Diumenge amb l’Àlex, la Irene

Diumenge van venir l’Àlex, la Irene i la seva filla a passar el dia amb nosaltres a Sabadell. Vam dinar plegats a casa, vam anar a donar un volt i vam acabar fent un geladet.

La seva filla està preciosa! Des que l’havíem vista per St. Jordi, fa un mes, ha crescut moltíssim! Sembla que serà una nena alta!!

El Cèdric, que últimament s’ha aficionat a tossir, fer “mmp” amb els llavis i fer sons guturals, s’ho va passar pipa al gronxador. Li mola la marxa! Si paraves o afluixaves, posava cara de llàstima i simulava plors. M’hi petava!

Va ser divertit petar la xerrada amb l’Àlex i la Irene i ja vam quedar entesos per muntar un súper pícnic a La Ciutadella pels volts del 18/06.

L’economia blava i el PIB

De tots els mitjans d’informació que segueixo, la meva secció preferida és La Contra de La Vanguardia, per la qualitat de les entrevistes i l’obertura mental en els entrevistats i les opinions expressades.

La setmana passada hi vaig elgir una entrevista a Gunter Pauli, que parla d’un concepte que per a mi era nou: l’economia blava:

“La economía verde requiere que las empresas inviertan más y los consumidores paguen más para conseguir lo mismo a cambio de preservar el medio ambiente. La economía azul consiste en entender los desechos como recursos y busca soluciones inspiradas en el diseño de la naturaleza.”

És una entrevista molt interessant que obre portes a pensar en noves formes de créixer i desenvolupar-nos que no sigui la depredació del nostre entorn. I, en un món en plena crisi económica, social i energètica (el peak oil), l’economia blava sembla que pugui ser un nou paradigma de desenvolupament humà.

Què en penseu?

Mesurar la riquesa

Per cert, això em porta a una relfexió sobre l’obsessió moderna en el PIB, que mesura la riquesa dels països. El problema és que cremar un bosc genera activitat econòmica i, per tant, PIB…

O, per exemple, qui és més ric:

Cas a)

Algú que cobra 10o0€ però se n’ha de gastar 300 en transport per anar a treballar; treballa 8 hores al dia; triga una hora a anar i una altra a tornar de la feina; com que treballa tot el dia, gasta 200€ en menjar fora i 300€ més en guarderies i cangurs dels seus fills… I com que acaba baldat de tot el dia, 200€ en entreteniment.

Cas b)

Algú que cobra 500€ però treballa a cinc minuts a peu de casa; treballa cuatre hores al dia; pot, per tant, dinar a casa i passar el dia amb els fills; com que no va estressat ni té una feina avorrida, no necessita passar-se el dissabte “premiant-se” amb compres al centre comercial.

El cas a) genera més activitat econòmica i, un país basat en aquest tipus d’economia, tindrà un PIB més elevat, però la persona b), amb menys riquesa material bruta, acaba gaudint de més temps lliure, més benestar personal i familiar… i malbarata menys el medi ambient (desplaçaments, cotxe, benzina, consumisme…).

No sé què penseu vosaltres, però jo tinc clar quin dels dos casos prefereixo! 🙂

Podeu llegir més sobre la fal·làcia del PIB com a indicador de riquesa aquí. Molt interessant!

Broken Strings

Fa un parell de mesos que la tinc intermitentment al cap. L’any passat la vam sentir en directe en el concert dels James Morrison a l’Apolo. Però en aquests darrers mesos, l’hem cantada diverses vegades en karaokes casolans amb la Wii amb amics…

I hi surt la Nelly Furtado, que sempre és una garantia!

Canvis a Totem

Últim dia de feina de l'Adri... amb samarreta nova!

Avui és l’últim dia de l’Adri. Ha estat quatre anys amb nosaltres. Va començar com a becari i ara era el director d’informàtica. Ens deixa per anar-se’n a portar els servidors linux a una empresa de màrqueting online. La veritat és que ens ho va estar explicant i pinta força xulo. Espero que disfruti!

Com a comiat, hem demanat pizzes i, precedit pel discurset de rigor, li hem regalat la nova samarreta del Barça.

El Khaled, fins ara el segon de bord, el reemplaçarà al capdavant del departament tècnic. I l’Enric, el nou fitxatge, deixarà el contracte de becari de 4 hores per passar a plantilla.

Curs de meditació i pensament positiu: Els 8 poders

foto d'Steve Alexander a flickr

Tot i que no n’havia tornat a parlar, segueixo anant cada dimarts al meu curs de meditació. Dec anar ja per la 5ena o 6ena sessió.

Ahir vam parlar dels 8 poders de la meditació:

