(Foto d’aquí)
A l’institut, a classe d’anglès (encara érem a l’època pre-internet i pre-mòbils) ens van proposar de cartejar-nos amb estudiants d’altres països per tal de practicar el nostr anglès. “Pen pals”, que se’n deia.
Em vaig cartejar amb gent d’Holanda, Grècia, Algèria, Txèquia i amb dos nois de Ghana. Amb un d’ells ens vam fer especialment amics i vam anar mantenint la relació per carta durant uns quants anys.
Ens vam enviar regals per Nadal, aniversaris, etc.
Era l’Emmanuel, un pèl més gran que jo i estudiant -aleshores- en un insitut politècnic d’Accra, la capital de Ghana, que volia ser aparellador.
No sé com va anar la cosa però vam perdre el contacte. No sé si vaig ser jo (que pot ser) o si ell no em va contestar a alguna carta. …O potser es van perdre cartes pel camí.
Però d’ençà sempre l’havia tingut present amb tristesa: havia perdut contacte amb el meu amic. Hi tenia molt de feeling i de tant en tant pensava “què se’n deu haver fet?”
Em pensava que ja no tenia les seves cartes i havia desistit de localitzar-lo, però fa aproximadament un mes i mig, fent neteja (ho veus, simplificar la vida dóna resultats!), vaig trobar al fons d’una capsa de sabates totes les seves cartes.
Immediatament les vaig ordenar cronológicament, me les vaig llegir totes i li vaig contestar.
Li vaig indicar l’adreça de casa, el meu telèfon, el meu email…
Sabia que les possibilitats que em contestés eren escasses. Per començar, la seva adreça era un apartat postal de fa més de quinze anys… per acabar, potser era a Europa buscant-se la vida o havia mort intentant arribar-hi (m’havia parlat que a Ghana la cosa estava xunga i que el seu somni era “to go overseas”).
Però avui, al cap d’un mes i mig de la meva carta intentant reprendre el contacte, m’ha trucat al mòbil!
Quina alegria!
Érem passejant amb el Cèdric i ràpidament hem tornat a casa i l’he trucat a casa des de l’Skype. Hem xerrat un quartet d’hora difícil per la qualitat de la connexió, però estic molt content perquè ens hem retrobat i he parlat amb ell i amb la seva dona.
Hem quedat de parlar diumenge vinent i, com que no té mail, m’enviarà una carta amb la seva foto i explicant-me la seva vida aquests 15 anys.
Tant de bo reprenguem el fil!!!
A veure si acabarem anant a Ghana a veure el meu amic retrobat?
Projectes Interns 