Diumenge amb l’Àlex, la Irene

Diumenge van venir l’Àlex, la Irene i la seva filla a passar el dia amb nosaltres a Sabadell. Vam dinar plegats a casa, vam anar a donar un volt i vam acabar fent un geladet.

La seva filla està preciosa! Des que l’havíem vista per St. Jordi, fa un mes, ha crescut moltíssim! Sembla que serà una nena alta!!

El Cèdric, que últimament s’ha aficionat a tossir, fer “mmp” amb els llavis i fer sons guturals, s’ho va passar pipa al gronxador. Li mola la marxa! Si paraves o afluixaves, posava cara de llàstima i simulava plors. M’hi petava!

Va ser divertit petar la xerrada amb l’Àlex i la Irene i ja vam quedar entesos per muntar un súper pícnic a La Ciutadella pels volts del 18/06.

Anuncis

Cap de setmana familiar, medieval i amb Cèdric dormilega

El cap de setmana ha estat bastant tranquil·let.  Dissabte a la tarda vam anar a la piscina amb el Cèdric, com cada cap de setmana. Diumenge al matí vam anar a donar un vol amb el meu pare a La Salut, un bosquet, font, zona de pícnic i parc que hi ha als afores de Sabadell. Hi ha el Santuari de La Salut, que representa que és la patrona de Sabadell. És un lloc molt maco, perfecte per estirar-hi les cames i respirar aire pur a només cin minuts del centre.

Vam dinar amb els meus avis, la primera paella de la temporada, i a la tarda vam anar a Medievàlia: una fira medieval que fan cada any a Sabadell. Venen artesania, menjar, molts formatges i embotits casolans… tot amb temàtica medieval. Només de tastets de fuets, formatges i pernils, ja vam sopar!! I per rematar-ho, ens vam comprar una coca de xocolata i unes pastetes àrabs boníssimes!

I entremig de tot plegat, el Cèdric va fer la seva migdiada diària arronsat al sofà. Ben protegit pel seu amic preferit, el Gustavo. És només veure’l i petar-se de riure!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Vaig passar un mal tràngol

El fum era com aquest però més blanquinós. Foto d’aquí

Tenia pendent explicar-vos les meves peripècies al volant. En resum pels que no sapigueu de què va: mai m’ha agradat conduir, no tinc cotxe i feia prop de tres anys qeu no conduïa, però l’altre dia vam decidir llogar-ne un per anar a passar el cap de setmana a Olot i Girona.

Dissabte a les 09h jo era puntual a la porta d’Europcar perquè em donessin el meu Seat Ibiza tdi gasoil. Me n’entreguen les claus i em diuen: “L’acabo de repassar. Ja veuràs com no hi tindràs cap problema.”

Osti noi, si es descuida! Quina frase més profètica!

Engejo el cotxe, i se’m cala. Hi torno, i se’m torna a calar. No em va estranyar que se’m calés, ja hi anava preparat mentalment: entre la meva falta de pràctica i que és un cotxe llogat que no coneixes…

A betzegades, aconsegueixo treure’l del concessionari. Per donar la volta a l’illa de cases se’m cala com deu vegades, i quan semblava que ja aconseguia córrer sense problemes, al cap de cinc minuts de rellotge, comença a sortir un fum blanc horrorós del motor.

Fotia una pudor a goma cremada!!!

Quan feia deu minuts qua havia tret el cotxe del concessionari, l’he de mal aparcar on puc perquè no tira i el fum i la pudor són massa grans.

El motor s’havia sobreescalfat. La llumeta de “problemes amb el motor” em martiritzava fent pampallugues.

Jo pensant: “Merda Òscar, ja te l’has carregat. Sort que has comprat assegurança a tot risc!!” Al meu cap no hi entrava cap altra possibilitat que no fos que jo hagués destrossat el cotxe. La meva autoconfiança conductora estava batent rècords de mínims.

Joder!!!!

Truco al telèfon d’assistència i em diuen que si només he conduït deu minuts, el més ràpid és que m’esperi que el motor es refredi i jo mateix torni el cotxe a la botiga d’Europcar, on me’l canviaran per un altre no problem.

M’espero mitja hora, la llumeta odiosa ja no pampallugueja. El motor s’engega… però el canvi de marxes no va.

Torno a trucar al telèfon d’assistència i m’envien una grua i un taxi a recollir-me.

Mentrestant, ja són quarts de dotze i és impossible que arribi ni tan sols a la segona part de la classe d’alemany.

El meu estat anímic és deplorable, segueixo convençut que em fotran a la llista negra d’Europcar i de tots els “rentacars” i tremolo com una fulla dels nervis.

El gruero, quan arriba, és la meva salvació. M’explica que el problema no sóc jo. Un cotxe, per més destraler que siguis al volant, no es fa malbé així de fàcil.  L’embrague s’ha trencat. Es veu que el fum blanc i la pudor són característics del cas. I quan l’embrague es trenca, el xip que controla el canvi de marxes deixa de funcionar. El gruero, òbviament, flipa que puguin llogar vehicles en tal mal estat.

Quan m’explica això, de cop i volta em noto vint quilos més lleuger i si no fos perquè encara tremolava lleugerament, l’hagués abraçat. De debò!

