Avui visita al metge i pensant en la platja

Imatge treta d’aquí

A les 9.30 teníem visita amb la llevadora. Tot ha anat bé, el Cèdric està perfecte, la Dawn haurà de fer una mica de règim (“res de sucres, ni en les begudes, ni amb el cafè, ni enlloc. Ni sucs tampoc”) perquè s’està engreixant massa, però tampoc res de greu, perquè al test O’Sullivan de sucre en sang (a moltes dones se’ls dispara la diabetis durant l’embaràs, per després desaparèixer) ha sortit perfecta.

Ara hem de prendre decisions de quin tipus de part volem, perquè ja està al caure que haurem de triar “protocol de part”… i un cop a l’hospital lluitar perquè ens el respectin. Volem un part natural, però sense patir, segurament amb epidural.

Hem tingut sort perquè a La Maternitat, l’hospital on tindrem el Cèdric, de fet fomenten els parts naturals (el Govern català es va adonar ja fa uns anys que el eprcentatge de cessàries sobrepassava amb escreix els límits de lo raonable). I hem tingut sort perquè la nostra llevadora és súper pro parts naturals. De fet, forma part d’una associació per ajudar les dones que volen parir a casa.

No és el nostre cas, però ens ha dit que hi demanem hora perquè ens podrà orientar sobre totes les possibilitats que tenim amb més calma que no a la consulta del CAP.

I a banda d’això… fot un dia de puta mare, un dia perfecte de primavera: cel blau, sol solet, calor però airet fresc… Ja estem rumiant a quina platja anirem dissabte a inaugurar la temporada si el temps es manté! Sitges té all the numbers, però ja veurem…

Sant Jordi en 3D

D’aquest pal la Dawn i jo vam celebrar el Sant Jordi.

Ella em va regalar la Lonely Planet de Tailàndia. Jo li vaig regalar una rosa i un sopar romàntic a base de pizza i postres de xocolata.

I per acabar la nit, l’Alícia al País de les Maravelles en 3D.

El món timbartonià súper xulo, com sempre, però la pel.li fluixeta. Li donaríem un 6,5 per un fil argumental tirandillo.

Això sí, al cine ens vam fer fotos amb molts amics:

PS. La Lonely de Tailàndia ve perquè segurament ens en hi anirem al gener. El nostre plan, a hores d’ara, és anar-nos-en a Hong Kong per presentar el Cèdric a la seva family i celebrar l’Any Nou Xinès plegats amb ells i després agafar-nos una setmaneta de viatge romàntic la Dawn i jo solets (el Cèdric es quedarà amb sa germana)

Un dia amb els amics

Divendres de Setmana Santa l’Edu i la Gemma van baixar a BCN. L’Edu, la Gemma, la Laura, la Irene, l’Àlex, la Dawn i jo vam anar a fer una súper paella i a passar el dia per la Barceloneta, aprofitant que feia solet. Vam acostar-nos fins al nou Hotel W o “l’hotel vela”. Molt xulo l’hotel i com n’ha quedat l’entorn.

Va ser un dia molt agradable.

Fotos made in Laura:

Per poc no mato algú

Porto dies amb un embut de posts a escriure. I tot perquè no em decidia si penjar aquest o no. És que és heavy: Per poc no em carrego un paio al gimnàs.

Va passar fa dues setmanes. Justament l’endemà de penjar l’anunci de venda/ lloguer del pis. Suposo que vaig tenir tal saturació de trucades i emails, que diria que anava una mica passat de voltes.

En acabat de treballar, com cada dilluns, vaig fer cap al gimnàs. El meu plànning era fer rutina de cames i després una mica de sauna.

Arribo a la sala de peses, omplo l’ampolla d’aigua de la font i m’adreço cap a la màquina d’esquats (es veu que se’n diu així, en català, dels ‘squats’ o ‘sentadillas’). La màquina és prou senzilla. Una barra llarga, d’uns dos metres i mig que que se sosté sobre dos suports i queda a l’alçada de les espatlles. Poses el pes desitjat a cada extrem, te la carregues sobre les espatlles, la treus dels suports, i fas com si t’anessis asseient i tornant a aixecar. Et permet treballar tota la part de la cuixa, tant per davant com per darrere, els glutis i la part inferior de l’esquena.

Quan hi vaig arribar, hi havia 40kg posats a cada banda de la barra, i jo n’hi volia posar només 15 per començar. De manera que vaig treure els 40kg d’una de les bandes…

En aquell moment, la barra fa fer txxxxaaaaasss!!!!!! i es capgira amb efecte palanca: la banda sense pes s’enlaira, la banda amb el pes se’n va cap avall i la barra s’impulsa-se fora dels suports… i impacta contra la cara d’una persona que just en aquell moment passava pel costat!!!!!!!!!

