Finalment un post des d’Australia!!

Ja aviso que en aquest post, ni en els d’altres que escrigui des del continent austral, no hi haura ni accents ni ces trencades.

Se que havia dit que penjaria posts cada 3 o 4 dies, pero no ha pogut ser. Els primers dies arribats a Sidney el jetlag em podia i del que menys tenia ganes era de posar-me a internet; despres, en canvi, un cop vam deixar Sidney, ha estat un no parar, snese mes temps que per llevar-te a les 6, sortir pitant, tornar reventat, etc.

So this is my first post from Oz i podria ben be ser l’ultim, espero que no, pero ja veurem. Aixi que paso a resumir el viatge:

El vol va passar placidament. Flipantment, tots els vols i les connexions van sortir a l’hora prevista, sense retards, i el viatge, tot i que larg, es va fer bastant suportable. El Paris-Hong Kong era amb Air France i el HK-Sidney, tot i que tambe a traves d’Air France, l’perava Qantas, la companyia nacional australiana. I clarament Qantas guanya per golejada: avins mes nous, menjar mooolt millor (el d’AF era bo, pero el de Qantas era mes fresc i variat) i millor entretenimet a bord: les consoleseren mes noves, amb molta mes i millor seleccio de pel.lis, series i jocs, etc.

Un cop a Sidney ens va venir a recollir el Tim i ens va dur a casa seva, on ns esperava la Melissa. Hi vam estar xerrant una estona i al claping, perque era tard i tant nosaltres com ells ens estavem morint de son.

Aqui va comencar el que seria la tonica habitual dels dies seguents: despertar-te a les 5 de la matinada completament desvetllat i, e canvi, cap a les 4 de la tarda, tenir una son aclaparadora. Era el jet lag en la seva maxima esplendor. Es pot dir que ens va acompanyar durant els 5 dies que vam estar-nos amb el Tim i la Melissa a les Blue Mountains. Aquests dies van ser bastant de tranquis. Ens va permere recuperar-nos i tambe ens vam adaptar al seu funcionament familiar. Que clarament quan tens un fill no pots anar al mateix ritme que quan no. 🙂

Ells viuen en una casa d’uns amics d’ella a Glenbrook, un poble al comencament de les Blue Mountains. Viuen al pis de dalt i els propietaris al d’avall. Els hi deixen estar-s’hi fins que tinguin casa seva arreglat. Al final, el Tim i la Melissa ens van aconseguir col.locar a casa d’uns amics seus a la casa del costat, amb el mateix arrenjament: els de la casa al pis de dalt, i nosaltres a la planta baixa. Alla hi van dormir la Laura, l’Irene i l’Alex. Com que nomes hi havia lloc per a tres, jo em vaig estar a casa del Tim i la Melissa al despatx.

Els dies de Sidney, com ja he dit, van ser de tranquis: els vam donar uns quants regalets (el Harry va fliapr amb un cotxe teledirigit que la Laura va trobar a l’Imaginarium), vam veure la casassa que s’estan construint (super xulaaa!!!), ens van ensenyar les Blue Mountains, vam veure cangurs quan anaven a menjar (les Blue Mountains es un parc nacional, de manera que a 5 minuts de les cases de la gent hi ha tot tipus d’animals sueltos), i un dia el Tim ens va portar a Sidney. Van ser 4 horetes, i vam poder veure la zona del port, l’opera, el pont de la badia, etc. Va ser xulo, pero haurem d’acabar de veure la ciutat quan tornem, a la segona tongada, que estarem mes desvetllats, amb mes energia i amb mes possibilitats de fer coses! 🙂

De Sidney vam anar cap a Melbourne. Va ser flipant que hi va arribar al vespre potser a les 21, i ja no hi havia quasi res de sopar obert! Dius: en una gran ciutat de 3 milions d’habitants, com pot ser? doncs es!

Al final vam poder sopar en un garito on no ens van voler fer tiquet (ui ui ui, que era tot en negre!), pero al menys ens van alimentar! I reament teniem moltiisssssiiimma gana by then!

El dia seguent va ser intensiu veure Melbourne. Vam veure el centre, tot ple de botigues i de restaurants asiatics (hi ha moltissima gent de trets orientals a Melbourne, em sembla que hi van anar molts immigrants de la Xina), la zona de Federation Square, una placa ultramoderna envoltada de museus rotllo de disseny i tal… El centre de Melbourne el vaig trobar percios. Molt comercial, amb moltes botigues, i tambe amb la tra de gratacels de bancs i oficines. Em recordava una mica a la zona de Midtown Manhattan, pero en petit.

