L’ultim dia a Australia

Doncs si, avui ja es l’ultim dia a Australia. Com ha volat el temps!

En el post anterior ho vaig deixar que estavem a punt de marxar cap a Cairns. A Cairns ens hi vam estar 5 nits. Tot i que la vegetacio de Cairns es mes tropical que a Darwin, hi feia menys calor. Es curios, perque quan penses en els tropics, t’imagines calor tot l’any, mosquits, xafogor, platges amb aigua calenta, etc.

I a Australia no es ben be aixi. Si be als llocs tropicals no hi fa mai fred, s’hi nota l’estacio seca i l’estacio humida, que es l’estiu. Ara, a l’hivern, estavem a la seca. Que vol dir que hi fa calor pero no en exces (algun dia havies d’anar amb jaqueta i feia massa fred com per banyar-te) i si be a Cairns hi ha selva tropical, ara a l’hivern esta menys frondosa i mes seca que a l’estiu.

Cairns el vam aprofitar bastant. Vam llogar un cotxe dos dies. L’un vam anar cap al nord, fins a Cape Tribulation, un cap envoltat de parcs nacionals que son selva mil.lenaria impressionant i unes platges hiper verges on la selva arriba (literalment) fins a la sorra. Ja veureu les fotos!!!

El segon dia amb cotxe vam anar a Port Douglas, una vil.la costanera a una hora al nord de Cairns que es com un desti estiuenc per als pijos de Sydney (una mena de Calella de Palafrujell). Alla, el noi frances que vam coneixer al safari del Kakadu ens va recomenar un restaurant que es diu Two Fish on, com el nom indica, l’especialitat es el peix. Ell ens el va recomanar perque cada dia tenen uns quants peixos del dia i te’ls fan de 7 maneres diferents. O sigui que tries un peix i una manera i esta exquisit!!!

Jo em vaig fotre tonyina groga fresquissima amb fideus udon cruixents i verduretes. Tan tan bo! Era el primer apat decent que ens fotiem en setmanes i em sembla que precisament per aixo el vam trobar el doble de bo! I home, era mes car que els menus de 5 euros que portavem menjant de feia dies, pero no gens car comparat amb els preus de BCN: El peix, una cervesa, etc per 25E per cap. Prova de fotre’t aixo a Calella, Cadaques o BCN mateix!!!

Un altre dia a Cairns vam fer submarinisme a la Gran Barrera de Corall. Aixo va ser un dels punts forts del viatge, sens dubte! L’Alex, pobre, no va poder-ne fer perque te asma i, tot i que nomes li surt com a reaccio al.lergica a les graminees, els del submarinisme, obviament, no es van voler arriscar gens! JO! Quina putada! L’Irene tampoc no en va fer, al final, perque quan ja estava amb el neopre, la bombona d’oxigen i tal i l’instructor l’estava ajudant a capbussar-se, es fa fer enrere, no en tenia ganes. Ella i l’Alex van estar fent ‘snorkeling’ (o sigui, amb el tub i els patos) tot el dia i tambe s’ho van passar molt be, o sigui que tambe va estar be!

Total, que la Laura i jo vam tenir a un instructor per a nosaltres sols! Si feies submarinisme (“diving”) et dividien en dos grups, els que estaven certificats,  els que, com nosaltres, no n’haviem fet mai. En aquest cas, et feien el que n’hi deien “intro diving”, que deu ser allo famos del bateig de submarinisme: t’expliquen les quatre coses basiques (si estas al fons no pugis a superficie massa depressa o et pots quedar paral.litic, embolic o morir; com respirar, etc), t’equipen amb el neopre, la bombona d’oxigen, i apa, a l’aigua!

La preimera immersio la vam fer agafats de la ma amb l’instructor. Ens vam estar 20 minuts en una profunditat de 10 metres. Sembla mes del que es en realitat. Un cop ets a sota, pots respirar amb tota normalitat, vas nedant tranquil.lament, amb molta calma, i esclar, alla a la Gran Barrera, veus taaaaants peixos! Peixos, coralls, tot un munt de colors i de formes! Miressis on miressis era una orgia de vida!!! Impressionant!

