L’aventura de dimarts, i dimecres d’emocions fortes

Ahir va ser un dia amb molts alts i baixos… però començaré per explicar-vos la nostra presa de decisió.

Dimarts va ser un dia intens. Va tocar diana a les 07.45, un quart d’hora abans del que em solc llevar per anar a treballar. A les 10 teníem la primera visita a Sabadell, però abans havíem de passar per correus a les 08.30 quan obrien a recollir una carta certificada d’Hisenda: Li notifiquen a la Dawn que per rebre la súper híper generosa ajuda de 2.500€ del govern espanyol per tenir un fill ha de demanar un certificat de l’Oficina d’Estrangers acreditant que porta més de dos anys visquent a Espanya. Per rebre els 2.500€ cal que la mare sigui espanyola o hi porti més de dos anys ininterrompudament. El pare no compta per a res.

(Atenció, que la treuen el 2011, no fos cas que ajudessin massa la natalitat… Si el que cal és retallar el dèficit, podrien començar per eliminar l’exèrcit o burrocràcia innecessària!)

Me’n vaig per les branques… Total, que anem a correus, li donen el certificat i enfilem cap a Sabadell.

Entre les 10 i les 17 hores, amb una pausa d’una hora i mitja per dinar amb els meus avis (que van fer uns ous farcits gratinats boníssims!)  vam veure un total d’onze pisos. Un cada mitja hora.

Els nostres requisits eren: menys de 800€, tres habitacions mínim, que estigués nou o en condicions, i al Centre de Sabadell, bàsicament per un tema de transport, accés a serveis i escoles.

En vam veure de pitjors i de millors, com un pis senyorial de 150m2 preciós però amb la cuina atrotinada i un bany de fa 60 anys mai reformat. Llàstima, perquè era realment preciós!!!

Al final vam reduir els onze pisos a dos candidats:

a) Pis de 90m2 en un edifici nou, 3 habitacions, tots els electrodomèstics (incloent-hi assecadora i rentaplats), dos banys, balcó i traster per 678€

b) Pis de 120m2 en un edifici nou, 3 habitacions (la de matrimoni amb vestidor), nevera, rentadora, dos banys i balcó per 800€

I ens vam decantar pel primer, el barat.

Dimecres truco la immobiliària per confirmar, em diuen els documents a aportar (nòmines, DNI, número de compte, etc), ens comencem a posar en marxa…

…i unes hores més tard em diuen que sorry, que aquest pis ja estava llogat, el van llogar dimarts a la tarda però havia quedat en una altra pila de papers i no ho havien vist fins ara. Que els sap molt de greu, però fes-te fotre.

Ens agafa una depre de cavall.

Truco a la segona opció i em diuen que el pis ja està llogat.

Com pot ser!!! Mecàgum collons!!!

En fi, Òscar, respira fondo, inspira-expira, inspira-expira, rumia…

El primer pis estava en dos edificis on tots els pisos són de lloguer. Te’ls ensenya directament l’empresa propietària, però el contracte el formalitzes amb una agència immobiliària/gestoria que et clava una mensualitat de comissió per, pel que sembla, liar-la parda. Truco l’home que ens havia ensenyat el pis -ell treballa per l’empresa propietària- i em diu que en té un altra a la primera planta (en comptes de la quarta) que està buit però que encara l’han de pintar, reparar i adecentar. Que fins a mitjans-finals de novembre no estarà disponible.

Bueno! Un raig d’esperança!

Ahir sopar vam fer un cònclave d’emergència amb la Dawn i vam decidir que ella l’aniria a  veure i, si de cas, ja ens el quedaríem.

I així ha estat.

Ara falta començara fer la paperassa.

Segurament farem que comenci el lloguer l’u de desembre. Però com que el meu pis l’hem de deixar a final d’octubre (la setmana que ve!!!), estarem un mes vivint a casa el meu pare (Xavier) a Sabadell. Com que ell ara viu a Barna, a Sarrià, el pis el té buit i només el fa servir un parell de cops la setmana per passar-hi consulta.

I els mobles (sofà, taula de menjador, etc) els deixarem al pis nou: ens han dit que els hi podem deixar al mig del menjador, tapats amb plàstics fins que ens l’entreguin.

Buf quin estrés!!!

[Nota: he retirat el mapa i l’adreça exacte per prevenció. Gràcies Àlex per fer-me’n adonar!]

Anuncis

8 respostes a “L’aventura de dimarts, i dimecres d’emocions fortes

  1. Uau, quina moguda! Bé, al final teniu pis, que és el que compta. Per cert, haurem de mirar el tema de fer de cangurs no? No sé si ara que sereu a Sabadell serà més pràctic que vinguin els teus avis. Bé, ja en parlarem 🙂

    1. Ai els cangurs!!! Que complicat, oi, de sobte?? Sí, a no ser que volgueu venir a Sabadell, no serà gaire pràctic…

      En fi, ja en parlarem, primer la mudança!!!

  2. Ostres Òscar, m’he estresat només de llegir el que has escrit. Però com és que aneu tan justos de temps i heu de deixar el pis ja? Tenieu molt poc de marge…però com diu la Irene, ja teniu pis, i això és el que compta. Per cert, en Suècia no paguen res quan el xiquet naix però paguen per mes com uns 80 euros fins que el nen complix els 18 anys. Una abracada i inspira-expira.inspira-expira…

    1. És que som així de guais hehe. No, la veritat és que vam començar a mirar pisos, però com que fotia molt de pal i no teníem res que ens fotés pressa, ho anàvem deixant… Total, que vam decidir fer-ho a l’inrevés: llogar el meu pis primer, un cop llogat demanar-li unes setmanes de marge a l’inquilí, i amb aquest temps ficar-nos a mirar pisos per a nosaltres.

      Aquí fins ara l’estat pagava els 2500€ quan naixia el nen. Si la mare treballa, et paguen (això no ho han tret) 100€ al mes fins que fa els 3 anys, em sembla. I la Generalitat et paga uns 600-i-pico€ l’any també fins que el nen fa els tres anys.

      L’únic que em fot és que aquests 2500€ van únicament vinculats a la mare. El pare els importa tres pitos a no ser que sigui pare solter o una parella de gais. Ho trobo súper discriminatori!!!! Trobo que és sexisme!!!!

      Però en fi, el que importa és que sí, que ja tenim pis i que ara ens podem concentrar en com el volem decorar, quines cosetes comprem, etc 😀

      Una abraçada!!!!!

  3. Ei!
    I no us donen els 2500???? Estic flipant! I el pare??? Que passa que les factures dels nens només les paguem les dones? Només faltaria! K fort!

    Ei llàstima que no treballi als Maristes ja, sino us vindria a fer una visiteta quan plegués, està aun carrer del vostre. També teniu el Col.legi Martí i Pol moooooooolt a prop i en parlen força bé…

    Ei, que me m’alegro que tot hagi arribat a bon port, una abraçada pels dos i un petó inmens pel peke.

    Benvinguts a casa.

    1. Hehehe es veu que els homes no comptem per a res, només per ser maltractadors!!!

      Sí, la Martí i Pol diuen que està força bé, ja veurem perxò, encara quedem un parell d’anyets fins que haguem de fer ronda d’escoles… i potser ja ni viurem en aquest pis! 🙂

      Fins aviat!!!

  4. Es k jo estic en el tema “escoles”per la Clàudia (i en el futur per al Martí)…i com sempre que encetem nou tema…m’hi estic obsessionant!!! Estic a punt d’aconseguir el màster jejeje

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s