Tambe vam veure el Vctoria Market, un mercat de menjar que ocupa com 10ha, immens! I fotia tot una pinta! Mmmmh! Vam comprar-hi fruita ecologica bonissima, pernil i formatge per fer-nos els entrepans, etc. Tot molt bo.

Tambe va anar a un barri al nord del centre de Melbourne, que ara no me’n recordo de com es diu, que era rotllo el barri alternatiu. Pero alternatiu del tipus qeu et cal mooolta pasta per ser-ne: cafes amb posters de manis antiglobalitzacio on e cafe valia 10 dolars, la tira de botigues de roba i mobles de disseny, etc. Ens va recordar clarament Gracia.

Ja al vespre vam anar a la zona de St. Kilda, el barri de platja de Melbourne. Hi vam anar en tram i, igual que el tramvia de BCN, era una merda i anava hiper lent. Les guies deien que aquest era tambe un barri alternatiu, amb molta vidilla, etc. Quan hi vam arribar era el vespre i fotia molta rasca i si, en un carrer hi havia bastants restaurants i pastisseries, pero vaja, me n’esperava mes!

El dia seguent vam fer una excursio a Philip Island. Ens van portar a diferents llocs, pero el punt fort era al capvespre, en aquesta illa a 2hores al sud de Melbourne, a la platja hi surten uns pinguinets de 30 cms d’alt. Son super cucos! Son els pinguins mes petits del mon. T’estas en una zona designada i els veus com surten de la platja i van caminants cap a on tenen els nius. Son super divertits!!! El millor de tot es que son super porucs i les gavines els espanten i se’n tornen corrents a l’aigua, dornen a fer un intent de sortir-ne, etc. Va ser una gran excursio. Ja en veureu les fotos.

L’endema marxavem ja cap a Alice Springs, a tres hores d’avio i al mig del desert. Alla vam agafar un cotxe llogat (com sempre ens el van upgradear per un de millor for free), elvam carregar de menjar que vam comprar a un super i vam fotre el camp ca a Uluru/Ayers Rock.

Alice Springs va ser un vam veure aborigens per primera vegada, la majoria amb pinta homeless i alcoholitzats divagant sense rumb pels carrers. Pero perque us feu una idea de com es Alice Springs nom’es dire que el centre de la ciutat el conformen dos hipermercats i els seus parkings. Aixo es el centre! La resta son rotllo urbanitzacions de cases ecampades per tot arreu.

Sigui com sigui, vam fotre’ns a la carretera rumb a Uluru, la muntanya sagrada dels aborigens. A mig cami ens vam adonar que haviem fet malament la reserva i que no teniem on dormir aquella nit. Per sort en una gaslinera ens van ajudar i vam poder pasar la nit en una ‘roadhouse’ a una hora d’Uluru.

Aixo de les roadhouses es curios. Com que aixi que surts de les 4 ciutats principals no hi ha res, a Australia, i les carreteres son llargues i buides, cada hora de cami et trobes com arees de servei/ poblats on pots fer benzina, passar la nit en una mena de motels cutres, menajr alguna cosa, etc. I tambe serveixen de punt de reunio de la gent de les cases i els caps a una hora a la rodona. A aquesta roadhouse hi vam trobar uns quants australians autentics, rotllo camperol del pueblo, pero a l’australiana. Super diver!

Aixi que vam arribar a Uluru l’endema. Vam dedicar un dia a veure la muntanya i el dia seguent a veure el Kala Utja, unes altres muntanyes que tambe formen part del mateix parc nacional i que tambe son sagrdes per als homes aborigens (no per a les dones).

Uluru es una passada. Imagina’t al voltant teu, fins a l’horitzo, tot pla i sense res mes que matolls, herbotes i arbres baixos (es un deserts pero no es rotllo Sahara). I, de sobte, alla al mig, un roc immens que s’alca imponent de color vermell. Una passada. Hi ha miradors on es pot veure a trenc d’alba i al capvespre i pots veure com va canviatn de color conforme va marxant el sol… Espatarrant!

Uluru es sagrat perque era el punt de reunio dels aborigens. Eren grups nomades i, quan havien de celbrar alguna festa, deiverses tribus hi confluien i s’hi estaen durant dies, setmanes o mesos fent les celebracions o ritus que pertoquessin.

Quan els van envair, els van prendre les terres i el govern australia els ho va tornar a principis dels 80 a condicio que els aborigens, per la seva part, ho lloguessin al govern durant 99 anys com ap parc nacional.

