La bona obra del dia

Foto d’aquí

Fa uns deu o onze anys amb uns amics vam anar a passar un mes de vacances a Londres. Un vespre, tornant amb un d’ells cap a l’alberg on ens estàvem, a la zona pijeta de South Kensington, veiem a l’estació de metro a un parell de noies guapes, rossetes, que parlaven en castellà argentí i que amb prou feines podien dur dos maletots enormes.

Gentilment 😉 ens hi acostem i els demanem si les podem ajudar… i de cop i volta ens trobem carretejant les seves maletes durant un parell de cantonades fins a l’entrada d’una residència d’estudiants custodiada per un dues de monges (quin talla rotllos!) que ens diuen: “Venga chicos, ¡iros ya! Ya habéis hecho la buena obra del día. ¡Que seguro que no habíais hecho ninguna!”.

Tot això treu cap a que dilluns vaig fer la bona obra del dia.

Al matí, anant cap al tren, em vaig trobar pel terra una cartera. El meu primer pensament va ser (siguem honestos!) “mira, peles gratis”. Immediatament vaig rectificar i em vaig dir que, per poc que pogués, l’intentaria retornar al seu propietari, si és que hi havia alguna identificació. I si no, a la policia.

Quan vaig arribar a l’oficina me la vaig mirar bé: 45 euros, targes de crèdit, carnet de donant de sang, carnet de la biblioteca, DNI, carnet de conduir, fotos de la dona, les filles i el gos… i targeta de visita amb el seu telèfon de la feina.

El vaig trucar, li vaig explicar que havia trobat la seva cartera i em diu “Gràcies a Déu! Quina sorpresa! No saps pas quin matí que porto, per culpa de lo de la cartera!”.

M’explica que li havia caigut quan havia obert la bossa i quedem que al vespre passarà per casa meva a recollir-la, perquè viu a tres cantonades.

Durant tot el dia em vaig sentir com un heroi: El Súperòscar rescata carteres i ajuda a vellets desvalguts a creuar el carrer…

En definitiva, vaig fer la bona obra del dia… i em vaig sentir millor que ajudant a les argentines del cole de monges. 😀

Anuncis

4 respostes a “La bona obra del dia

  1. Molt bona!!! Amb això que et senties com un heroi per rescatar una cartera, hauries de pensar en com et sentiries si li salvessis la vida a algú. Et recomano el llibre “Choke” (“Asfixia”), de Chuck Palahniuk, i veuràs com això es pot convertir en un negoci :-)))

  2. Jeje, que bò! T’entenc! Vas fer molt bé al donar-li la cartera! Jo no m’he trobat cap mai, però una volta que vaig sortir per ahi al tornar a casa em vaig trobar un movil al metro i vaig tocar a l’ultim número que la persona havia utilitzat per a dir que tenia el telèfon i que el deixaria a la taquilla de l’estació de metro. Es va posar més content i jo també perquè em vaig sentir molt bona persona 🙂 !!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s