Oficina nova

Ja estem a l’oficina nova: Diagonal, 508, 3-4, 08006, BCN.

Avui ha sigut el primer dia que ja hi treballem, després d’estar tota la setmana de mudances: divendres 16 vam fer la primera fase de mudances, portant-hi tot lo no essencial, i aquest diassabte (24/02) la resta de coses. Ahir diumenge vam estar amb el Clay i la Meritxell tot el dia buidant caixes, muntant taules, ordenant coses, i el dissabte el Joan s’havia passat tot el dia muntant la xarxa perquè dilluns poguéssim començar ja a treballar.

L’oficina és preciosa, i tenim tant d’espai! És un canvi a millor increïble. Ara som cinc, i d’aquí a poc 6. Hi cabem perfectament 11-12 persones, sense estar apretats ni res.

I quan tinguem la chill-out room arregalda, amb sofàs i una catifa i estanteries i l’equip de música serà estupendo!

De moment, perxò fa fred. Al ser un pis antic, la calefacció està mal dimensionada i a la sala gran on treballem només hi ha 2 radiadorets raquítics, q amb prou feines compensen l’escalfor q s’en va pels sostres alts i els finestrals.

Esclar que el gran què és l’internet i el telèfon: després de 2 mesos de tràmits, encara no sabem quan vindrà Colt a instal.lar-nos l’adsl de 2M simètric ni quan Telefònica ens instal.larà les línies.

Pel que fa colt, sembla ser q vindran aquesta setmana.

Pel que fa Telefònica, ni idea, perquè a l’oficina antiga estàvem amb Alpi (que funcionen fatal, by the way) i aprofitant el canvi, vam decidir passar-nos a Telefònica, que encara que costi de creure, va millor. El problema és que se’ls ha ajuntat un canvi de companyia + una portabilitat de línies (perquè volem seguir tenint els mateixos números a la nova oficina) i això, esclar, els ha col.lapsat.

De moment anem apassant amb un adsls d’aquest de 20M amb kit autoinstal.lable cutre per usuari domèstic que vam agafar com a mesura de seguretat, de backup, per si queia el Colt. I amb una línia de telèfon nova que vam demanar q Telefònica ens instal.lés. Amb tot això han anat ràpids. Els problema és quan han de fer canvis de companyia, portabilitats i coses així, que saps quan comences el procés, però mai quan acabaràs.

Ara com ara tenim a l’oficina antiga un contestadoret amb un missatge que diu q per problemes amb Telefònica q truquin al 93 416 00 38 (q és el telèfon q tenim de moment). però el contracte amb l’ofi vella se’ns acaba dimecres… I llavors ja veurem què fem.

El dia que en aquest país les infraestructures funcionin, serà la fi del món, no ho podrem suportar: tanta perfecció ens superarà: telèfons, internet, trens, rodalies, aeroport, metro, transport públic… Tot va com va. I sort que som una de les parts més riques del país que més creix de la UE i q és la 8ena potència econòmica mundial!!

Bé, comentaris queixosos a banda, la veritat és q estic molt content amb el canvi d’oficina!!! És una millora increïble!!

Tot haurà sigut un susto…

Avui he parlat amb l’advocat del venedor del pis. M’ha dit que estan disposats a retirar la clàusula 6, q era la q em feia responsable de qualsevol demanda que li pugués interposar una immobiliària al venedor (veure mail anterior).

Ara m’han de passar la versió corregida del contracte d’arres. si tot està correcte i tal com m’han dit per telèfon, firmem dimecres. Us en mantenidré informats.

El tema és q jo ja em veia que hauria d’acabar parlant amb la immobiliària i pagant més car x comprar-ho a través seu perquè el venedor s’havia escagarrinat i es negava a treure aquesta clàusula.

Així doncs, sembla ser que tot ha quedat en un susto. Ja veurem, perquè d’aquí a dimecres poden passar moltes coses… I no diguis pis fins que sigui comprat i ben firmat, com es podria dir.

DesesPISant-me

Mira, ara amteix estic que no sé si compraré el pis. Com poden canviar les coses d’un dia a l’altre!

Hir a la tarda em van trucar de la immobiliària amb qui teòricament l’havia de comprar per dir-me que què pensava fer i jo [CAGADA!!!!!!!!!] els vaig dir q el comrparia directament al propietari [CAGADAAAAA!!!]. I el tio va començar a cridar i amenaçar-me que aniríem als tribunals perquè ells reclamarien la seva part i les seves comissions. que jo havia signat el control de visita i que per tant, podien demostrar que el pis els l’hagués hagut de comprar a ells.

