Tall de cabells

Divendres van venir uns amics suecs de la Dawn a sopar. Es van conèixer quan ella i la Dawn estudiaven castellà juntes i l’amistat s’ha mantingut, ara incloent-hi les respectives parelles.

El noi explicava flipant que s’havia tallat els cabells al Diagonal Mar, tornant de la platja, per només 12€. A Suècia seria impensable, deia. El preu estàndard per un tallat masculí són uns 30-35€. A ell l’hi talla una perruquera amiga que li fa preu d’amic i tot i així li deixa per un 20€.

Em surt més barat tallar-me els cabells en una perruqueria a Barcelona que a casa la meva amiga!!

Això em va fer pensar.

Per una banda, el nostre país és més barat que Suècia. Nivell de vida més baix, menys impostos, costos salarials menors… Però hi ha alguna cosa més.

I té relació amb una cosa que la Dawn i jo hem anat apreciant en els últims anys.

Fa un temps ella em va explicar com Hong Kong va canviar la fesonomia amb la crisi asiàtica del 1997. Van ser uns anys xunguíssims. A Hong Kong va coincidir la crisi amb la devolució de Hong Kong a la Xina i va fotre’n el camp un milió de persones (!!). Van tancar moltes botigues tradicionals i en lloc seu van obrir moltes cadenes. Fins al punt que els barris i centres comercials de Hong Kong sembla clònics. Les mateixes cadenes pertot arreu.

I aquí s’està produint un fenomen similar.

Si us hi fixeu, en aquests set anys de crisi han tancat moltíssimes botigues de tota la vida. Els botiguers s’han jubilat, o no han pogut pagar el lloguer al mnvar la facturació, o les ganes de lluitar ja no donaven per més.

I en lloc seu què han obert? Maxcipans, Òptiques Universitàries, Marco Aldany, Sabateries Casas, fills i filles i nebots d’Inditex i de Mango i de H&M, etc.

Sembla que de cada sector comercial s’ha anat estenent una o dues cadenes. El tema dels forns de pa n’és el cas extrem, però pasa en tots els casos.

Les cadenes (ja sigui amb botigues pròpies o format franquícia), permet reduir costos i personal: una única planta de producció o centrald e compres pot donar servei, amb el mateix personal, a moltes botigues. Per simple economia d’escala.

Per comprovar que la meva sospita era certa, però, a l’amic suec li vaig demanar:

Recordes com es deia la perruqueria on has anat?

Jean Louis… something

Jean Louis David?

Yes, exactly

Doncs això.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s