La pàtria

Foto d’aquí

Dissabte vaig tornar a començar classes d’alemany. Estem al nivell B2 i els temes que tractarem es sofistiquen una mica. Vam començar parlant del concepte “pàtria” (‘Heimat’).

Vam llegir un text que deia que per als joves alemanys la “pàtria” ja no és la nació, el país, una zona geogràfica. La pàtria és un concepte emocional “allà d’on ets”, “allò amb què t’identifiques”, els teus sentiments. Tal com deia el text, els joves d’avui, als set anys ja anàvem de vacances a l’estranger però no coneixiem els veïns del pis de dalt. Als 12 parlàvem anglès però no enteníem com parlava la iaia, podem viure el mateix a Barcelona que a Lapònia que a Tòquio, però molts cops el nostre món queda confinat dins de les quatre parets de casa nostra. La nostra pàtria ja no és el que figura al nostre passaport, sinó les quatre parets de la nostra habitació, els teus amics íntims, o la teva família més propera.

Em va semblar un tema fascinant:

Les noves tecnologies, internet, la globalització, l’educació, ens han eixamplat la ment, però també la globalització, les cadenes comercials, els canvis alimentaris, les exigències laborals, han fet que cada cop més sigui el mateix viure en un lloc que en un altre (la variable diferencial esdevindria el poder econòmic, no l’ubicació geogràfica).

Esdevenim gent del món, però perdem la nostra pàtria.

El text deia, també, que dels joves enquestats, ningú no va dir “Alemanya”, “el meu país” quan se’ls preguntava què volia dir “pàtria” per a ells, potser per la pàtina feixista que encara deuen tenir aquests conceptes a Alemanya.

Llegit el text, vam haver de debatre per grups què identificàvem com “la nostra pàtria” cadascú de nosaltres.

Jo trobo que és un concepte relatiu. Visc a Barcelona i cada cop que vaig a Sabadell a veure la família i els amics, els 35 minuts en rodalies per a mi suposen “anar a casa”. Sabadell és la meva pàtria.

Però també em sento barceloní, sobretot quan sóc a alguna altra gran ciutat.

La meva pàtria més clàssica és Catalunya, no em sento espanyol, però segur que si me’n vaig a Rússia i algú em malparla dels andalusos, defensaré Espanya. La pàtria és, doncs, un concepte relatiu: sóc més català que espanyol, però més espanyol que rus.

I recordo quan vam anar un mes de vacances a Austràlia. Estàvem per Melbourne i em va agafar enyorança… al creuar-me pel carrer amb uns turistes italians!!! Vaig pensar: “ai, que bé, Europa!! Quines ganes!!”. Mai m’havia sentit tan proper a uns italians. Per tant, em sento més europeu que australià.

Un altre text que vam llegir deia que molts cops identifiquem la nostra “patria” per les olors, els sons, algunes imatges, el gust…

Què us sembla el concepte de “pàtria”?

Què vol dir “pàtria” per a vosaltres?

Anuncis

4 respostes a “La pàtria

  1. Quina gràcia, a mi em va fer llegir el mateix text també en un curs d’alemany. Suposo que deu ser el curs que fas ara.

    Sobre el “Heimat”, jo entenc que no és ben bé una traducció literal de “pàtria”, sino més aviat un concepte que implica “llar” i “pàtria”, més com el “home” anglès.

    Estic d’acord que el “Heimat” és un concepte molt emocional. Com el perfum “El Sur”, que “se siente o no se siente”, que deien en aquell anunci de Vittorio & Lucchino. Però tampoc vull deixar de creure que no té a veure amb un paisatge, una gent i un país. Una manera de fer i de veure les coses. Una família. M’ha vingut a la memòria la cançó “Jóga”, de Björk, que la cantant islandesa va escriure com un himne nacional islandès, un homenatge al seu país natal i als seus paisatges, i alhora també a la seva amiga Jóga.

    També hi ha qui diu que la llar és on el teu I-Phone.

    1. Tens raó que la traducció de ‘Heimat’ no és ben bé l’equivalent de “pàtria”. O més ben dit, vol dir ‘pàtria’, ‘lloc de naixença’, ‘llar’, etc… té un sentit més ampli que el ‘pàtria’ i prou. De fet, en el text contraposaven ‘Heimat’ vs ‘Vaterland’ (dotada d’un sentit més ranci, feixista).

      Fins a quin nivell d’alemany has estudiat? 🙂

      Sigui com sigui, doncs, per a tu la teva pàtria és el teu IPhone? 😛

  2. Per a mi la pàtria és la meva familia, els meus amics, els olors, els sabors, les llengûes en les que he crescut, el mar Mediterrani… Crec que la pàtria pot canviar al llarg dels anys, jo he nascut a Saragossa, he viscut a Castelló i ara a Estocolm. Crec que definir pàtria com Espanya, València, Suècia, Europa… és molt difícil. Per a mi cada vegada tenen els paîsos (fronteres) menys sentit. Però tot allò que em recorda a la meva infantesa ho associo tal vegada com a la meva pàtria.
    Interessant entrada!
    Kram kram

    1. Alicia. És cert, oi? En certa manera, la pàtria va lligada a les teves vivènices personals, la teva infantesa… Per altra banda, és un concepte traslladable. Com tu dius, ets de Saragossa, Castelló, Esctocolm…?

      Una de les preguntes que em faig és el meu fil, quina serà la seva pàtria i la seva cultura. Barceloní, català, espanyol, europeu… però també hongkonguès, xinès… unes quantes llengües ben diferents…

      El que tinc claríssim és que si la pàtria és allò que defensaries en una guerra… no en tinc cap ni una: agafaria la meva família i fotria el camp a on fos segur de viure.

      Kram!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s