A la tarda vam fer una segona immersio (que vam haver de pagar extra perque el paquet que haviem contractat nomes n’incloia una) i que va valdre moltissim la pena. Aquest cop ens hi va estar 27 minuts, vam poder anar aquest cop nedant sols, mes al nostre aire, i l’instructor senzillament ens anava guiant cap a diferents llocs. Ah, i vam veure un tauro!!!!! Quina passada!!!! Que maco!!!!

Ja veureu les fotos, l’instructor ho va fotografiar tot!

L’ultim dia a Cairns va ser mes de relax. Es curios, perque es un poble de costa amb un passeig amritim llarguissim i precios. Pero…. a la platja no t’hi pots banyar!!! Es fangosa i esta plagada de cocodrils! Que fort no? Per tant, el que han fet, es que a un costat del passeig maritim hi han fet una piscina gegant (pels de Sabadell, tipus La Bassa) d’aigua salada. I alla es on et pots banyar. Es curios, pero practic.

Un altre tema destacat de Cairns es la gana que hi vam passar. Alla vam descobrir que ens quedaven pocs diners de pressupost i que haviem d’estalviar. Per tant, dinavem una peca de fruita i un entrepa de pa de motlle i per sopar… l’alberg on ens estavem donava uns vales per sopar gratis en un pub de la ciutat. El sopar en questio era un plat(et) de pasta amb salsa. I aixo va ser el nostre sopar durant 5 nits, complementat amb un got de cervesa, xips i verdures al vapor.

Per sort de Cairns vam volar cap a Sydney, on ens hem estat a casa el Tim i la Melissa i hem tornat a menjar en quantitat hehehe!

El Tim i la Melissa estan super capficats amb la seva casa. Compten que, sent optimistes, la tindran acabada i s’hi podran mudar en dues setmanes (sent realistes tardaran mes, potser un mes). Un dia ens van portar d’excursio a Katoomba, un poble de les Blue Mountains (l’area on viuen) on vam passejar pel bosc, i vam pujar en el tren mes empinat del mon, amb una inclinacio de 55 graus.  Molt xulo! I tambe vam veure on es van casar el Tim i la Melissa, Sublime Point, un mirador amb unes vistes impressionants.

I ahir i avui hem estat a Sydney, on hem passat la nit. Vam anar al Bondi (pronunciat Bondai) Beach, la platja mes famosa d’Australia, on hi ha tots els surferos (tot i que ahir feia mal temps i nomes n’hi havia 2 i encara), vam veure la ciutat, vam pujar a la Sydney Tower, on puges a una alcada de 77 pisos i tens vistes panoramiques increibles de tota la ciutat, vam agafar un ferri a Manly, un barri a l’altra banda de la badia molt xulo, vam veure l’Opera de Sydney (increIble, em va encantaaaar!!!!).

Avui al mati hem acabat de passejar per Sydney i hem tornat cap a casa el Tim i la Melissa.

Ara son les 17.23 hora local i ens estan preparant un sopar de comiatamb tots els seus veins i amics: amanida, barbacoa (el plat nacional australia, fins al punt que a tots els pobles hi ha barbacoes publiques on tothom hi pot cuinar!!!) i carrot cake! Nosaltres farem truita de patates. 🙂

I ja s’haura acabat. Dema al mati, llevar-se, esmorzar, acabar de fer la maleta i cap a l’aeroport. El vol surt a les 14h, la qual cosa vol dir que hi hem de ser a les 12h i sortir d’aquicom a molt tard a les 11h.

Arribarem a BCN 27 hores mes tard, a les 8 del mati hora de BCN.

I ja s’haura acabat! Dissabte m’haure de mantenir entretingut per no adormir-me abans del vespre, diumenge ja tinc un sopar d’aniversari i dilluns marxo a Logronyo per feina. Benvinguts a la normalitat!

Finalment un post des d’Australia!!

Ja aviso que en aquest post, ni en els d’altres que escrigui des del continent austral, no hi haura ni accents ni ces trencades.

Se que havia dit que penjaria posts cada 3 o 4 dies, pero no ha pogut ser. Els primers dies arribats a Sidney el jetlag em podia i del que menys tenia ganes era de posar-me a internet; despres, en canvi, un cop vam deixar Sidney, ha estat un no parar, snese mes temps que per llevar-te a les 6, sortir pitant, tornar reventat, etc.