Una guarda forestal es va explicar que de fet, des que els aborigens es tornen a encarregar de gestionar-ho, s’estan recuperant algunes especies de plantes i anmals que durant e segle en mans blanques s’havien extingit i s’estaven desfent moltes barbaritats ecologiques que havien dut a terme els colonitzadors.

A Uluru hi ha zones que son sagrades per als abos. Com que es veu que homes i dones tenien vides molt diferenciades (no perque uns estiguessin per sobre dels altres, sino perque tenien rosl diferents, senzillament), algunes zones d’Uluru son sagrades per als homes i les dones no poden ni acostar-s’hi, i algunes altres son sagrades per  a les dones i esl homes no poden ni veure-les. Aquestes zones estaven marcades i, com a turista, no pots ni acostar-t’hi (et poden fotre multes de fins a 6000 dolars si t’enxampen) ni fer-ne fotos.

D’Uluru vam tornar a fotre 4 hoers en cotxe fins a Alice i alla, amb hora i mitja de retard, vam agafar l’avio cap a Darwin, al nord d’Australia i en zona tropical. El canvi va ser brutal! Vam passar d’estar 2 graus i haver d’anar amb el polar, anorak, bufanda, gorro, etc, a 35 graus de dia i 18 de nit. Mmmmh! Que beeeeee!!!

A Darwin hi vam arribar al vespre i l’endema a les 7 del mati ens pasasven a recollir per marxar de safari durant 3 duies i dues nits que vam dormir el terra tapats per una mosquitera i prou, sense tendes ni res.

Ens van portar en un 4×4 pel parc nacional del Kakadu a veure cocodrils, la natura, llocs amb art aborigen, a gorges de rius on ens vam banyar… Una gran experiencia de viatge, molt maco, i com que erem nou persones en el grup tots d’edats similars (tot i qeu nosaltres erem els mes grans tret del guia), hi ha hagut molt bon rotllo, ens hem avingut molt i ens ho hem passat molt be!

De fet, vam tornar absn d’ahir del safari pero ahir vam tornar a quedar amb els del grup per sopar i prendre algo, etc. Ens hem intercanviat els mails, i m’agradaria estar en contacte, perque molts son gent molt interessant, especialment una parella d’hungaresos i un noi frances crescut entre Hong Kong i NYC, educat a Cambridge i que fa d’advocat a Londres.

Ahir haviem d’anar en un tour d’un dia a un altre parc nacional dels voltants de Darwin, pero per un malentes amb l’empresa on el teniem reservat (vam enviar a la merda a un paio cridaner i insultant, a les 7.30 del mati, ens va acusar de lladres per no pagar-li 60 dolars que en teoria li deviem cadascu), ens vam dedicar a relax. Platgeta, llegir, passejar per Darwin, anar al vespre en un mercadillo a la platja super xulo… Bufff un dia de tranquis ja tocava eh!

Avui tambe sera de tranquis: veure una mica el centre de Darwin, platjeta, anar a veure la posta de sol… I dema marxem a les 5.20 de la matinada cap a Cairns, on ens estarem 6 nits per veure la selva i la Gran Barrera de Corall. Si queden peles per fer-ho, m’agradaria per un curs de submarinisme (‘diving’) de dos dies per despres poder anar a fer immersio per la Gran Barrera. Esl hungaresos i el frances del safari del Kakadu em van dir que era una passada, factible, i molt millor que no fer nomes snorkeling (anar amb les ulleres i el tub), perque veus molts mes peixos. I ja que ets a la Gran Barrera de Corall, val la pena!

Pero of course, faltara veure quan val, quants diners em queden, etc.

I despres de Cairns, back to Sidney for 5 nights i despres altre cop cap a Barna.

En resum: ehm voltat moltissim, ens ho estem passant molt be i es tot una passada.

M’hagues agradat postejar tambe les fotos, pero em calven extra per descarregar fotos al PC, de manera qe em sembla que ja ho fare a Sidney des de casa del Tim i la Melissa amb mes calma.

Una abracada a tothom!

Anuncis

4 respostes a “Finalment un post des d’Australia!!

  1. hola oscar, laura, alex i irene!
    he llegit el post i res nomes volia donar-vos records a tots. m’ha encantat la part dels pinguins, i en general tot, m’ha fet sentir per un moment per aquells racons. potser algun any podem anar-hi.
    ja esteu a l’ecuador del viatge 🙂
    saludets i ens veiem a barna!

