Només m’informo pels blogs

Aquest post me’l va sol.licitar l’Ester divendres tot sopant. Es va quedar intrigada en llegir l’altre dia una altra entrada meva en què deia que ja no segueixo els mitjans de comunicació. Només m’informo pels blogs.

Bé doncs, m’explico:

Arran de la meva elctura de “The 4 Hour Work Week“, vaig decidir de provar l’experiment que l’autor proposava i no llegir, durant 15 dies, diaris, ni mirar els telenotícies, ni res. La tele es pot dir que ja no la mirava més que per tenir-la de soroll de fons i mirar les notícies, però cada vegada que les mirava m’engoixava. M’entrava ansietat: no crec que el món vagi taaan malament com diuen.

No en mirava res més, de la tele, perquè els anuncis em molesten, i prefereixo baixar-me les pel.lis i sèries de la mula. així ho puc veure quan i com jo vull.

Durant molts anys, tenia el costum de comprar La Vanguardia els diumenges. Era el meu ritual llevar-me tard, baixar al quiosc, fer-me un bon esmorzar i dedicar tot el diumenge a fer el mandra al sofà dormitant, llegint tots els suplements i seguint amb deteniment alguna de les columnes d’opinió.

Vaig deixar-la de comprar quan em vaig adonar, ja fa potser un any, que no m’aportava res: que els reportatges eren, en major part, copy-paste d’altres infos que ja havia llegit anteriorment i que si un tema m’interessava, en 5 minuts de navegació per internet en trobava molta més informació: Google + Wikipedia, la combinació perfecta.

Però fins el setembre vaig seguir llegint cada dia tots els diaris per internet. Formava part de la meva manera de començar el dia.

Va ser, doncs, arran de provar els “15 dies sense mitjans de comunicació” que vaig deixar de seguir la premsa i la tele. La ràdio, de sempre [sorry amics meus periodistes radiofònics 😛 ] l’havia escoltada -i l’escolto- només per la música. La ràdio que parla em molesta, m’estressa.

Una altra cosa que ja em negava a llegir d’alguns mesos abans era la premsa gratuïta. A banda de cridanera, és escandalosa i agorera sense que calgui. Ja no volia contribuir al seu groguisme. 

Així doncs, vaig començar amb aquests 15 dies i vaig veure que el món no s’acabava, que tot seguia igual, que no estava desconnectat i que, a sobre, vivia més tranquil. I fins avui.

La meva única font d’informació són els blogs, que a més he perfeccionat moltíssim. Per no haver d’anar blog per blog, me’ls he subscrit a RSS i així cada dia, amb el Google Reader, puc llegir-me d’una tirada tots els posts nous de tots els blogs que llegeixo.

Estic subscrit a una quarentena de blogs. Són blogs d’amics (entre molts d’altres, el Coses Meves, el Vie Virtuelle o el Ja està aquí…), d’espanyols que viuen al Japó (o a Hong Kong), de gent que he trobat interessant, d’amics d’amics, del món de la informàtica (com ara el de l’enrique Dans o Microsiervos), d’espiritualitat o algun d’informació general (com el del director del Público).

Aquesta és la meva font d’informació. Molt més positiva, significativa i real per a mi.

Com a complement, de camí a la feina solc llegir els titulars més grossos dels diaris en algun quiosc, només per acabar pensant “pfff estan tots fatals!!”.

La veritat és que sense estar pendent varis cops al dia de ‘què passa al món’ visc molt més tranquil i igualment informat, perquè dels temes principals te n’enteres igualment, ja que surten a converses, la gent te’n parla… o ho notes quan el banc et revisa l’hipoteca 🙂

En definitiva, el meu mètode informatiu m’agrada i el recomano.

Anuncis

11 respostes a “Només m’informo pels blogs

  1. Suposo que em toca inaugurar el torn de comentaris 🙂 Sí és cert que les maneres que tenim d’informar-nos han canviat molt, i encara ho faran molt més en els pròxims anys. I ja veurem què passarà amb les vanguàrdies, TV3s o telecincos.
    Per la meva banda, diré una cosa que penso des de fa uns mesos: si jo, a mig termini, me n’anés a viure sola (cas mooolt hipotètic), no em compraria una tele. Si me la regalessin, o estigués al pis, o trobés una ganga de debò, fantàstic, però jo no em gastaria un pastón en una tele. Tal com està la televisió avui en dia (i com estarà en el futur: TDT = más de lo mismo), seria malgastar els diners. Per informar-me, premsa, ràdio i internet, amb tots els seus defectes.

  2. Sí, tens tota la raó. Cada vegada més, tenir una tele només serveix per jugar amb la Wii o veure pel.lis en un súper plasma amb home cinema.

    Si no, amb un ordinador amb banda ampla va q xuta, com bé dius!

