Fa un parell de mesos que la tinc intermitentment al cap. L’any passat la vam sentir en directe en el concert dels James Morrison a l’Apolo. Però en aquests darrers mesos, l’hem cantada diverses vegades en karaokes casolans amb la Wii amb amics…
I hi surt la Nelly Furtado, que sempre és una garantia!
Es pot dir que l’únic que en sabia del cinema grec era la pel.li “Mi gran boda griega”, amb què em parteixo el cul cada cop que la veig: “give me a word, one word, and I’ll show you how the origin of the word is Greek”. Brillant!
Llàstima que és una pel.li americana.
La meva altra experiència mediàtica grega és el famós “jroña que jroña” dels iogurs grecs Danone. Memorable!
😀
O sigui, sóc un incult complet.
Ahir vam veure una pel.li grega bastant recomanable. L’hi donaria un 8/10. Es diu Attenberg i explica, en paral.lel, la iniciació sexual d’una noia de 23 anys i l’evolució del càncer del seu pare.
No explicaré res més hehe. Només dir que està molt ben feta i que la cançoneta “Tous les garçons et les filles” de Françoise Hardy ens va encantar!!
Ve el bon temps i vénen de gust cançonetes alegres per al cap de setmana. Us en deixo una de l’Anett Louisan, una cantant famosa alemanya que canta en estil pop-cabaretenc.
“Drück die Eins”, “marca l’u”, és una cançó seva que ens va passar la profe a alemany dissabte passat i que se m’ha convertit en la banda sonora de tots aquesta setmana. Fins i tot la Dawn ja la té avorrida!
Fent servir el símil d’una centraleta telefònica (“si desitja parlar amb reserves, marqui el tres”), li diu l’Anett a la seva exparella que se’n vagi a la merda després que la deixés tirada per una altra tia. La tornada:
Brauchst du Hilfe bei der Frage
wie´s mir geht in meiner Lage-
ich Gefühle für dich hege oder Groll.
Wieviel ich dir glauben sollte,
was ich jetzt noch von dir halte
und wie oft mir sowas noch passieren soll,
drück die null
Et cal ajuda amb la qüestió
de com em va en el meu lloc
de si albergo sentiments o rencor
de si t’he de creure gaire
d’ara què en penso de tu
i amb cada quan encara m’han de passar coses així
prem el zero
Bon cap de setmana!
Ja m’he llevat taral.lejant aquesta cançó i en tot el dia no me l’he treta del cap.
És una mica nyonya, però al menys és positiveta 🙂
És el “Tenía tanto que darte” dels Nena Daconte
Veig que ja porto tres divendres penjant posts amb cançons. Em sembla que ho haurem d’institucionalitzar… Què millor que començar el cap de setmana cantant??!!
Vinga tots: Tenía tan-to, que dar-te, tantas co-sas, que contarte, tenía tanto amor… guardado en mi interior. Tenía tan-to que dar-te…
Foto d’aquí
De la casa dels horrors (n’hi dic així, però vull recalcar que hi estem molt a gust, eh, malgrat tot!) n’hem llençat moltes coses, com per exemple vídeos VHS, cassettes que ja ni tenim on escoltar-los, enciclopèdies Larousse de l’any 78, alguns CDs i DVDs, etc.
Però guardàvem una pila de discs de vinil (LPs i singles) de quan els meus pares eren joves i jo petit (vaig redescobrir “La flauta dels sis barrufets”!!!). Teníem clar que segueix havent-hi un mercat per als discs.
Cada diumenge a Sabadell hi fan un mercat de compra-venda de mobles vells, peces d’antiquari, llibres antics, còmics antics, etc. De tant en tant m’encanta treure-hi el cap i, potser, comprar algun llibre de ciència ficció clàssica per dos euros.
Entre els paradistes, n’hi ha de dedicats als discos antics.
Doncs ahir un d’ells va venir a casa i ens va comprar els 100 i escaig discs que teníem. En vam treure un bon preu i ell creu que els pot col.locar bé. Ens va explicar que la música clàssica i l’òpera és el que menys sortida té, però que ara hi ha un mercat en alça de gent de 50-60 anys que senten nostàlgia, es compren un tocadiscos i van a les fires de segona mà a arrapinyar la tira d’LPs de quan eren joves.
