Impressions des de Hong Kong

Porto des del dia 18 a Hong Kong, visitant la parentela i instal·lats a casa els pares de la Dawn. Els que volgueu veure les meves fotos del viage podeu fer-ho al meu Facebook o a l’Instagram (@oskivl).

Feia des del desembre de 2010 que no hi venia. A continuació voldria comentar-vos algunes impressions que em volten pel cap:

  • El transport públic és impressionant. Ràpid, eficient, omnipresent, ubicu
  • Tot és molt pràctic: Les botigues estan sempre (SEMPRE) obertes, hi ha súper de conveniència a cada cantonada, el transport es paga amb una targeta de radiofreqüència, l’Octopus, on carregues diners i pots fer servir per pagar, no només el bus o el metro, sinó també al súper, restaurants, cinema… o fer-la servir en comptes de clau per obrir la porta de casa.
  • La densitat de població és impressionant. Imagina’t set milions de persones (com tot Catalunya) vivint en l’equivalent del Barcelonès i Vallès Occidental…
  • L’arquitectura es pensa en diversos nivells: edificis interconnectats per ponts elevats de vianants per no haver de trepitjar els carrers atestats de gent (i no haver de sortir de l’espai amb aire condicionat); tot el que es construeix nou és d’uns 40 o 50 pisos; En els edificis residencials, les primeres 5 o 10 plantes són botigues, centres comercials, restaurants, serveis… I les torres de vivendes comencen a partir de la planta 10.
  • Hong Kong té el metre quadrat més car del món: un pis d’una família estàndard, de 40-50m2, val des els 600.000€ de segona mà i mal situat… nou pot valdre ben bé A PARTIR DE 2 milions d’euros. Repeteixo: 2.000.000€ per 40 m2 no cèntrics!!
  • No han patit la crisi financera, però la sensació de tothom és que la vida és molt dura i el cost de vida s’ha incrementat molt darrerament. En part, per la pressió de la Xina: milions de turistes que vénen a comprar a Hong Kong fan incrementar els preus de tots els productes, des de menjar infantil (els xinesos que poden vénen a comprar aquí eperquè no se’n fien de la qualitat alimentària de la Xina continental). I tots els xinesos rics consideren Hong Kong un lloc segur on invertir o comprar propietats (la qual cosa explica en part els preus estratosfèrics: no hi ha sostre quan tens un bilió de ciutadans a l’altra banda de la frontera que volen comprar immobles teus al preu que sigui).
  • Per als joves la vida és dura: sous molt més baixos que per a la generació anterior, i impossibilitat d’accedir mai de la vida a un habitatge.
  • Tinc laa “mandarinització” o “xinització” de Hong Kong avança ràpid. Per exemple, fa cinc anys al metro, ascensors públics o autobús tots els avisos d’audio (tipus propera parada…) o megafonia eren en cantonès i anglès. Ara també en mandarí
  • Crec que la gent té la sensació que sent colònia britànica es vivia millor
  • Hi ha racisme anti-“mainlanders” o xinesos de la República Popular: les famílies que poden no porten els fills a coles públics per no barrejar-los amb immigrants “xinesos”, per exemple.
  • El menjar segueix sent excel·lent. Boníssim. Fantàstic. I més barat que a Catalunya
  • Són la gent més consumista que he vist mai. Consumisme conspicu. Imparable. I amants del luxe. Flipant
  • La ciutat és molt segura. Mai no tens sensació de perill o de que et puguin fotre la cartera. Ni als llocs més transitats.
  • L’atenció al públic és fantàstica
  • El gran problema a nivell polític és el de com assolir un règim de govern democràtic i com resoldre la relació amb la Xina continental.
  • Però el gran problema del dia a dia és la absoluta manca d’espai personal. Carrers atapeïts, cases minúscules
  • Esclar, el problema polític fa que no es pugui resoldre le problema d’habitatge: el Chief Executive de Hong Kong (és a dir, el rpesident) és escollit per una mena de consell de nobles tipus Conselll de Cent medieval: representants de diferents estaments (la banca, l’hossteleria, la construcció, etc) el trien… i ha de rebre el vistiplau de Pequín. Per tant, el Chief Executive no farà polítiques que beneficiïn la cutadania, perquè a qui es deu és a l’empresariat i al govern de la República Popular. Això explica moltes coses. Per exemple, com que el govern colonial britànic necessitava guanyar-se la ccomplicitat de la població, tenia un programa d’habtatge públic fenomenal: bàsicament, la meitat de les vivendes anaven al ercat lliure a preus astronòmics, i l’altra meitat eren protecció oficial o subvencionades. La meitat de la població encara viu en habitatge públic de molt bona qualitat. Des que HK va tornar “a la mare pàtria” el 1997, això es va acabar.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s