  1. Introversió (com la tortuga): la capacitat d’entrar dins teu, buscar la resposta en el teu interior
  2. Empaquetar (com una maleta o una caixa en el traster): les experiències passades, són passades. Només compta l’ara. Guarda-les (mal rotllos inclosos) en una caixa a les golfes: segueixen sent-hi, però no compten per al teu dia a dia
  3. Tolerància (l’arbre, que dóna ombra, llenya, fruits, etc): dóna i accepta
  4. Adaptar-se (el riu): cal ser flexible i amotllar-se a les diferents situacions i a les dificultats segons vagin sortint, com el riu que, en comptes de lluitar contra la roca, senzillament la voreja per seguir el seu camí
  5. Discerniment (el joier): cal en tot moment tenir prou seny i capacitat analítica epr discernir ente allò bo i allò que no val la pena, com un tassador sap veure quant val un pis, o un joier sap quina joia és bona i quina és quincalla
  6. Decidir (com un jutge): un cop hagis discernit què vol la pena i què no, pren decisions fermes
  7. Afrontar (com una tempesta enmig del camp): Passi el que passi, dóna sempre la cara, no t’amaguis, però tampoc no t’enfrentis amb res o ningú. Senzillament, igual que un excursionista perdut per la muntanya ha d’afrontar un ruixat o una tempesta, fes el mateix, i mantingue’t serè
  8. Cooperació (la construcció d’una casa): La lluita, la competició i la rivalitat no són la millor manera de tirar endavant. És més eficient i intel.ligent optar per la cooperació, igual que els paletes que fan una casa: cadascú rols diferents, però tots juunts envers el mateix objectiu

En fi, la setmana que ve toca parlar del karma. Ja us explicaré!

Deutocràcia

La setmana passada vam veure  el documental guanyador d’un Oscar Inside Job, que a partir del cas islandès, descriu les causes i el desenvolupament de la crisi, tot l’amiguisme, intrigues político financeres, corrpució, etc. Està bastant bé.

Avui hem vist Debtocracy o “deutocràcia” -o sigui, el govern a través del deute. És un docuemtnal molt ben fet per un grup de periodistes grecs que expliquen la crisi a Grècia i, per extensió, a la resta de PIIGS i Europa. M’ha agradat moltísssim.

Dura una hora i quart i el van penjar a Youtube amb llicència de creative commons per tal que tothom que el vulgui adaptar o aportar-hi quelcom, pugui fer-ho.

Us el recomano! Aquí teniu la versió subtitolada en anglès.

Que disfruteu!

Ja m’explicareu què us ha semblat!!!

Reducció de costos

Com més voltes li dono, menys sentit li trobo. Vivim en una societat malalta (no em refereixo només a Espanya i les acampades “indignades”). Una societat en què cal passar mitja vida treballant per comprar coses que, en el 90% dels casos no necessitem… no va bé.

De fet, les necessitats vitals que cal pagar són ben poques i barates: un lloc on viure, aigua, energia, menjar, roba per protegir-nos, educació i cultura. Fins i tot, si volguessis, bona part d’aquests béns es poden obtenir gratuïtament o amb una inversió inicial ben baixa: amb el teu propi hortet, roba de segona mà de Càritas o Humana, llibres de la biblioteca…

Porto prop d’un any donant-li voltes a com simplificar la meva vida. Els que em veniu llegint prou que ho sabeu.

Una via per simplificar la vida és reduir les despeses. Eliminar allò superflu per

a) sortir de l’espiral consumista

b) gaudir més d’estar amb un mateix, amb la família i amics

c) estalviar

Estalviar per què? Per tenir un coixí per, més endavant, poder agafar-te un temps sabàtic, plantejar-te un canvi de carrera, passar a treballar menys hores sense patir per arribar a final de mes, per invertir, etc. Ja ho veurem.

Sóc conscient que, possiblement, tingui uns ingressos per damunt de la mitjana. El 60% de la humanitat viu amb menys de 2 dòlars al dia i, fins i tot a Europa, hi ha molta gent que les passa magres. Jo em dono el luxe de “fer-me el pobre”.

Tant és. Igualment he posat en marxa una sèrie d’estratègies de reducció de costos:

  • Vam venir a viure a Sabadell precisament per reduir costos: llogant el meu pis i vivint en el pis del meu pare de Sabadell (pel qual paguem lloguer, no us penséssiu)
  • Reduint el consum de béns culturals: pel.lis, sèries i informació, gratis d’internet; els llibres, molts de la biblio, d’altres descarregats d’internet i uns pocs, comprats
  • He reduït moltíssim la roba que tinc i que compro
  • No tinc vicis: ni fumo, ni bec alcohol, ni m’agrada el joc o la quiniela…
  • Reduir el consum d’energies i aigua fent el que tots sabem però no sempre fem: tancar l’aixeta quan ens respatllem les dents, apagar el llum quan sortim d’una habitació…
  • No tenim cotxe. Tard o d’hora això canviarà, perquè amb fills necesitarem cotxe, però veurem quines opcions tenim. Una que se m’acut: pagar-li al meu avi per fer servir, quan calgui, el seu cotxe, que té en perfecte estat però mort de fàstic al garatge. Per què comprar (i malbaratar recursos) qua n’hi ha prou amb optimitzar l’ús d’una cosa ja existent?
  • Sent conscient de les conseqüències a llarg termini de les meves accions
  • Maximitzant el benefici dels impostos pagats: si tenim metge gratis ni em plantejo pagar una mútua. Si tenim educació pública, ni em plantejo portar el Cèdric en una concertada: només cal buscar una escola pública que estigui bé.
  • Ara estic pagant acadèmia d’alemany i profe de japonès. Em plantejo, per al curs que ve, tendir a “hobbies gratuïts”. Per exemple, tinc prou nivell d’alemany per, si sóc prou proactiu, assolir el nivell necessari per entendre pel.lis o novel.les per mi sol. Només em cal organitzar-me i força de voluntat.

Hi ha una cosa en què no escatimem: amb el menjar. Podríem reduir la nostra despesa moltíssim, però de moment no ho fem.

Però sabeu què és el més curiós? Que vas reduint vas reduint, però no trobes a faltar res. Al contrari!