Viure l’ara

Us enllaço aquest vídeo de deu minutets sobre una conferència de l’Eckhart Tolle.

Val molt la pena!

Anuncis

Dios mío de mi vida

Brillant imatge d’aquí

Entre caixes, capses, bosses i més patracols que ens ocupen ara amteix tot el pis, ahir amb la Dawn parlàvem de si aniríem o no a Tailàndia el desembre… i de si Phuket o Bangkok.

Els propers mesos seran de gran provisionalitat…

  • Diumenge fem la mudança. A Sabadell falta gent!
  • Viurem temporalment durant un mes a casa del meu pare
  • El desembre ens traslladem al nostre nou pis, on viurem… durant una setmana!
  • El 7 de desembre tenim Gagaconcert. Què en farem del Cèdric? Com tornarem cap a casa des de Barna a les tantes de la nit?
  • El 8 de desembre ens en anem a Hong Kong. Segurament ens estarem en una mena d’aparthotel ganga que hem trobat… ja us en donaré més detalls quan ens confirmin la reserva
  • Anirem uns dies a Tailàndia (potser no? potser a Phuket? Potser a Bangkok?)
  • Anirem uns dies a Macau o a Shenzen amb els sogres
  • 10 dies més a Hong Kong per celebrar el Nadal
  • Tornem a Barna a punt per celebrar el cap d’any i
  • Ens podrem posar per fi a desfer caixes, decidir com volem decorar el nostre piset nou, comprar plantetes, estanteries, llums… perquè està clar que amb la setmana de marge que tindrem entre que ens en donen les claus i fotem el camp cap a les Àsies, molt de temps per fer res no tindrem!

 

Cap de setmana mudancil

No serà ben bé així, però l’esperit és el mateix. Foto d’aquí

La cosa s’accelera. Ahir ja vam donar els claus del meu piset al Dan, qui serà a partir de dilluns que ve el meu inquilí. Em cau simpàtic, vam estar-hi fent el cafè una horeta i ens hi petàvem de riure. Es tan anglès! 🙂 Quin riure amb el seu sentit de l’humor 😀

Avui m’han confirmat que, tot i que el nostre nou pis no ens l’entregaran fins l’u de desembre, ja hi podem anar a deixar coses. Ho deixarem tot al menjador tapat amb plàstics i així els paletes podran seguir pintant i canviant algun armari.

També està confirmat que diumenge fem la mudança. Al final hem contractat Mudanzas Washington, dites així en honor del senyor Washington, que vindrà amb un altre mudancero i el seu camió a portar tots els nostres trastos al pis nou. Únicament haurem de separar el que farem servir durant aquest mes de traspàs, que ho portarem a casa el meu pare.

En principi, l’Edu i la Gemma ens ajudaran a carregar més ràpid (el Washingotn cobra per hores) i també podrem col.locar el Cèdric al seu cotxe per anar fins a Sabadell.

I a partir de dilluns, començarà les nostres aventures sabadellenques!

Ara tenim el pis ple de caixes i trastos. Avui he de desmuntar un armari, demà m’encarregaré del meu ordinador i escriptori. El sofà quedarà per a últim moment.

Estarem un mes d’okupes a casa el meu pare i després ja passarem al nostre pis nou… on viurem tot just una setmana, perquè el 8 de desembre marxem a Hong Kong de vacances durant tres setmanes!

L’aventura de dimarts, i dimecres d’emocions fortes

Ahir va ser un dia amb molts alts i baixos… però començaré per explicar-vos la nostra presa de decisió.

Dimarts va ser un dia intens. Va tocar diana a les 07.45, un quart d’hora abans del que em solc llevar per anar a treballar. A les 10 teníem la primera visita a Sabadell, però abans havíem de passar per correus a les 08.30 quan obrien a recollir una carta certificada d’Hisenda: Li notifiquen a la Dawn que per rebre la súper híper generosa ajuda de 2.500€ del govern espanyol per tenir un fill ha de demanar un certificat de l’Oficina d’Estrangers acreditant que porta més de dos anys visquent a Espanya. Per rebre els 2.500€ cal que la mare sigui espanyola o hi porti més de dos anys ininterrompudament. El pare no compta per a res.