Jo els vaig dir que no m’amenacessin, que si em portaven als tribunals perdrien, perquè jo com a consumidor tinc dret a veure el pis amb qui vulgui, i que aquest l’havia vist amb ells, amb una altra immobiliària i a idealista.com. Per tant, està clar que no tenen cap tipus d’exclusivitat iq eu jo, com a consumidor, tinc dret a mirar, comparar, i acabar comprant amb qui em sembli. Faltaria més!

L’immobiliari va canviar el to i em va dir q no m’ho deia per mi, q ho deia pel propietari, i que si me’l venia directament ells ho podrien veure anant al registre de la propietat i q li reclamarien les seves comissions, perquè ells tenien les claus del pis i podien acreditar que jo l’havia vist amb ells.

Li vaig dir q aquí jo ja no hi entrava i que això li diguessin al propietari.

Em van tornar a trucar al cap de 2 minuts per dir-me que si hi estava interessat, q me’l venien per 41MPTA. Li vaig dir que ja m’ho pensaria.

Acte seguit em va trucar el propietari i em va dir que no els ho hagués hagut de dir, que li comprava directament [sorry!!!! això em passa per ser de massa bona fe] però q ell no havia firmat res, que la immobiliària sabia que ell tenia l’anunci a Idealista, perquè ell mai no els havia amagat res, i que per tant podíem prosseguir amb la venda si jo volia.

Tot això passa enmig del procés de negociació del contracte d’arres. El propietari, a través del seu advocat, hi ha ficat una clàusula que copio:

” SEXTO.- El comprador exime de toda responsabilidad al vendedor por cualquier reclamación que pudiera efectuar cualquier Agencia Inmobiliaria o intermediario a través de los cuales el comprador pudiera haber tenido conocimiento o acceso a la vivienda objeto del presente contrato, haciéndose, en su caso, directamente responsable de dicha reclamación.”

Òbviament aquesta clàusula jo no la penso firmar, i l’advocat de l’altra part m’ha dit q ell li ha recomanat al seu client q l’inclogués. Si no la treuen no penso firmar, per tant no penso comprar-los el pis en aquestes condicions. En principi hem quedat dilluns al despatx de l’advocat per parlar, però només si accepten excloure aquesta clàusula. Si no, no hi ha res a fer.

L’única opció que quedaria seria tornar a negociar amb la immobiliària. Si em baixen el preu a 40.5 i es fan càrrec de totes les derrames, encara m’hi posaria d’acord, encara que em repateja els collons haver-hi de tornar a tractar.

Més info, dilluns, ja des de l’ofi nova

Lliçons de la setmana

Aquesta setmana ha estat un desastre, a l’oficina. Va caure el servidor de fitxers i ens vam quedar 4 dies -fins avui divendres- sense poder fer res de res: no teníem ni accés a documents de cap tipus, no podíem facturar, no podíem ni parlar amb clients, pq tota la info de clients és en el CRM intern (es diu TotemCare), q estava guardat al servidor de fitxers. Un desastre! El Joan estava fora, a formació a Madrid i aquí hi havia el pobre Adri (va pringar molt), que va fer una feina brillant, però va fer el que va poder, tenint en compte q és el becari i hi és només 4 hores.

Ah, i a la vegada, el compte enrere per a mudança d’oficina havia començat, la qual cosa feia créixer la tensió.

I jo, a la vegada negociant contracte d’arres (que m’està tornant boig– ho explicaré al post següent). Ahir, un cop tot estava tornant a la normalitat, vaig enviar el mail següent al Clay i la Meritxell:

“Com sabeu, crec que tot passa sempre per algun motiu, i que de tot sempre se’n pot aprendre alguna cosa.

Aquesta setmana ha servit per:
– Aprendre a tenir paciència
– Aprendre a confiar (confiar q tot acabarà bé; confiar q l’Adri i el JT ho podran arreglar; confiar q malgrat q no podem parlar amb ningú i estem apropant-nos al final d’un mes mediocre, aq serà un gran any)
– Valorar la importància dels sistemes i servidors de l’empresa (encara q no els veiem, no podem funcionar sense. Com l’aigua corrent o l’electricitat)
– Donar-nos temps per la mudança… un break abans de la tempesta”

En defensa de la mare de 67 anys

Ahir mentre esperava q els del Mercadona em portessin la compra, vaig aprofitar per berenar, mirar la tele i netejar el menjador. Tot alhora. Per què fer només una cosa si en pots fer 3? Qui diu que els nois només podem fer una cosa a la vegada, eh?

