El meu fill parlarà xava… ai Déu!

Foto d’aquí

La cerca de pis ha començat. Aquesta semtana ja n’hem vist un parell per la zona de l’Eixample Dret. No eren ben bé el que volíem, però ens ha servit per discutir què és important per a cadascú de nosaltres, acotar millor les zones on voldríem viure… en definitiva, “refinar la cerca”, per fer servir termes “Googleians”.

Al menys d’entrada, sembla descartat, però, tornar a Sabadell. Sí, els pisos són més grans i més nous i un pèl més barats. Però no és Barcelona. I ens agrada viure cèntrics a Barna. A no ser que no trobem res que ens faci el pes, no considerarem Sabadell.

M’he adonat que jo insistia molt a tornar a Sabadell, amb l’excusa de tenir la família a prop, que sempre poden donar un cop de mà, fer de cangur gratuït o ajudar quan calgui.

També perquè malgrat que fa gairebé 10 anys que visc a Barna, jo em sento sabadellenc. Tinc el cor partit, que diria l’Alejandro Sanz.

Però el motiu principal pel qual jo insistia a tornar a Sabadell no m’atrevia a confessar-me’l ni a mi mateix.

Per sort l’altre dia sopant amb l’I i l’À vam començar a parlar d’educació, quina escola triar… i del català que es parla a Barcelona. L’I va dir que li suposaria un greu disgust si el seu fill no deia les neutres.

Però és una cosa que he d’assumir.

Potser si m’hi escarrasso molt i li faig llegir molts llibres de la Rodoreda tindrà un lèxic decent. No com el dels nens híperhormonats i semi mongos que sents pel metro.

Però el me fill no farà les vocals neutres. I amb una mica de (dis)sort, ni les elles.

Al meu fiy parlarà txava. Parlarà com als altras cumpanys de classe, am aquet accén urrurós da Barsalona.

Pobra fiy meu.

Més val ca mi cumensi a acustumar, parqué des de luego no parlarà an català da Sabadei. És lu ca hi ha.

Una digressió: això de l’accent barceloní és una cosa ben curiosa. La gent gran de Barna de tota la vida parlen en un català totalment com el meu. Català oriental estàndard. Per què els seus fills i néts l’han anat modificant? I perquè per la tele (que per sort no mirem gaire a casa) només sents que nens pijos xaves?

Advertisements

7 respostes a “El meu fill parlarà xava… ai Déu!

  1. Boníssim! Totalment d’acord amb les teves reflexions sobre el sub-dialecte xava. A Barcelona ja els únics que no parlen xava i parlen com nosaltres són els gitanos 🙂

  2. Severí: És cert!!! Els gitanos parlen amb un català que sembla de Girona!!

    Alicia: hahaha el xava és l’accent de Barcelona ciutat. No és un accent oficial, sinó que s’ha anat creant deformant les entonacions i les pronunciacions de certs sons: es perd la “ll” i es pronuncia una “y”; no fan la vocal neutra i tot ho fan “a”… Sent molt extremistes, la paraula “alleujament” sonaria en xava “ayauyamén”…

  3. Ja veuras quan et vingui dient és ka laimpressora no PRINTA.
    El dia que ho vaig sentir vaig pensar que el món s’acabava…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s