(Atenció, que la treuen el 2011, no fos cas que ajudessin massa la natalitat… Si el que cal és retallar el dèficit, podrien començar per eliminar l’exèrcit o burrocràcia innecessària!)

Me’n vaig per les branques… Total, que anem a correus, li donen el certificat i enfilem cap a Sabadell.

Entre les 10 i les 17 hores, amb una pausa d’una hora i mitja per dinar amb els meus avis (que van fer uns ous farcits gratinats boníssims!)  vam veure un total d’onze pisos. Un cada mitja hora.

Els nostres requisits eren: menys de 800€, tres habitacions mínim, que estigués nou o en condicions, i al Centre de Sabadell, bàsicament per un tema de transport, accés a serveis i escoles.

En vam veure de pitjors i de millors, com un pis senyorial de 150m2 preciós però amb la cuina atrotinada i un bany de fa 60 anys mai reformat. Llàstima, perquè era realment preciós!!!

Al final vam reduir els onze pisos a dos candidats:

a) Pis de 90m2 en un edifici nou, 3 habitacions, tots els electrodomèstics (incloent-hi assecadora i rentaplats), dos banys, balcó i traster per 678€

b) Pis de 120m2 en un edifici nou, 3 habitacions (la de matrimoni amb vestidor), nevera, rentadora, dos banys i balcó per 800€

I ens vam decantar pel primer, el barat.

Dimecres truco la immobiliària per confirmar, em diuen els documents a aportar (nòmines, DNI, número de compte, etc), ens comencem a posar en marxa…

…i unes hores més tard em diuen que sorry, que aquest pis ja estava llogat, el van llogar dimarts a la tarda però havia quedat en una altra pila de papers i no ho havien vist fins ara. Que els sap molt de greu, però fes-te fotre.

Ens agafa una depre de cavall.

Truco a la segona opció i em diuen que el pis ja està llogat.

Com pot ser!!! Mecàgum collons!!!

En fi, Òscar, respira fondo, inspira-expira, inspira-expira, rumia…

El primer pis estava en dos edificis on tots els pisos són de lloguer. Te’ls ensenya directament l’empresa propietària, però el contracte el formalitzes amb una agència immobiliària/gestoria que et clava una mensualitat de comissió per, pel que sembla, liar-la parda. Truco l’home que ens havia ensenyat el pis -ell treballa per l’empresa propietària- i em diu que en té un altra a la primera planta (en comptes de la quarta) que està buit però que encara l’han de pintar, reparar i adecentar. Que fins a mitjans-finals de novembre no estarà disponible.

Bueno! Un raig d’esperança!

Ahir sopar vam fer un cònclave d’emergència amb la Dawn i vam decidir que ella l’aniria a  veure i, si de cas, ja ens el quedaríem.

I així ha estat.

Ara falta començara fer la paperassa.

Segurament farem que comenci el lloguer l’u de desembre. Però com que el meu pis l’hem de deixar a final d’octubre (la setmana que ve!!!), estarem un mes vivint a casa el meu pare (Xavier) a Sabadell. Com que ell ara viu a Barna, a Sarrià, el pis el té buit i només el fa servir un parell de cops la setmana per passar-hi consulta.

I els mobles (sofà, taula de menjador, etc) els deixarem al pis nou: ens han dit que els hi podem deixar al mig del menjador, tapats amb plàstics fins que ens l’entreguin.

Buf quin estrés!!!

[Nota: he retirat el mapa i l’adreça exacte per prevenció. Gràcies Àlex per fer-me’n adonar!]

Dimarts decisiu

Demà dimarts serà un dia llarg i dur. De les 10 del matí fins a dos quarts de sis de la tarda, ens passarem el dia a Sabadell veient pisos de lloguer. Un cada mitja hora, amb només una pausa per dinar.

En total veurem 11 pisos.

I haurem de prendre alguna decisió.

Ja us explicaré, puntualment com sempre, en aquest, el vostre blog de referència 😉

A classe d’alemany

Fotos fetes amb el mòbil perquè veieu el que fem a classe d’alemany: ahir vam estar practicant l’ordre dels complements circumstancials: Tekamolo: Temporal davant de Kausal davant de Modal davant de Lokal.

I com canvia l’ordre de la frase si en col.loques algun al començament.

Va ser un fart de riure veure com anaven canviant de posició hahaha 🙂

Però el verb roman inalterable!!