I vaig enganxar el programa del polígraf de la tarda d’Antena 3, on hi havia com a convidada sotmesa al polígraf la senyora de 67 anys que acaba de ser mare, convertint-se en la mare més vella del món.

Evidentment, era allà perquè li fa falta pasta, igual que va concedir res més donar a llum una entrevista al sensacionalista The Sun.

Em sembla q es diu Carmen, o Carmela, o algo semblant.

El tema és que la majoria de contertulis/ frikis comentaristes que tenen en el programa se li van llançar a la jugular per ser mare tan gran, pq es moriria aviat, pq era una inconscient, pq era antinatura, etc.

Fa unes 3 setmanes, dinant a casa els meus avis, me àvia tmabé va fotre el crit al cel que no s’haurien de permetre aquestes coses.

Deixant de banda incongruències que puguin haver-hi en la seva història per amagar, possiblement, les peripècies al.legals que va haver de fer per prenyar-se (amagar l’edat, etc), vull trencar una llança en favor seu.

Molts dels que estem avui vius arribarem als 100 anys bé de salut física i mental. Els 100 seran els nous 60. Per tant, si se li impedeix ser mare a una dona pel simple fet que morirà aviat, potser s’hauria d’estendre la llei a tothom q està en risc de morir aviat i tot i així és pare: obesos (pels atacs de cor i al diabetis), fumadors (càncer de pulmó), gent amb possibles malalties hereditàries, conductors de risc (si comets masses infraccions, et retiren 4 punts i el dret a ser pare; si en comets masses més, 6 punts i la pàtria potestat sobre els fills que ja tinguis). No acabaríem mai i seríem encara més semblants a una societat Germà Gran. (The Big Brother is watching you!)

Si s’hi està en contra pel simple fet que és antinatura o poc usual, doncs tant per tant que es prohibeixin totes les tècniques reproductives i fecundatives (totes són antinatura, no?), l’ús dels anticonceptius (el condó o la píndola tampoc són naturals, oi?) i els parts assistits (fora cesssària! fora anestèsia! fora revisions mèdiques a les mares!). em sembla que poc del que fem avui en dia en qualsevol àmbit de la vida és “natural”

Si s’hi està en contra perquè pot deixar els fills desamparats massa joves (dona jubilada que s’ha hagut de vendre casa seva per pagar-se la fecundació), doncs radicalment que es prohibeixi la maternitat als pobres: O demostres -mitjançant declaració de la renda- que tens béns suficients per portar el teu fill a la universitat sense problemes o t’obliguen a avortar, per exemple. ui no, que els avortaments no són naturals! Doncs que donin el teu fill en adopció. O més natural encara: que el deixin al mig del bosc fins que es mori.

En resum, la societat canvia constantment i cada cop apareixen més possibilitats per fer de tot. Com en d’altres coses, en el fons, l’únic que acabarà quedant per dirimir si una acció està ben fet o no, és l’ètica: I si aquesta senyora s’estima els seus fills i ella és feliç, qui es pot permetre de tirar la primera pedra?

Comentari a banda: Té 67 anys però està molt jove i la trobo molt guapa! amb 10-20 anys menys devia ser una trencacors!!!

Si tot va bé ja tinc pis

Si tot va bé ja tinc pis. Demà fem la paga i senyal (1500€), que em donarà temps per fer tassar el pis i, si tot va bé (aquesta sembla ser l’expressió preferida d’aquest post), després farem ja el contracte d’arres (serà un 5% del preu del pis). I si tot va bé (:-) ) em donran l’hipoteca. Tot plegat, compto q tardi un mes i mig. O sigui que, tenint en compte que potser Setmana Santa tocarà el voraviu, compto mudar-m’hi a principis o mitjans d’abril.

Ràpid.