Estem parlant d’una barra de ferro que per si sola ja deu pesar uns 20kg, i que en té 40 més a una banda. Més l’impuls que portava.

Veig com la barra impacta contra la cara del noi. Deixo anar un crit i veig com es porta els mans a la cara. Ràpidament demano ajuda, i li comença a rajar sang entre les mans. Els braços li queden tenyits de vermell. La semarreta li queda tenyida de vermell. Algú li dóna una tovallola i se li comença a tenyir de vermell.

Jo pàl.lid. El temps i els sorolls de sobte s’han parat.

Me li acosto i, un parell de minuts després del xoc, reacciona. Es treu la tovallola i, per fi, ja no li raja sang.

No l’he mort com em temia primer, ni, per sort, la barra li ha anat a l’ull. No ha quedat cec com em temia després.

Però li ha quedat un bon esvoranc (no hi ha altra manera de dir-n’hi) al front, un parell de centímetres per damunt de la cella esquerra.

Corrents els monitors del gimnàs reaccionen i li fan els tràmits per dur-lo a la clínica. Em tranquil.litzen que no ha estat res, que ja se sap, que els accidents passen i que per això tenim una assegurança esportiva. Que no passa res i que ells ja es fan càrrec de tot.

Insisteixo a acompanyar la meva víctima a la clínica, però ell diu que no, que de debò que està bé i que no m’amoïni. Li dono el meu mòbil pel que necessiti.

Al final, tot ha quedat en un ensurt dels grossos. L’endemà inquireixo pel seu estat i el cap de la sala de peses em diu que li van fer una ressonància per assegurar que no hi hagués cap lessió al crani (!!!!!), però que per sort era bastant més lleu que no semblava. Li van posar quatre punts i llestos.

A la meva víctima me’l vaig tornar a trobar pel gimnàs al cap de cinc dies. Portava una tirita però em va explicar que ja no duia els punts. Que per sort no havia estat res i que no em preocupés, que quan remenes peses ja se sap, que sempre hi ha el perill.

—-

Per part meva, el dia que va passar tot, vaig acabar tremolant, com en pseudo-estat de xoc. He flipat de lo poc rancuniosa que és la gent. Si m’hagués passat a mi, no sé si hagués perdonat el meu atacant tan fàcilment, encara que sabés que havia estat un infortuni involuntari. Perquè, el cert és que, si l’impacte arriba a ser dos centímetres més avall cap a l’ull o més cap a la templa, l’hagués deixat cec o estabornit, possiblement mort. Encara avui, cada cop que hi penso se m’accelera el cor.

Avui he cobrat

L’altre dia us comentava que acabava de presentar l’esborrany de la declaració de la renda. Doncs ja està, avui he cobrat! Això és rapidesa!

Ahir els d’Hisenda em van enviar un SMS dient que acabaven de donar l’ordre de pagament i avui ja ho tenia al compte

(hehe sí, al compte de la lletera… què en faré d’aquests diners?? Doncs de moment estalviats, que ja m’han dit la pasta que ens hi deixarem en bolquers hahahahaaha)

L’hamaqueta

L’altre dia va ser l’aniversari de la Dawn. Ella no el volia celebrar, s’hi va negar en rodó, però la família és la família i no entenen un no per resposta en aquests temes i, com que ella no volia res, li van fer un regal per al Cèdric.

Un regal més monoooo!!!

Ens van regalar l’hamaqueta BabyBjörn:

Aquesta hamaqueta no l’havíem vista, només la Chicco, però ens va encantar!!!

BabyBjörn és una marca que m’encanta, és potser un pèl més sòbria, però trobo que és de molta qualitat. De fet, la motxilleta per dur-hi el Cèdric la vull comprar BabyBjörn, trobo que és la millor!!!

(És que jo, preferiblement, vull portar el nen a la motxilla: més pràctic que el cotxet [que òbviament també farà falta] i reforçarà el vincle pare-fill hehe)

Declaració de la renda

Un any més, ja he complert amb la meva obligació ciutadana. Em van enviar el borrador de la declaració divendres i avui l’he confirmat. Com cada any, em tornen diners… Aquest any una miqueta més que l’any passat.

Que bé!

Ara a veure quan m’ho tornen. L’any passat van ser híper ràpids, en una setmana ja tenia els diners ingressats…