  2. Holaaa!

    Us escric des de Munic. Dijous passat vaig sortir de Barcelona cap a Praga: la ciutat és realment bonica, de postal, però… encara que l’arquitectura i el paisatge siguin diferents, tens la sensació de passejar per les Rambles i Ciutat Vella, és Turislàndia. A més, tinc un comentari irònic: he quedat gratament sorpresa amb la gran amabilitat del poble txec.

    I Munic m’agrada forca, crec que s’hi ha de viure molt bé: bicis, parcs molt grans… Aquí sí que tens la sensació de barrejar-te amb la gent de la ciutat. Com que arrossegava molt cansament de Praga i a més vaig arribar a Munic en un bus nocturn, m’he pres la visita amb calma perquè… demà a migdia m’espera Berlín i haig d’estar en plena forma!

    Ja friso perquè m’amplieu les vostres aventures (jo tinc alguna anècdota d’aquelles que, coneixent-vos, em temo que arrossegaré la resta de la meva vida…).

    Una abracada teletubi per a tots quatre!

  3. Hola a tots!

    Jo us escric des d’Olot. A punt d’acabar les vacances i fent un repàs al correu i a la xarxa. M’alegra llegir la quantitat d’experiències noves que esteu descobrint. Com no podia ser d’altra manera, m’ha causat un gran impacte el tema aquest de les zones reservades pels homes i les dones aborigens. A veure… què cony hi deuen fer? Segur que, com a mínim, orgíes homos i tot tipus de coses dolentes. A més, pobre de qui el pillin espiant!!

    M’ha fet recordar una història que m’explicava la meva mare. Com moltes o totes les dones de la seva edat, ella anava a una escola només per a noies, en la qual l’equip docent, com no podia ser d’altra manera, era format exclusivament per “senyoretes”. Resulta que un cop a la setmana un mestre de l’escola de nens, tinc entès que a més era capellà, anava a visitar l’escola de nenes durant el pati i es reunia amb la senyoreta jefa. Totes les nenes tenien prohibit sota amenaça de qui sap quin càstig entrar a l’escola durant el temps que durava la reunió. Però, ai las, un bon dia una de les joves pupil·les va trencar les normes i es va endinsar a l’aula a buscar l’esmorzar que hi havia deixat. Com deveu sospitar, aquesta noieta era la meva mare. I van ser els seus ulls els que van veure la senyoreta i el mestre mig despullats i cavalcant com salvatges dels mapes de l’imperi austro-hongarès i la Rússia encara unida. Evidentment, també va ser ella qui va tastar el càstig exemplar. I això va passar de veritat. Queda dit.

    Que sigueu molt i molt feliços!

    També una abraçada a l’Ester.

    Apa,

    Eduard

  4. Eii!!!

    Dies i dies mirant el blog amb melangia i per fi…un súper post! Tan súper que després de llegir-lo no vaig saber què contestar. Han hagut de passar uns dies per refer-me de la lectura. Però…com ho pots recordar tot amb tanta precisió? Amb la de coses que esteu vivint, i realment les descrius amb pèls i senyals, veus, així, per una estoneta, em va semblar que també hi érem jo i la meva panxa, per allà entre el Tim, la Melissa, el Harry, al desert, i a la Barrera de Corall (també hi seré, però sense fer submarinisme que amb el pes que porto incorporat igual no en sortia mai més!)
    El Jordi i jo hem estat molt contents de rebre notícies vostres, i de saber que ho esteu passant tant bé (com no podia ser d’una altra manera!).

    Nosaltres?
    Esperant el moment en que a la Clàudia li doni per apretar i hàgim d’apretar a córrer nosaltres cap a l’hospital. Però de moment, sembla que està bé aquí dins i no pensa sortir-ne fins (coneixent-la com la conec) el 15 de setembre a les 9 del matí, ben puntual com sempre he dit. (Tot i que la gent fa apostes per l’11 de setembre…)

    Pel demés…sortidetes a la platja:Arenys, Masnou…i como no Blanes! amb el Benet i la Marga, soparets, cinema (han fet Mama Mia, i ens ha encantat, a tu Òscar em sembla que també t’agradaria perque és molt divertida).
    La Carbo i el Monter ja han tornat de Chile, i ho han disfrutat molt també (peaso viatge!).
    Han vingut la Bertha-mami i el Cortés-papi, mooolt contents, i els dies han passat volant.
    Total, que tingueu un molt bon viatge de tornada, i si te’n recordes…em podràs portar una pedreta del terra australià?

    Amb moltes ganes de tornar-te (tornar-vos) a veure…us envio un petó ben regrós des de Sabadell, una abraçada del Jordi, i una patadeta de la nena.

    Disfruteu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s