Com em pensava que seria

Fa dues setmanes vaig complir els 37 anys. Per una banda, no me’n ser avenir, em veig tan jovenet! Crec que la meva edat interna és uns 25 anys.

Per altra banda, però, ni borratxo tornaria a l’adolescència o als 20-i-pocs. Pfff. Ser adolescent és lo pitjor. És una pèrdua de temps i d’energies. És preocupar-te per coses nímies. És fer volar pardals, viure drames constants i cercar l’amor i el sexe pensant que serà com a les pel.lícules. O com a les sèries, que a mi Sensación de Vivir em va marcar molt!

Santa innocència!

Amb 37 anys estic millor que mai. Més estable emocionalment i sa que mai, amb una vida familiar, emocional i sentimental feliç. Un marit feliç i un pare feliç. Per això em fa somriure mirar enrere i recordar com em pensava que seria quan arribés a la trentena.

Aquesta és la imatge que l’Òscar de 20 anys tenia de com seria l’Òscar de 30-i-pico:

  • Ric
  • Catxes de gimnàs: abdominals model rajola de xocolata, pectoral d’acer, bíceps com butifarrons
  • Casat i amb un fill únic
  • Retirat de la vida laboral. La imatge dels milionaris de la bombolla d’internet de l’any 2000 + els llibres d’autoajuda de “com aconseguir qualsevol cosa en 10 passos” van fer molt de mal
  • Vivint en un súper àtic dúplex amb piscina
  • Meditant i amb poders telepàtics i de connexió espiritual descollonants

Res d’això no s’ha complert. Peca d’innocent, amb la innocència del nen que, davant de l’aparador d’una pastisseria, es menjaria tots els pastissos amb els ulls. I quan l’àvia li compra un crosant de xocolata, l’assaboreix i ja queda tip.

A més, mostra moltes de les inseguretats que tenia jo a l’època: p. ex. volia ser catxes perquè era un noi escanyolit.

Però segueix assenyalant molts dels temes de fons que encara avui segueixen guiant la meva vida. Per exemple

  • Medito, em calma. Però amb moltes menys expectatives 😀
  • Vaig al gimnàs i em cuido el cos. No vull estar catxes, tot i que estic més fort i atlètic ara que mai abans. M’ho prenc com una inversió de futur: cuidar la meva salut per seguir jove i fort quan tingui 80 o 90 anys
  • Les ganes de ser ric i fotre el ‘pelotazo’ tecnològic em van portat a un sector, ocupació i companys que valoro molt. M’ha permès desenvolupar moltes habilitats i créixer. M’ha obert moltes portes, però segueixo cada dia al peu del canó
  • Volia tenir un sol fill, perquè jo de petit sempre vaig voler ser fill únic. Però quan va néixer el primer, vam tenir clar que anàvem a pel segon. I els meus dos nanos són el millor que m’ha passat.
  • Vull tenir un cert benestar material, sobre tot per assegurar el meu futur i el dels meus fills. Perquè crec que el món on hauran de desenvolupar-se serà molt més injust i dur que el dels nostres pares. I vull que tinguin una sèrie de garanties

Són només uns quants exemples. La vida continua, et segueixes creant falses expectatives (tot i que voldria pensar que vas madurant i vas aprenent) i segueixes ple de contradiccions, dubtes i problemes. Suposo que la clau és anar aprenent per tal que aquests dubtes i contradiccions i desesperacions siguin cada cop més complexes, portin al creixement personal, no estar estancat. Suposo que la vida és això.

I vosaltres? Com us pensàveu que seria la vostra vida? Com ha acabat sent a dia d’avui?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s