So this is my first post from Oz i podria ben be ser l’ultim, espero que no, pero ja veurem. Aixi que paso a resumir el viatge:

El vol va passar placidament. Flipantment, tots els vols i les connexions van sortir a l’hora prevista, sense retards, i el viatge, tot i que larg, es va fer bastant suportable. El Paris-Hong Kong era amb Air France i el HK-Sidney, tot i que tambe a traves d’Air France, l’perava Qantas, la companyia nacional australiana. I clarament Qantas guanya per golejada: avins mes nous, menjar mooolt millor (el d’AF era bo, pero el de Qantas era mes fresc i variat) i millor entretenimet a bord: les consoleseren mes noves, amb molta mes i millor seleccio de pel.lis, series i jocs, etc.

Un cop a Sidney ens va venir a recollir el Tim i ens va dur a casa seva, on ns esperava la Melissa. Hi vam estar xerrant una estona i al claping, perque era tard i tant nosaltres com ells ens estavem morint de son.

Aqui va comencar el que seria la tonica habitual dels dies seguents: despertar-te a les 5 de la matinada completament desvetllat i, e canvi, cap a les 4 de la tarda, tenir una son aclaparadora. Era el jet lag en la seva maxima esplendor. Es pot dir que ens va acompanyar durant els 5 dies que vam estar-nos amb el Tim i la Melissa a les Blue Mountains. Aquests dies van ser bastant de tranquis. Ens va permere recuperar-nos i tambe ens vam adaptar al seu funcionament familiar. Que clarament quan tens un fill no pots anar al mateix ritme que quan no. 🙂

Ells viuen en una casa d’uns amics d’ella a Glenbrook, un poble al comencament de les Blue Mountains. Viuen al pis de dalt i els propietaris al d’avall. Els hi deixen estar-s’hi fins que tinguin casa seva arreglat. Al final, el Tim i la Melissa ens van aconseguir col.locar a casa d’uns amics seus a la casa del costat, amb el mateix arrenjament: els de la casa al pis de dalt, i nosaltres a la planta baixa. Alla hi van dormir la Laura, l’Irene i l’Alex. Com que nomes hi havia lloc per a tres, jo em vaig estar a casa del Tim i la Melissa al despatx.

Els dies de Sidney, com ja he dit, van ser de tranquis: els vam donar uns quants regalets (el Harry va fliapr amb un cotxe teledirigit que la Laura va trobar a l’Imaginarium), vam veure la casassa que s’estan construint (super xulaaa!!!), ens van ensenyar les Blue Mountains, vam veure cangurs quan anaven a menjar (les Blue Mountains es un parc nacional, de manera que a 5 minuts de les cases de la gent hi ha tot tipus d’animals sueltos), i un dia el Tim ens va portar a Sidney. Van ser 4 horetes, i vam poder veure la zona del port, l’opera, el pont de la badia, etc. Va ser xulo, pero haurem d’acabar de veure la ciutat quan tornem, a la segona tongada, que estarem mes desvetllats, amb mes energia i amb mes possibilitats de fer coses! 🙂

De Sidney vam anar cap a Melbourne. Va ser flipant que hi va arribar al vespre potser a les 21, i ja no hi havia quasi res de sopar obert! Dius: en una gran ciutat de 3 milions d’habitants, com pot ser? doncs es!

Al final vam poder sopar en un garito on no ens van voler fer tiquet (ui ui ui, que era tot en negre!), pero al menys ens van alimentar! I reament teniem moltiisssssiiimma gana by then!

El dia seguent va ser intensiu veure Melbourne. Vam veure el centre, tot ple de botigues i de restaurants asiatics (hi ha moltissima gent de trets orientals a Melbourne, em sembla que hi van anar molts immigrants de la Xina), la zona de Federation Square, una placa ultramoderna envoltada de museus rotllo de disseny i tal… El centre de Melbourne el vaig trobar percios. Molt comercial, amb moltes botigues, i tambe amb la tra de gratacels de bancs i oficines. Em recordava una mica a la zona de Midtown Manhattan, pero en petit.

Tambe vam veure el Vctoria Market, un mercat de menjar que ocupa com 10ha, immens! I fotia tot una pinta! Mmmmh! Vam comprar-hi fruita ecologica bonissima, pernil i formatge per fer-nos els entrepans, etc. Tot molt bo.

