Reiki en acció

Quan semblava que ja m’havia oblidat de tot el reiki après, de mica a mica va reflotant. Ja ho tinc això. Sóc una persona en dos fases. Com amb el carnet de conduir: em trec la teòrica, començo les pràctiques, m’atabalo i me’n canso i, al cap d’uns mesos de no fer res, reprenc les pràctiques i me n’examino.

Doncs el mateix amb el Reiki. Quan la Griselda, la meva fantàstica mestra de reiki i reflexoterapeuta genial em preguntava que quan faria el nivell 3, li deia q no ho sabia, però q volia esdevenir mestre de reiki. I és cert.Després de mesos de no fer gairebé gens de reiki, diumenge el vaig posar a la pràctica. 

Una mica més i em lesiono. Estava al gimnàs fent steps a la tarda (sí, sóc un friki, i què) i la classe estava apunt d’acabar-se, estàvem en fase de repetir la coreografia sense parar a sac pac. Em sortia bé, la disfrutava i anava en plan canyero. En un moment, estava amb els dos peus sobre l’step, havia de passar el pes del cos de la cama dreta a l’esquerra, fer un salt amb l’esquerra i patada a l’aire amb la dreta.

Al fer el salt vaig recolzar malament el peu esquerra sobre l’step: el vaig posar en una cantonada i això va fer que se’m torcés el peu i caigués al terra amb tota la força sobre el turmell esquerra.

Van passar dues coses:
1- Instintivament vaig fer una tombarella enrere. Suposo que el meu cos devia recordar els anys de pràctica del judo i ho devia fer per repartir millor el pes del cos en la caiguda. En judo et matxaquen que és fonamental aprendre a caure bé, repartint l’energia de la caiguda per evitar lessions.
2- El peu i turmell em feien un mal terrible. Em pensava que m’havia trencat el turmell o m’havia fet una estrebada o algo així. No podia caminar.

Vaig sortir (a peu coix i recolzant-me en la Gemma) de la sala i em van anar a buscar gel. En els 3 minuts que van passar, em vaig concentrar i em vaig fer reiki sobre el turmell i el peu. Al cap de res ja podia caminar i apoiar el pes sobre el peu. Podia saltar i tot.

Quan vaig arribar a casa me’n vaig tornar a fer, de reiki. La nit de diumenge el peu em va fer molt de mal, suposo que en començar-se a refredar. I dilluns al matí sortir de casa i anar fisn al metro va ser problemàtic. Però ja va estar. Dilluns al vespre ja m’havia baixat la inflamació, el peu ja no em feia mal i, de fet, vaig estar una hora i mitja caminant com si res.

I tot gràcies al reiki, que em va fer una curació instantània.

Encara no he anat a cap més classe de steps. Ahir no vaig gosar. Però avui potser sí que hi aniré. A les 20 hi ha un multistep híper canyero i m’encanta. No me’l vull perdre.

A nivell comparatiu. Un monitor del gim col.lega meu ahir es va fer el mateix que jo i s’haurà d’estar 3 setmanes de baixa.

Anuncis

Text bíblic

És el que tenen les presses. Per quedar més guai i xupipiruli, el meu post sobre els llums que m’han regalat pel pis el començava emulant la cita bíblica sobre la creació del món.

Però resulta que el que vaig escriure no és correcte. En català, segons la web de la Societat Bíblica, que permet consultar la Bíblia online, no es diu “‘faci’s la llum.’ I la llum es féu” sinó “‘Que existeixi la llum.’ I la llum va existir”.

Sorry about that. Prometo ser més acurat abans de fer-me el graciós 🙂

Els dies poden ser blaus?

“Nascut en un dia blau” és el títol de llibre que, traduït al castellà, publica l’editorial Sirio. Per honrar les meves fonts, diré que me n’he assebentat al blog de Microsiervos.

Nacido en un día azul és l’autobiografia de Daniel Tammet, un noi anglès amb síndrome d’Aspergen (últimament se’n parla molt i és com un autisme més suau) i amb sinestèsia (capacitat d’associar als nombres colors, formes i textures).