Un cop alleugerit aquest mal tràngol, el taxi em torna a la botiga d’Europcar, em donen un altre Seat Ibiza tdi gasoil (però platejat en comptes de blanc)… i aquest cop em funciona bé!

La resta del trajecte es resumeix així: vam arribar bé a Olot i a Girona, el cotxe de tant en tant se’m calava, sobretot en semàfors i stops, però per manca de pràctica meva en el joc de peus embrague-fre-accelerador.

Res que la pràctica no arregli.

Vaig passar d’altres moments de tensió. Com quan, sortint de Girona, el cotxe se’m va calar 12 cops en un semàfor. O ja arribant a Sabadell, en un semàfor en pujada, el cotxe se’m va tornar a calar deu cops.  I els del darrere fotent-me senyals obscens amb els dits.

En aquestes dues ocasions, si no hagués estat per la tensió, m’hagués posat a plorar.

Si m’haguessis preguntat en aquell moment quan tornaré a conduir, t’hagués contestat que mai més. Però ara, mirat amb perspectiva, crec que vas er una bona experiència: vaig practicar molt, vaig conduir sota tensió 🙂 i vam fer tot el trajecte sans i estalvis i sense perdre’ns.

Ja estem planejant una escapadeta pel Sud de França… i a l’estiu vacances amb cotxe per la Costa Brava (és el que té anar amb nen).

Bon any!

Imatge d’aquí

Després d’una pausa bloguera d’aproximadament tres setmanes, ja torno a ser aquí.

Ja he anat a Hong Kong i he tornat. Ens ho vam passar molt bé! Ja us ho aniré explicant mica a mica! Tinc tant per explicar!

Som a Catalunya des del 30 al matí. Vam celebrar el cap d’any amb els amics de Sabadell i amb el Cèdric dormilega… i malaltó. Potser del viatge, el jetlag i els canvis, potser per la passa que hi ha de grip d’estómac, porta un parell de dies amb unes dècimes de febre i amb diarrea. La metge ens ha dit que el millor que podem fer és donar-li llet materna, tanta com en vulgui, és la millor cura.

Per sort avui ja no té febre (i se’l nota molt més actiu!) però segueix amb les caques líquides.

En fi, drames familiars de banda, aprofito per desitjar-vos un fantàstic any 2011!!

Dios mío de mi vida

Brillant imatge d’aquí

Entre caixes, capses, bosses i més patracols que ens ocupen ara amteix tot el pis, ahir amb la Dawn parlàvem de si aniríem o no a Tailàndia el desembre… i de si Phuket o Bangkok.

Els propers mesos seran de gran provisionalitat…

  • Diumenge fem la mudança. A Sabadell falta gent!
  • Viurem temporalment durant un mes a casa del meu pare
  • El desembre ens traslladem al nostre nou pis, on viurem… durant una setmana!
  • El 7 de desembre tenim Gagaconcert. Què en farem del Cèdric? Com tornarem cap a casa des de Barna a les tantes de la nit?
  • El 8 de desembre ens en anem a Hong Kong. Segurament ens estarem en una mena d’aparthotel ganga que hem trobat… ja us en donaré més detalls quan ens confirmin la reserva
  • Anirem uns dies a Tailàndia (potser no? potser a Phuket? Potser a Bangkok?)
  • Anirem uns dies a Macau o a Shenzen amb els sogres
  • 10 dies més a Hong Kong per celebrar el Nadal
  • Tornem a Barna a punt per celebrar el cap d’any i
  • Ens podrem posar per fi a desfer caixes, decidir com volem decorar el nostre piset nou, comprar plantetes, estanteries, llums… perquè està clar que amb la setmana de marge que tindrem entre que ens en donen les claus i fotem el camp cap a les Àsies, molt de temps per fer res no tindrem!

 

Prou de jocs

Dins de la meva ruta envers una vida més simple, una de les coses que sabia que havia de canviar però més em racava eren els jocs del Facebook. En concret, estava viciadíssim amb el My Empire, en què havies de contrsuir la teva ciutat romana.

Però ha arribat un moment que ja cansa.

Que no m’aporta res ja ho sabia. Si hi seguia enganxat no era per lo que m’aportava a la meva vida. Fa setmanes que sabia que era una pèrdua de temps… Però mira, seguia jugant-hi, com -suposo- el que es fot la ratlla de coca tot i que sap que no li fa cap bé.

Un altre factor és que, en la meva ruta vers la simplificació i un ús més intel.ligent del meu temps i les meves energies, no ho pots canviar tot de cop.

Pas a pas.

I ara sí que se’m posa bé eliminar el My Empire.

Adéu, Oskipolis!!!

I penso: estic deixant el cafè, estic deixant els jocs del Facebook, estic fent més meditació… ai Deú, tanta depuració em mareja!!! 😀

Al Parlament

Com que dissabte va ser la Diada, tot el cap de setmana van fer portes obertes al Parlament de Catalunya. No hi havia estat mai i, com que estàvem perllà a prop (fent el nostre pícnic setmanal al Parc de la Ciutadella), vam decidir acostar-nos-hi.

Em va agradar força. La sala de plens és molt xula, tot i que molt petita!!! Per la tele -i a la foto de dalt- es veu molt més gran!

Ara només em queda pendent veure el Palau de la Generalitat 🙂 L’any que ve serà!