Faig una explicació ràpida de quin pis em compro:

Porto des del novembre veient pisos. el q incialment va començar mirant per mirar es va tornar, quasi sense adonar-me’n, en una recerca intensiva de pis. N’he vist 4-5 de mitjana per setmana. En total, si el meu excel no m’enganya, n’he vist 27. I tots al Poble Sec, de màxim 40MPTA (240.000€), de 45m2 mínim, i entre 2ns i 4ts reals d’alçada (x aquest preu no tens dret a ascensor i passo de pujar 6 pisos a peu). El pis que em quedo és, amb diferència el millor. No ens enganyem, no és perfecte, perxò (ara bé quan algú diu “oh, però és que el pis perfecte no existeix” I un colló! Si tingués 2M€ tindria tants pisos perfectes per triar que no me’ls acabaria!).

És un tercer real, de 59m2 segons el Cadastre (de fiabilitat relativa), 2 habitacions, una de matrimoni i una de petita, un menjador molt gran i molt lluminós, amb un petit balconet. És molt lluminós pq els edificis de davant són més baixos i mai podran contruir més amunt.

Està completament arreglat, té parquet. El rebedor és gran, i suposo q, per no tenir-lo com a espai buit (sempre m’ha semblat q els rebedors eren espai malaguanyat), m’hi caben estanteries per llibres i la taula per l’ordinador. Serà suposo rebedor-estudi. I el quarto petit serà x armaris, planxar i algun plegatín per convidats.

La façana està rehabilitada. De fet, trobo q és molt maca. L’escala està rehabilitada, els baixants 8o sigui, les canyeries) tb estan nous, i tb van canviar-ne fa poc tota la instal.lació elèctrica.

Està ja pagat per ficar-hi ascensor, que l’hauran de posar en principi al setembre. O sigui q serà un pis amb ascensor!

La cuina està bé. És petita, els mobles semblen vuitanteros, però està en bones condicions. El Problema (en majúscules) del pis és el bany. Fa potser 1mX1,5m. És mini. Hi cap just un plat de dutxa tamany Pinipón, una pica petita i el cagòdrom. Caldrà reformar-lo, però serà una reforma rara, pq m’hauré de menjar espai de cuina. No crec q ho faci d’entrada, suposo q ho faré l’any q ve. Aq any, entre hipoteca i mobles ja en tindré més q prou!!!

El curiós és q és un dels primers pisos que vaig veure, però se me n’anava de preu (42MPTA), i el bany era molt petit. Ja me n’havia oblidat completament quan una altra immobiliària me’l va tornar a enseyar. I llavors sí q em va encantar! No és q dos mesos després hagi crescut, però sí q ha millorat la meva perspectiva del mercat immobiliari barceloní i de què donen de si 40 milions de peles.

He de dir que el tema m’ha sortit rodó. Crec q això demostra q aq havia de ser el pis per a mi. quan ja l’havia anat a veure 2 cops amb aq 2a immobiliària, el 2n amb el meu pare (i els va encantar!) i ja estava a punt de firmar la paga i senyal amb la immobilària i negociar preu, la Laura Rodríguez em va dir q l’havia vist a idealista.com i q allà el venien no per 42 quilos, sinó per 40. Me’n va passar el link i sí sí, era el mateix pis, q el propietari venia directament!

Ahir m’hi vaig reunir i ens vam posar d’acord: 39,5MPTA. Estupendo!

I ja tinc el meu pare working for me (així m’agrada!) mirant-me hipoteques (s’ho passa pipa!) i negociant amb bancs. És perfecte: m’ho fan tot!!! 😀 Creu q podré trobar una hipoteca en bones condicions sense problemes.

Ja us explicaré, això serà motiu d’un altre post.

Coordenades del pis:
– Adreça (apunteu!): C/ Tapioles, 57, 1-2, 08004, BCN
Mapa

En podeu veure fotos aquí, tot i q he de dir q no li fan justícia, és més maco!!

Els principals reptes són contra un mateix

M’he adonat que tots els desafiaments importants, totes les barreres que et trobes, són contra tu mateix, contra el teu caràcter, contra idees teves, contra preconcepcions.

Molts cops t’enfades amb algú, et preocupes per alguna cosa, et smebla q alguna cosa és impossible o difícil de fer…
… i resulta que ets tu qui té el problema: t’has enfadat pel teu ego ferit? ets tu qui s’està autoimposant límits? ets qtu qui té una visió limitada, esviaixada de la realitat?

Hi ha alguna d’aquestes cites famoses, no sé si del Churchill (q en té moltes) o d’algun escriptor, o d’alguna figura clàssica q diu justament això. Q els principals reptes són contra un mateix.

I és totalment cert.

I a mesura q te n’adones, millores com a persona i avances a la vida. I t’apareixen nous reptes. En el fons és un joc súper divertit!