En podeu llegir el primer capitol en pdf aquí, gentilesa d’Edit. Sirio.

Fascinant.

És un exemple més de les capacitats ignotes del cervell. Qua algú, de naixement, les tingui més desenvolupades que d’altres, crec que no vol dir que no en tinguem.

En el meu cas, no crec que sigui sinestèsic, però sí que és cert que certs nombres i paraules m’evoquen “sensacions”: de claredat o foscor, de fondària o d’altitud, per exemple. Solen ser bastant vagues, però em serveixen, quan recordo paraules o termes, per saber si és el que estava buscant o no: si hi ha una paraula que no recordo i algú me’n comença a dir, solc saber si és la que busco o no per la sensació que m’evoca.

També em passa que algunes paraules adquireixen formes, quan les recordo. No solen ser formes definides, perxò.

Ja et dic, no crec que sigui sinestèsic fins a un nivell com el del protagonista d’aquest llibre ni molt menys, però un cert rastre potser tinc.

Un dubte que se’m planteja és: si amb l’educació hagués potenciat aquesta característica, ara la podria tenir més desenvolupada?

Recepta de tofu

Sí, el tofu és sosso a parir. No té gust. Perxò, com que en vull menjar regularment (és sa, porta moltes proteïnes i zero greixos, ve de la soja i va a meitat de preu q el pollastre, per exemple), he d’aprendre a cuinar-lo.
La Meritxell em va dir que als seus fills els encanta a la planxa amb salsa de soja. Que de fet és el seu menjar preferit. Però esclar, a casa seva són tots vegetarians.
Però ahir per sopar vaig decidir adaptar el plat i em vaig fer varetes de tofu amb salsa de soja, mel i sèsam, que com diu el Dani és molt sa pq porta molt de calci i vitamines B1 i E
Barreges la salsa de soja amb la mel per obtenir una pseudo salsa teriyaki (a la de debò s’hi afegeix sake). Talles el bloc de tofu en varetes i ho deixes marinar en el pseudo teriyaki fins que el tofu se n’ha emmarat i és de color marronós (5-10 mins).
Ho fiques a la planxa i hi llences per damunt llavors de sèsam.
Ho vas girant fins que quedi ben torradet per totes bandes i jastà.
Ja t’ho pots menjar.
La veritat és que va quedar boníssim: cruixent gràcies al sèsam, saladet gràcies al sèsam i la salsa de soja, però a la vegada dolça gràcies a la mel i amb un gust intens gràcies a la salsa de soja. No sé, sembla un caramelet.
Ara, no us penseu, eh! Per compensar tant d’accés de salut de postres em vaig fotre una súper llet amb colacao i un paquet sencer de Marbú Doradas.

La UE propone un mayor recorte en las ayudas directas a los agricultores

Copio noti del 20 Minutos d’avui:

“La Comisión Europea (CE) ha propuesto hoy aumentar los recortes de ayudas
directas para los agricultores -hasta el 13% en 2013- y reducirlas aún más a los
que reciben más de 100.000 euros, para reforzar otras políticas de desarrollo
rural.

El Ejecutivo comunitario ha aprobado su propuesta para reformar la Política Agrícola Común (PAC), en la que plantea incrementar la rebaja de los pagos directos destinados a los agricultores a partir de 2010, de manera que en
2013 decrezcan en el 13%.”

I a continuació copio el comentari que hi he postat:

“Claro q sí! Ya basta de subvencionar a una colla de zánganos. Como todo el mundo: si quieren tener beneficios, tendrán que producir!!

Además, es una desvergüenza que estemos hablando de globalización y de ayuda a los países subdesarrollados cuando la principal traba con que se encuentran es que no pueden vender sus productos agrícolas al 1r mundo porque subvencionamos a
nuestros agricultores, que no sólo producen debajo de costes sino que cada año
sobran cantidades ingentes de alimentos que después se venden, más baratos, en
el tercer mundo, hundiendo su economía.

Si de verdad somos globalizados, a competir todos en igualdad de condiciones!”

M’encanta el 20 Minutos perquè pots posar-hi cometnaris passats de to amb tota naturalitat, pq tots són del mateix estil! 🙂