Grècia

Aquests dies estic seguint la tragicomèdia grega amb força atenció. No sé com acabarà la cosa (tot i que bé segur que no), però volia fer uns apunts ràpids de què en penso de tot plegat:

  1. No crec en la dialèctica fàcil de bons i dolents, víctimes i “les institucions”, demòcrates contra eneoliberals, etc. En el fons és una cosa tan fàcil com que Grècia es va endeutar i ara no volen pagar.
  2. Grècia no és de fiar: la lien constantment, porten 20 anys mentint sobre estadístiques, deute, inversion, etc. El ministeri de finances grec no tenia ordinadors fins l’any 2000.
  3. Però francesos i alemanys sabien de sobres que Grècia són uns liants i, tot i així, fan la vista grossa i els deixen entrar a l’euro
  4. Doncs esclar, “siembra vientos y recoge tempestades“. Tal faràs, tal trobaràs. Ara estem pagant les conseqüències de deixar entrar a l’euro un país que sabien de sobres no hi podia estar.
  5. Per tant, sens dubte tothom és culpable per acció o per omissió del que està passant: els grecs per endeutar-se més del compte i per comprometre’s a unes coses quan sabien que no les voldrien complir; els bancs i institucions financeres per donar uns diners a algú sense capacitat per retornar-los-hi. Però la responsabilitat última és dels països grans de la zona euro (aka Alemanya i França) per ficar-hi un país que sabien que no hi podia ser

El pitjor de tot és que com sempre qui en paga les pitjors conseqüències són els més febles. Qui tenia ni que fos una mica de diners al banc ja fa temps que els té en un compte en lliures a Anglaterra, en francs a Suïssa o en euros a Alemanya. Qui pringa són els jubilats, que veuran com la seva pensió perd el 50% de valor d’un dia a l’altre; els aturats que es queden sense perspectives de feina perquè el país no té economia productiva; els malalts que es queden sense tractaments perquè els metges emigren o perquè l’estat no pot pagar la seva químio; etc.

Però qui hagi de pringar, pringarà igual governi qui governi: els uns retallarien a saco; els altres prometerien i parlarien de la lluita del poble per la democràcia però, al final, no podrien fer res. Si el país no té diners, poca cosa pot fer.

Bonus track

I per acabar, el tema del referèndum el trobo genial. Jo faré el mateix. Demà a l’hora de sopar votaré si li pago o no l’hipoteca al banc. Que segur que si decideixo no pagar-l’hi ho accepta.

Vull dir: si estàs en contra d’un contracte o unes condicions, per això hi ha els tribunals. Però no pots impagar. Perquè no és ètic (t’hi havies compromès!) i perquè tens les de perdre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s