Estrès motivador

Aquest cap de setmana ha estat genial. M’ho he passat tan bé! I això que no he fet res!!! Portava tota la setmana passada híper cansat. Per mi q notava el canvi de temps, pq estava com els conillets de Duracell, però els dolents, els q es gasten al cap de 2 segons. Només tenia ganes de badallar i dormir. Divendres vaig poder dormir 10 hores i vas er híper reparador. I em sembla q el canvi d’hora també m’ha anat molt bé. Avui em sento súper energitzat!!!!

Es podria dir q ha estat el cap de setmana de japonès: Classe de japo dissabte tarda; diumenge netejar el pis i cuinar (venien el meu pare i la seva dona a dinar); a més també diumenge matí estudiar japonès; diumenge tarda estudiar japonès; diumenge vespre classe de japonès: una hora i mitja per recuperar la classe de la setm anterior q no vam fer (l’hora i mitja restant la recuperarem dimenge vinent).

El japonès m’estressa, pq són molts conceptes nous, estructures gramaticals híper diferents (no complicades, només diferents), paraules zero similars a les d’arrel llatina o germànica i aprendre’m 2 alfabets/sil.labaris i començar amb alguns kanjis (ideogrames). Però mola que t’hi cagues. Disfruto com un mona.

I avui m’han arribat (per fi) els llibres de les dues assignatures q m’he matriculat de física a la Uned. Són 4 totxacos q t’hi cagues, plensa de conceptes i símbols matemátics q no sé què volen dir i només de veure’ls ja m’he marejat. Però bueno, ja és massa tard per fer-m’hi enrere i al mal temps bona cara, o sigui que ara m’he de planificar per començar a estudiar.

I aquí ve més motiu d’estrès, pq esclar, entre la feina, el gimnàs, el japonès, estudiar física, tenir una vida social rica i satisfactòria i atendre la meva família (pares, avis, tortugues i conill), no sé com m’ho manegaré. No sé com ni d’on trauré el temps. Bueno, sí q ho sé: la tele quedarà híper reduïda a 2-3 programes interessants a la setmana.

Però m’he de planificar bé per poder aprofitar el meu temps amb eficiència. Ho he de fer tot i a més tenir temps per no fer res, q em conec i sé que si no em deixo temsp per llegir, fer el mandra el llit o fer el vago, m’agobiaré.

Total, que torno a tenir aquell punt d’estrès que m’aclapara, m’exhaureix i a la vegada em motiva, em fa sentir viu i em diverteix.

Renfe

Estic més enllà de la indignació. I això que no m’afecta directament el caos dels trens. Només diré que crec que tot el que a Catalunya depèn del govern de l’Estat funciona malament.

Els uns, amb el llavi garrativat, no inverteixen ni un duro en Catalunya. Els altres, molts somriures però pessima gestió.

Tot plegat em fot fàstic.

El rei de l’escudella amb carn d’olla

Que sóc fantàstic i estupendo ja ho sabia. Que sóc el rei en multitud de coses també. Però ahir vaig descobrir que, després d’un intent fallit, també sóc el rei de l’escudella amb carn d’olla.
I tot gràcies al Mercadona, l’olla pressió i la Maria Rosa.
Fa una setmana vaig tenir ganes de fer-me carn d’olla. Al Mercadona venen safates ja preparades amb carn. Per casa tenia naps, pastanagues, carabassa i alguna altra verdura. Vaig decidir posar-ho tot junt a l’olla pressió i deixar-ho bullir.
No tenia ni idea de quant de temps s’hi podia estar, però recordava el típic comentari de me àvia per Nadal quan posava el plat d’escudella de galets a taula de “buf quina feinada, va estar-se tot ahir al foc”. I vaig pensar que, com q a l’olla pressió tot necessita un terç del temps q en una olla convencional, doncs ho vaig deixar bullint durant 3 hores.
Quan ho vaig destapar, l’aigua s’havia evaporat tota, feia una olor a recremat que tumbava, la carn i les verdures s’havien com desfet i només quedava un suc color xocolata.
Merda! Ho vaig haver de llençar i tirar ambientador per tota la casa per fer desaparèixer l’olor nauseabunda.
El diumenge passat vaig nar a dinar a casa el meu pare, i la M Rosa em va dir q ella en una olla normal ho té bullint 2-3 hores. Que, a l’olla pressió, creia que hauria de bullir entre mitja hora i una hora.
Ahir vaig tornar al Mercadona amb la idea que aquest cop sí, aquest cop em sortiria una escudella de collons.
Vaig comprar la safata de porexpan amb carn, ossos de pernil que ja venen envasats al buit x fer la carn d’olla, i una safata amb les verdures: pastanagues, porros, naps, xirivies, etc.
Ho vaig fotre a l’olla pressió i ho vaig deixar bullir durant 40 minuts.
M’ha quedat taaaan booo!!!!
I és tan fàcil i ràpid de fer!!!
I en tens per uns quants àpats!!!
És estupendo!!!

Perill al volant

Ahir i abans d’ahir vaig conduir. Vam anar amb l’Adri per una reunió a Logroño i vam haver de llogar un cotxe, ja q La Rioja està fatal comunicat. El tema és que a l’anada jo vaig conduir des del lloguer de cotxes fins a Saragossa (2/3 de camí) i a la tornada des de Fraga fins al lloguer de cotxes.
Els trams d’autopista van ser xupats. Era el rei de la carretera, avançava camions i cotxes tortuga, etc. No us esgarrifeu, conduïa amb molta prudència, entre 120-135 km/h, també deixava que els bòlids Merceds, Audis i Porsches (que n’hi ha un fotimer!!! Mare de Déu, quants Porsche Cayenne!!) m’avancessin.
Ara, un altre tema era per BCN. Esclar, en agafar el C4 al concessionari, feia com 3 anys q no conduïa un cotxe amb canvi de marxes. I era el 1r cop q conduïa un cotxe de gasolina i amb canvi de marxes. per tant, el joc de peus fatal. L’embrague fatal. Se’m va calar 30.000 vegades. Però bueno, me’n vaig ensortir (l’Adri ho va passar una mica malament, pobre).
Però la tornada sí q va ser un infern. Una suor freda m’anegava. Vam entrar en hora punta (18.30) i el concessionari estava a Muntaner-Consell de Cent. Quin estrés. Entre semàfors, motos, busos, ambulàncies, vianants, càrregues-descàrregues, bicis, etc i q el cotxe se’m seguia calant de tant en tant, vaig passar nervis. Més q per mi (en el fons em divertia), per l’Adri i per la resta de cotxes…
Però bueno, en resum no va ser una mala experiència. I si bé conduir no m’apassiona, si cal fer-ho, ara ja tinc confiança que puc.
Que se’m cali el cotxe és circumstancial. quan hagi conduït més cotxes ja tindré més flexibilitat en el joc embrague-gas i ja no se’m calarà. És ho q ja.