanta lluminositat! És una passada!

Diumenge vespre ho vam deixar quasi acabat. Només queda donar-li una segona o tercera capa a la fusta, pq és molt porosa i xupa molta pintura, i needs més capes.

Des d’aquí he d’agrair, per cert, l’ajuda que estic rebent de tout ma familie. No és que no m’ho esperés, però sí que m’ha agradat! I no només ajuda a pintar, sinó me àvia i me tia m’estan netejant el pis amb la vaporeta; els avis em regalen el sofà, me tia la rentadora, un amic del meu pare la nevera, el pare el matalàs o l’ordinador, etc.

La veritat és que estic cansat i fart de tot el procés de compra i adecentament del pis, però haver tingut tanta ajuda també em reconforta.

I dissabte faig la mudança, per a la qual comptaré amb tot el suport dels meus amics! Si ja em porten donant suport moral, dissabte m’ajudaran a pujar caixes i a carregar una nevera tres pisos escales amunt. També els ho he d’agrair!

No crec que dissabte ja m’hi quedi a dormir, pq encara no hauré rebut el llit, però suposo q al llarg de la setmana vinent ja sí, ni que hagi de dormir algunes nits al terra amb esterilla i sac de dormir, pq igualment, ni que em quedés a dormir al c/Olivera, tindré totes les meves coses a Tapioles…

Que per cert, m’he comprat el llit per internet. No sé si he comès una temeritat, però s’ha de potenciar el comerç electrònic! Vaig estar mirant opcions de llits de viscoelàstica o de làtex a diferents botigues normals i outlets i un matalàs bo no em baixava dels 8-900€, al que s’hi hauria de sumar el somnier, coixins, etc. Amb aquesta gent tot el pack de matalàs de làtex 100% natural de 1.50 x 2, més el somnier, més els coixins, em queda per 650€… i m’ho pugen a casa i m’ho instal.len. Guaiteu: http://www.latiendahome.com/21_colchones-de-látex/216_colchones-pack-natural-natura-plus-con-somier.html

Tarden un màxim de 10 dies a portar-m’ho, o sigui que, com a molt tard, el dia 5 ho tindria.

També ja tinc contractat l’internet, amb Tele2, pq eren els únics que no em demanaven q prèviament contractés el telèfon amb Telefònica (dolent, dolent, anatema total!!). Ells em tramiten l’alta gratis amb Telefònica, me n’envien el tècnic i després ja m’instal.laran el seu router adsl de 20M. Total, q només pagaré 39.95 al mes i m’inclourà 20M d’adsl i trucades a fix.

Nostà mal, no?

Ara només em queda comprar-me l’ordinador. si tinc temps, això serà demà

Riau!

Pintar

Ja tinc rentadora. Demà me la porten al pis: una Otsein de càrrega superior de 1400 revolucions de centrifugat. La roba n’hauria de sortir quasi eixuta, vaja! També em regalen una nevera combi de 1,80. El problema és que fa 60cm d’ample (la mida estàndard) i vés a saber per què, l’espai de la cuina només fa 55cm. Total, q me la quedaré però la posaré al quarto petit. Total, la cuina tard o d’hora me l’hauré de renovar, i la nevera està nova (és d’un amic edl pare que es van mudar de pis i es van trobar que ja hi havia un combi)… i si me n’he d comprar una d’especial costa una pasta més. I d’aquí a un o dos anys quan faci obres a la cuina què, eh?

Avui vaig a un outlet de matalassos al c/ Almogàvers, prop de metro Marina a mirar matalassos. A veure si me’l compro ja. I al vespre, al Leroy Merlin a mirar pintures. Perquè demà em passaré el dia pintant, amb el pare i l’avi. els avis estan emocionats perduts. És una passada! Els fa més il.lusió el meu pis a ells q a mi!

I després, només em quedaré comprar el sofà i fer la mudança. La resta de mobles (taula menjador, cadires, estanteries, etc) ja ho aniré fent amb calma a l’Ikea.

L’ordinador me’l compraré diumenge o dilluns (a Dell) i tb la setmana que ve demanaré l’ADSL.

M’estressa, tot plegat. Per mi, me n’aniria una setmana de vacances i m’agradaria a la tornada trobar-m’ho tot muntat i no haver de fer res.

En fi! com més aviat comenci, més aviat acabaré.

———————-

I no volia acabar el blog sense fer una menció especial a l’Irene, q és una crack: fa uns mesos entra en un procés de selecció per Interactiva i surt seleccionada, passant per davant dels dos becaris que ja hi treballaven! I ara es fica en un procés de selecció per suplències a Cata Ràdio i també al cap de dues setmanes ja li ofereixen feina epr l’estiu, els caps de setmana, de manera q s’ho podria compaginar perfectament amb Interactiva. Molt bé Irene! Ànims!

Discurs Steve Jobs

La Laura Sebastián em va passar, fa una setmana- deu dies, l’enllaç següent. A ella també l’hi havien reenviat.

Val la pena. És l’Steve Jobs, el fundador d’Apple i Pixar fent un discurs per graduats d’una universitat americana`, i crec que ens pot servir a cadascú de nosaltres com a inspiració i reflexió.

http://video.google.es/videoplay?docid=3014637678488153340

(Dura 15′)

Una vegada més, hi insiteixo: Crec que si estem en aquesta vida, en aquesta existència, és per experimentar, per tenir setiments i sensacions, per estimar i ser estimats i per aprendre. En definitiva, som persones per experimentar com ser millors persones.

Algunes de les experiències que comenta en el discurs me les he trobat a la meva vida. No m’hi estendré, perquè són molt òbvies per a mi i els qui ho llegiu n’heu de treure la vostra pròpia reflexió, del discurs del Jobs.

Però sí faré un comentari final. Arribar a ser, o aconseguir fer, alguna cosa de què et sentis orgullós, sempre comporta un procés d’aprenentatge, de millora personal. Sigui el que sigui el que volguem fer o ser.