Tambe va anar a un barri al nord del centre de Melbourne, que ara no me’n recordo de com es diu, que era rotllo el barri alternatiu. Pero alternatiu del tipus qeu et cal mooolta pasta per ser-ne: cafes amb posters de manis antiglobalitzacio on e cafe valia 10 dolars, la tira de botigues de roba i mobles de disseny, etc. Ens va recordar clarament Gracia.

Ja al vespre vam anar a la zona de St. Kilda, el barri de platja de Melbourne. Hi vam anar en tram i, igual que el tramvia de BCN, era una merda i anava hiper lent. Les guies deien que aquest era tambe un barri alternatiu, amb molta vidilla, etc. Quan hi vam arribar era el vespre i fotia molta rasca i si, en un carrer hi havia bastants restaurants i pastisseries, pero vaja, me n’esperava mes!

El dia seguent vam fer una excursio a Philip Island. Ens van portar a diferents llocs, pero el punt fort era al capvespre, en aquesta illa a 2hores al sud de Melbourne, a la platja hi surten uns pinguinets de 30 cms d’alt. Son super cucos! Son els pinguins mes petits del mon. T’estas en una zona designada i els veus com surten de la platja i van caminants cap a on tenen els nius. Son super divertits!!! El millor de tot es que son super porucs i les gavines els espanten i se’n tornen corrents a l’aigua, dornen a fer un intent de sortir-ne, etc. Va ser una gran excursio. Ja en veureu les fotos.

L’endema marxavem ja cap a Alice Springs, a tres hores d’avio i al mig del desert. Alla vam agafar un cotxe llogat (com sempre ens el van upgradear per un de millor for free), elvam carregar de menjar que vam comprar a un super i vam fotre el camp ca a Uluru/Ayers Rock.

Alice Springs va ser un vam veure aborigens per primera vegada, la majoria amb pinta homeless i alcoholitzats divagant sense rumb pels carrers. Pero perque us feu una idea de com es Alice Springs nom’es dire que el centre de la ciutat el conformen dos hipermercats i els seus parkings. Aixo es el centre! La resta son rotllo urbanitzacions de cases ecampades per tot arreu.

Sigui com sigui, vam fotre’ns a la carretera rumb a Uluru, la muntanya sagrada dels aborigens. A mig cami ens vam adonar que haviem fet malament la reserva i que no teniem on dormir aquella nit. Per sort en una gaslinera ens van ajudar i vam poder pasar la nit en una ‘roadhouse’ a una hora d’Uluru.

Aixo de les roadhouses es curios. Com que aixi que surts de les 4 ciutats principals no hi ha res, a Australia, i les carreteres son llargues i buides, cada hora de cami et trobes com arees de servei/ poblats on pots fer benzina, passar la nit en una mena de motels cutres, menajr alguna cosa, etc. I tambe serveixen de punt de reunio de la gent de les cases i els caps a una hora a la rodona. A aquesta roadhouse hi vam trobar uns quants australians autentics, rotllo camperol del pueblo, pero a l’australiana. Super diver!

Aixi que vam arribar a Uluru l’endema. Vam dedicar un dia a veure la muntanya i el dia seguent a veure el Kala Utja, unes altres muntanyes que tambe formen part del mateix parc nacional i que tambe son sagrdes per als homes aborigens (no per a les dones).

Uluru es una passada. Imagina’t al voltant teu, fins a l’horitzo, tot pla i sense res mes que matolls, herbotes i arbres baixos (es un deserts pero no es rotllo Sahara). I, de sobte, alla al mig, un roc immens que s’alca imponent de color vermell. Una passada. Hi ha miradors on es pot veure a trenc d’alba i al capvespre i pots veure com va canviatn de color conforme va marxant el sol… Espatarrant!

Uluru es sagrat perque era el punt de reunio dels aborigens. Eren grups nomades i, quan havien de celbrar alguna festa, deiverses tribus hi confluien i s’hi estaen durant dies, setmanes o mesos fent les celebracions o ritus que pertoquessin.

Quan els van envair, els van prendre les terres i el govern australia els ho va tornar a principis dels 80 a condicio que els aborigens, per la seva part, ho lloguessin al govern durant 99 anys com ap parc nacional.

Una guarda forestal es va explicar que de fet, des que els aborigens es tornen a encarregar de gestionar-ho, s’estan recuperant algunes especies de plantes i anmals que durant e segle en mans blanques s’havien extingit i s’estaven desfent moltes barbaritats ecologiques que havien dut a terme els colonitzadors.