    Suposo que una altra cosa és si vius en família i amb nens: voldran veure els dibuixos, etc. Però també em sembla que, de ben petits, els nens poden agafar intuïtivament el concepte d’internet. Els pots posar els dibuixos descarregats d’alguna web infantil, de la mula, els pots portar a webs educatives per a nens… Clarament molt millor que empassar-se dues hores de manga japonès histèric amb anuncis de barbies, cotxes teledirigits i menjar bassura.

  3. … no se com començar jejeje però jo no estic gens d’acord en el que dius jeje. De fet jo he començat un ritual contrari totalment, i és intentar estar una mica més informada i amb un ventall molt més obert: premsa, tele, internet, fonts especialitzades… i m’agrada molt la sensació d’estar una mica més enterada. No dic que en els blogs no ho estigues, però depèn de quins blogs consultes sempre t’oferiràn una visió prou manipulada de la realitat, no? i encara que els mitjans també ho manipulen, són algo públic i criticable… i sempre queda la idea de que alguns mitjans/periodistes es dediquen a informar, es suposa el el primer fi dels periodistes.

    Lo de la tele ho comprenc, cada dia és pijor. Però no se, de moment… crec que vull seguir informant-me amb molts més canals. Potser tú ja vas passar per esta fase jejeje.

    Salut!

  4. Així m’agrada hehehehe diversitat d’opinions!!!

    No sé, penso que cadascú és diferent i cadascú busca alguna cosa diferent quan parlem d'”estar informats”. En tot cas, aquesta és la meva experiència! 🙂

  5. Ei hola a tots!
    M’he sentit aludida amb això del Reader de Vie Virtuelle 😛
    Així que vaig a dir la meva 🙂 El meu cas és una barreja entre l’Òscar i l’Erle. Tinc els blogs amiguils al Reader i també tinc blogs sobre altres coses, notícies, economia, medi ambient, crafting (sigular paraula que em fa molta gràcia), còmics i de tot una mica 🙂
    Saluwikis i ens llegim pel Reader 😉

  6. No podia faltar en aquest debat tan interessant! Jo crec que la premissa ha de ser sempre “com més, millor” i anar seleccionant en funció del que t’interessi i de la credibilitat que et mereix cadascú. Però jo no pronosticaria la mort dels mitjans tradicionals, ni molt menys, encara que penso realment que internet és el futur (aquí escombro cap a casa, ja ho veieu) i també els mòbils, encara que a mi m’estressa una mica pensar en mirar sèries i coses així pel telèfon. A més, al preu que va tot… el que és patètic és que una cosa com la TDT serveixi només per veure concursos de “llame y gane” i repeticions a totes les cadenes, això sí que és trist.

    Respecte dels blogs, n’hi ha d’especialitzats que estan molt bé, però si el que vols és informació general, crec que forçosament s’ha d’acabar confiant en algun portal, que et pot donar una visió més àmplia de les coses i pot estar més fiscalitzat, com deia l’Erle abans.

    Corto y cambio.

  7. Oi quin debat més interessant!
    Doncs jo estic d’acord en unes coses i en unes altres no. Lo de que la tele està fatal sí que és veritat, jo no puc en els anuncis… Jo només veig algun telediari i pelis que em baixo o llogo per internet, perquè la tele és més gran que l’ordinador. Lo de estar tot el dia enganxada a l’ordinador m’estresa molt. Ja estic tot el dia com per a damunt estar també en el meu temps lliure!!! No… penso que està molt més guai poder fullejar un diari o una revista. A mi això del món virtual m’estrese un poc i lo dels mòvils encara més! Però sí que és veritat que el futur va per ahí… No cal que digui que lo dels bloggs si que em mole!! mooooooooolt, jaaj

  8. Hola a tothom!

    Irene: estic d’acord amb tu que, si vols tenir info general contrastada, cal acabar confiant en algun portal.

    En el meu cas, per això, la clau està en el “si vols”

    JJ: Esclar, aquest és el tema: els blogs són personals. Com deia l’Irene, no hi busques info contrastada. Però és que últimament em sento com el Fairy o l’Ariel Ultra, que “menos es más” 🙂

    Personalment, penso que patim de sobreinformació. Que amb menys dades però més ben seleccionades, estaríem més ben informats. Suposo que cadascú tria de què vol estar informat…

    Alicia: Sí, ens passem tot el dia amb una pantalla davant!!! Vivim a Matrix!!!

  9. jo al seu dia em vaig comprar un parell de llibres del andrew weil (mira-ho, es un guru de la medicina alternativa)… el cas es que un dels seus pilars per millorar la qualitat de vida es precisament deixar de mirar diaris y la tele un parell de dies a la setmana, com a minim. i estic d’acord amb tu, menys es mes… sobretot en un mon on els medis de comunicacio donen, en la seva majoria, noticies de caire negatiu, i de manera sensacionalista… una pena…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s