Nosaltres i ells

Estocolm Suècia

Ahir feia referència a una conversa amb amics suecs que van venir a sopar divendres a casa. Avui seguiré parlant-ne, perquè la conversa va donar per força…

Alguns dels temes del sobretaula van ser impostos, immigració i refugiats (Suècia acull moltíssims refugiats). Més enllà de les diferents estratègies impositives de cada país o de les polítiques migratòries, que a grans trets ja coneixia, em va copçar que quan parlaven de les lleis i polítiques del govern suec, s’hi referien com a “nosaltres”. Per exemple:

We don’t have enough children, so we think we have to let immigrants come to our country. Otherwise no-one will have the babies and workforce that we‘ll need in the future to pay for our pensions.

Xocant, perquè no m’imagino cap espanyol parlant de les decisions del govern d’Espanya com un “nosaltres pensem”!

Nosaltres pensem que hem de deixar que els immigrants vinguin a Espanya” sona raríssim.

I aquí rau la diferència que pot explicar l’èxit de Suècia i uns quants dels mals de l’estat espanyol:

  1. Els suecs tenen un sentiment de pertanyença fort. Són una veritable comunitat
  2. Els suecs s’identifiquen amb el seu govern

En canvi, aquest sentiment de pertanyença fort no hi és a l’estat espanyol. Vull dir, jo puc imaginar-me parlant de “nosaltres els barcelonins creiem que hi ha massa turistes” i “nosaltres els catalans volem un tracte més just”. Però no de “nosaltres els espanyols…” De fet, només de pensar-hi em fa repelús i m’imagino el Franco i la bandera amb l’aguilutxo.

A més, el nivell d’identificació dels ciutadans espanyols amb el govern és menor. La frase, aquí, doncs, la diríem del pal “El Zapatero/ Rajoy/ Mas/ la Colau ara volen que vinguin més immigrants”. És a dir, el govern com un ells en comptes d’un nosaltres.

Esclar, si no és el teu govern sinó una entitat amorfa externa a tu, és més fàcil que vulguis fer trampes, esquivar impostos, etc. Perquè no estafes a un familiar, sinó que evites que una percera part aliena a tu et prengui el que és teu.

I si 300 anys d’estat-nació espanyol no han sabut crear un sentiment de pertanyença, més val que pleguin. Que deixin que qui vulgui fotre’n el camp ho faci, i descentralitzin al màxim per a la resta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s