Ell a la fira dels diumenges hi ven els discs més barats. Les peces de col.leccionista les ven a la seva botiga d’eBay.
Ja ho sabeu doncs! Si teniu àlbums vells per desfer-vos-en, us ho aconsello! En podeu treure un pessic!
Per cert, la Dawn, que és llestíssima, va separar els discs més bons: els vendrem a banda. Està per decidir si muntarem la nsotra pròpia botiga a eBay o anirem a les tendes del carrer Tallers… 😉
Ah, i “La flauta dels sis barrufets” segueix a la família. Em porta molts records i no es ven!
Segur que tots els qui em llegiu ja els coneixeu de fa més de temps i pensareu “amb què ens surt aquest ara”, però els conec des de fa una setmana i hi estic totalment addicte!!
Són el grup Manel, el primer grup en molts i molts anys que canten en català i que m’encanten…
Acaben de treure disc nou, el seu segon, i són el número u en vendes tant de CDs com d’iTunes a tot Espanya. (Si és que en el fons sóc súper mainstream…) 😛
Volia deixar-vos un enllaç a l’Spotify, però no sé com es fa, de manera que us deixo amb un vídeo del Youtube. Es tracta de “Corrandes de la parella estable”. Aquesta cançó em fa molt de riure perquè són situacions ben ben certes!
Que disfruteu!!!
La veritat és que veient aquest vídeo, amb el bon rotllo de la cançoneta i les imatges, em vénen ganes d’anar-me-n’hi ja!!!
Inspired by Iceland Video from Inspired By Iceland on Vimeo.
La cançó és “Jungle Drum” de l’Emiliana Torrini.
Apa, que tingueu tots un fantàstic cap de setmana!!!
Dissabte el Benet i la Marga ens van convidar a cantar karaoke amb la seva Wii. Ens vam fer un tip de riure!
Vam apuntar-nos-hi el Sabés, la Rosa la Núria i nosaltres, i tant el Sabés i la Rosa com nosaltres vma venir-hi amb els nanos. Va ser divertit veure la Clàudia fascinada amb el Cèdric i el Martí gatejant rapidíssim fent la serp pel terra. Que macos tots!!!
També vam celebrar que la Marga feia els anys de Jesucrist amb una espelma musical.
Aquí podeu veure unes quantes fotos de la jornada.
Preciosa imatge d’aquí
Avui m’ha sortit el meu rampell kumbaià i porto tot el dia taral.lejant la cançó del Puff el Drac Màgic (que jo sempre n’he dit “Paf”).
Sempre l’he trobat molt trista i molt cruel…
Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt
i sortia a jugarHi havia un nen petit
que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.Puff era un drac…
Quan hi havia tempesta
s’ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d’en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.Puff era un drac…
Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es van acabar.Puff era un drac…
Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se’n tornà al fons del mar.
Que per cert, buscant la imatge he trobat aquesta web, on hi ha un parell de vídeos divertits del Puff
Aquesta és la meva última entrada abans de marxar de Barcelona (buenu, Sabadell…). Si els controladors aeris ho permeten, les properes tres setmanes, fins al 29/12, estarem a Hong Kong (amb una breu incursió al sol tailandès).
Seguiré actualitzant el blog amb fotos i comentaris, però possiblement serà menys sovint. Prego comprensió!
Per preparar-nos bé per les vacances, avui anem al concert de la Lady Gaga. Hem deixat el Cèdric amb els meus avis, que se’l quedaran tota la nit. Ma àvia em sembla que n’està encantada!
Serà el primer cop que el Cuquet no dorm amb nosaltres. Hem hagut de preparar tot un muntatge: amb un “sacaleches” (com es diu en català?) que ens han deixat la Rosa i el Jordi, la Dawn ha omplert tres biberons de llet perquè ma àvia en tingui de sobres (som súper pro lactància materna i anti llet de fórmula).
I nosaltres, aquesta nit, party party party!!!!
I demà, el terror: com aguantarà el Cèdric 14 hores en un avió? Pobres passatgers…
Projectes Interns 