Fotos del cap de setmana

El cap de setmana passat vaig nar a Darnius, el poble de la Maria Rosa (la dona del meu pare). Acontinuació podeu veure algunes fotos:

Els pares de la maria rosa, jo i el pare al voltant d’un dolmen neolític. N’hi ha força per la zona.

Entrant a l’aigua a Llançà.

Jo (visca l’egocentrisme!!)

La Maria Rosa i jo

Podeu veure’n més, de fotos, aquí.

Anuncis

Hivernació

Avui a les 8.50h a la línia groga del metro en direcció Poblenou.

Davant meu dos paios amb pinta i tuf a tornar de festa. L’un aixarrancat i l’altre amb els peus al seient del davant (evidentment).

I de cop i volta, algunes perles:

– Mira tio, ja és Barce

– Osti sí tio, Barce, queeeeeeee fooooort!!!!

I jo: “Barce”? “Barce”? Des de quan a la Barceloneta se li diu Barce? Què m’he perdut?

O una altra:

– És que tio, jo vaig començar als 16… amb maria, tabac i de tot… i esclar, mira que ho intento eh! però joder, si aconsegueixo deixar el tabac, és que joder, és que.. sats…, sarà molt important!!

– Claaaar tio!

– Claaaar tio, perquè serà una cosa menys, sats. I lo que hi guanyes en salut, sats! Pufff és que m’ho imagino, i amb lo que m’estalviaré pots obrir un local, sats? -atac de riure- Sí tio, un d’aquests guapos, eh, amb súper high design i tal, tio

– Flipes tio! Ca guapo tio!

I tercera perla:

– Perquè era un pavo súper cool, sats? Però era scandalous, sats?

– Ja tio

– Sí tio, i li dic ‘hey man, can I touch your arm?’ perquè el tio és inglès, sats? Y el pavo va y se pone en plan chulín y que joder tio, pero de buen royo, eh!

– Sí tío, pero cómo se pasó, no, tío?

– Sí tio. Es va passar multíssim. Però el pavo és el rei. Va ser really scandalous, de verdad!

Conclusió:

M’he adormit 15 anys. m’he despertat per anar a una reunió i resulta que he estat 15 anys en hivernació i ara tothom va a la Barce, riu com a babaus politoxicòmans i parla en catanglenyol.

Això sí ViscABarcelona més súper cool que mai

Crisi, quina crisi?

Als mitjans de comunicació els encanta espantar la gent. Esclar que també es podria fer la reflexió inversa: a la gent li encanten les informacions tremendistes de guerres, atemptats, desgràcies, malalties i crisis.

I ara ens han pseudofabricat una crisi econòmica.

Però jo no conec ningú que s’hagi quedat sense feina per “la crisi”. Sí, el preu del menjar s’ha apujat, i també la benzina. Però últimament el barril brent està baixant i el preu del gra també. No serà que els intermediaris especulen aprofitant-se que “com que hi ha crisi” la gent està diposada a pagar més?

Tot això ho dic perquè els restaurants segueixen estant plens igual i se’n segeuixen obrint de nous. les botigues segueixen a tope i ara per vacances, tothom se’n va porai.

I quan dic “porai” vull dir:

– Nosaltres (Irene, Àlex, Sebas i jo) marxem a Austràlia un mes

– El Monter i la Núria a Xile 3 setmanes

– L’Ana de l’oficina 10 dies al Carib

– El Benet i la Marga 10 dies a Egipte

– La Tònia de japo 15 dies a Polònia a veure bisonts europeus (hi ha gustos per a tot) 🙂

– L’Isaac està a Colòmbia

– Un col.lega del gimnàs també se’n va a Colòmbia

– L’Adri de l’oficina se’n nirà un mes al Perú a finals d’any

– La nòvia (catalana) de l’Atsushi se’n va 3 setmanes a Tailàndia

– La Laura Rodríguez un mes a la Índia…

I això que hi ha crisi!!!

Quan la gent s’hagi d’aconformar fent una setmaneta de càmping a Platja d’Aro no sé què passarà!

De fet, les úniques persones que conec que no se’n van híper lluny són la Rosa i el Sabés, i el Clay i la Meritxell, en tots dos casos perquè o estan a punt o acaben de ser pares i esclar, no pot ser.

Gripau australià

L’Ana em passa info de gripuas australians que es mengen el pinso dels gossos, arrassen amb tot el que troben i suposen la principal amenaça pels cocodrils (més que els humans!). Es veu que ells sols, han acabat amb més de 1.000 cocodrils.

Ah, n’hi ha que són tan grans com un gos petit!

He de confessar que m’encanta la seva carona 🙂

Pot ser tan gran i “amenaçador” com vulguis, però goita com es deixa agafar! Segur que li encanten les moixaines sobre el caparró!!!

Setembre

No puc deixar de pensar que aquest mes de setembre -bé, en concret, des de setembre fins a final d’any- seran un moment bomba. Passaran coses espectaculars a la meva vida en tots els nivells.

Tinc molts projectes, moltes idees en ebullició, i també crec que se m’acosten moltes novetats i canvis.

I tot, a la tornada d’Austràlia (3 days to go!!!)

I vinga a fer caus!

Ara resulta que tinc a la Mafi amb un embaraç psicològic, no t’ho perdis!

Arribo a casa ahir a la tarda i em trobo que s’ha dedicat a construir un niu amb palla i manyocs de pèl que s’ha anat arrancant. La passada era que el cau estava súper ben fet! Estava tota l’estona agafant pèl o fenc, fincant-se’l a la boca, suposo que per humitejar-lo, i després amb les potetes i el morro ho col.locava tot bé.

I estava súper carinyosa, a més! Normalment és més aviat esquerpa, però ara es deixa tocar que flipes (sempre i quant no t’acostis a la zona del suposat embaraç).

Hehe, li acariciava el caparró, sobre el nassarró i darrere les orelletes, però quan arribàvem a les orelles (que al Coco li encanta) ella, patapam, apartava el cap i em recol.locava la mà sobre el cap, com dient “cap i front sí, i estigue’t-hi estona; orelles ara no em ve de gust”.

La tia té més cara que esquena! Ahir, quan va decidir que ja prou d’arrencar-se el seu propi pèl, es va posar a perseguir el pobre Coco per la gàbia per arrencar-li pèl a ell, en plan: “col.labora una mica, que també seran els teus fills!!!”

Però Mafalda, tia, que no, que no seran ni els seus fills ni els teus, que al Coco el vam esterilitzar!

Ara, jo l’animo que segueixi fent caus i que jugui: no fa mal a ningú (bueno, una mica al Coco, però és part de la convivència), s’ho passa bé i la tenim ocupada tot el dia.

El més fort és quan ahir, en arribar a casa, se’m queda mirant amb carona com de “mira què he fet, eh que ho he fet bé?!”, com d’estar esperant lloances. És que tinc uns conills taaaan intel.ligents!!! 😀