A Uluru hi ha zones que son sagrades per als abos. Com que es veu que homes i dones tenien vides molt diferenciades (no perque uns estiguessin per sobre dels altres, sino perque tenien rosl diferents, senzillament), algunes zones d’Uluru son sagrades per als homes i les dones no poden ni acostar-s’hi, i algunes altres son sagrades per  a les dones i esl homes no poden ni veure-les. Aquestes zones estaven marcades i, com a turista, no pots ni acostar-t’hi (et poden fotre multes de fins a 6000 dolars si t’enxampen) ni fer-ne fotos.

D’Uluru vam tornar a fotre 4 hoers en cotxe fins a Alice i alla, amb hora i mitja de retard, vam agafar l’avio cap a Darwin, al nord d’Australia i en zona tropical. El canvi va ser brutal! Vam passar d’estar 2 graus i haver d’anar amb el polar, anorak, bufanda, gorro, etc, a 35 graus de dia i 18 de nit. Mmmmh! Que beeeeee!!!

A Darwin hi vam arribar al vespre i l’endema a les 7 del mati ens pasasven a recollir per marxar de safari durant 3 duies i dues nits que vam dormir el terra tapats per una mosquitera i prou, sense tendes ni res.

Ens van portar en un 4×4 pel parc nacional del Kakadu a veure cocodrils, la natura, llocs amb art aborigen, a gorges de rius on ens vam banyar… Una gran experiencia de viatge, molt maco, i com que erem nou persones en el grup tots d’edats similars (tot i qeu nosaltres erem els mes grans tret del guia), hi ha hagut molt bon rotllo, ens hem avingut molt i ens ho hem passat molt be!

De fet, vam tornar absn d’ahir del safari pero ahir vam tornar a quedar amb els del grup per sopar i prendre algo, etc. Ens hem intercanviat els mails, i m’agradaria estar en contacte, perque molts son gent molt interessant, especialment una parella d’hungaresos i un noi frances crescut entre Hong Kong i NYC, educat a Cambridge i que fa d’advocat a Londres.

Ahir haviem d’anar en un tour d’un dia a un altre parc nacional dels voltants de Darwin, pero per un malentes amb l’empresa on el teniem reservat (vam enviar a la merda a un paio cridaner i insultant, a les 7.30 del mati, ens va acusar de lladres per no pagar-li 60 dolars que en teoria li deviem cadascu), ens vam dedicar a relax. Platgeta, llegir, passejar per Darwin, anar al vespre en un mercadillo a la platja super xulo… Bufff un dia de tranquis ja tocava eh!

Avui tambe sera de tranquis: veure una mica el centre de Darwin, platjeta, anar a veure la posta de sol… I dema marxem a les 5.20 de la matinada cap a Cairns, on ens estarem 6 nits per veure la selva i la Gran Barrera de Corall. Si queden peles per fer-ho, m’agradaria per un curs de submarinisme (‘diving’) de dos dies per despres poder anar a fer immersio per la Gran Barrera. Esl hungaresos i el frances del safari del Kakadu em van dir que era una passada, factible, i molt millor que no fer nomes snorkeling (anar amb les ulleres i el tub), perque veus molts mes peixos. I ja que ets a la Gran Barrera de Corall, val la pena!

Pero of course, faltara veure quan val, quants diners em queden, etc.

I despres de Cairns, back to Sidney for 5 nights i despres altre cop cap a Barna.

En resum: ehm voltat moltissim, ens ho estem passant molt be i es tot una passada.

M’hagues agradat postejar tambe les fotos, pero em calven extra per descarregar fotos al PC, de manera qe em sembla que ja ho fare a Sidney des de casa del Tim i la Melissa amb mes calma.

Una abracada a tothom!

Adéu!

Aquest és l’últim post que escric abans de marxar de vacances a Austràlia. Demà a les 10.30 agafem l’avió (si els retards, les cues, les vagues energúmenes i tota la pesca ho permeten) i tornarem a BCN el dia 30.

La meva idea és anar actualitzant el blog des d’Austràlia amb fotos, vídeos i comentaris per mantenir-vos informats de les vacancetes! O sigui que seguiu-me llegint! 😀

Una abraçada a tots els meus amics, coneguts i lectors del blog!