Addicte a les sèries

Vist que per la tele no hi fan res de bo, m’he passat a les sèries americanes bones. Entre la mula i DVDs que m’han deixat, he vist:

Boston Legal: Gràcies al Clay he descobert aquesta sèrie d’advocats de Boston (fins aquí ja ho deduíem pel títol) que barreja guions híper currats, humor, bromes sexuals i debats ètics interessants. El James Spader, la Candice Bergen (sí, no estava morta i enterrada) i el William Shatner estan que se salen. N’he vist les temporades 1 i 2 i ara m’estic emulant la 3. Brrrrrrr que baixi ja, que no puc esperar!!!

Damages: Senzillament excel.lent. Una altra premiadíssima sèrie d’advocats, amb la Glenn Close d’estrella absoluta i mala malísssima? Si B.L. t’atrapa pels casos que es jutgen i els diàlegs enginyosos, aquesta et submergeix en una trama amb girs constants, tensió i on els bons i dolents… no són el que semblen. Actors (sobretot actrtius) boníssims. De moment només se n’ha estrenat la temporada u. Més que capítosl independents, està plantejada (i rodada) d’una tirada, com una súper peli de 13 fascicles i aconsegueixen mantenir-te en tenió fins al final. Em vaig endrapar tota la sèrie en 4 dies.

(Sí, m’encanten les sèries d’advocats. Encara recordo els vespres en família mirant La Ley de Los Ángeles. En canvi, no puc amb les de metges. Em sembla q és pq no crec en la medicina i no soporto veure que els pintin com a grans herois salvavides?)

Dexter: la tinc baixada i a punt per veure. L’havia vista recomanada en un blog. Representa que el prota és un assassí psicòpataen sèrie i el “dolent” és el poli que el busca. Pel que he llegit, a part de guió brillant, està plantejada de tal manera que el dolent et caigui bé i avorreixis el pobre poli que l’empaita

Mad Men: baixant-se des d’ahir. Pel que vaig llegir a El País (ara la començaran a emetre al Plus, d’aquí q The Country en parlés), està ambientada en una agència de publicitat de NYC als 60s i és un fidel reflex de l’època: personatges masclistes, missògins, alcoholitzats i fumadors. Mmmmmh ni que sigui per la seva incorrecció política, promet!

– També tinc per veure, que m’ha deixat el Jaime, Prision Break, temporades 1 i 2. D’entrada em feia una mica de mandra, però tothom diu que es tan tan tan bona, doncs ho ahurem de comprovar.

Per no parlar dels grans clàssics:

Sex and the City: Sisplau, estreneu-ne la pel.li aviat!!! I qui digui que la Sarah Jessica parker és lletja s’endurà un cop de puny! No és rotllo tia bona, però té una GRAAAN què.

The Office: humor anglès en el seu màxim esplendor per relatar l’absurd i la mediocritat en una oficina grisa i com qualsevol altra. Per riure sense parar

L’Escurçó Negre: Gràcies Àlex i Irene! Brillant brillant!

Little Britain: catxondeig BBCenc en què, a base de gags curts, els anglesos se n’enfoten de si mateixos.

Advertisements

5 respostes a “Addicte a les sèries

  1. Ei, jo a aquesta de Little Britain tb em vaig viciar. Quan va tornar l’Erle de Newcastle (la germana de l’Àlex i meva :P) la veiem molt. És molt catxonda 😛
    saluwikis des de Castelló!

  2. Ja t’he enviat un mail: el dia 30 estrenen la peli de la Carrie i companyia!! I la presentació a Londres ha estat espectacular: la tia ha portat un barret-florer que t’hi cagues! Ja estem tardant…

    A mi em passa el mateix amb Prison Break, però puc certificar que la gent que conec que l’han vista s’hi han enganxat moooooooooolt. I el mateix amb Perdidos. Potser algun dia m’actualitzaré…

    De metges, la que he vist últimament és Nip Tuck (no deixen de ser metges, no??) I llavors ja em remunto a “A cor obert”. Grans sèries. Interessant la teva teoria antimèdica…

  3. Saluwikis Aniwiki!!!

    Com va tot? M’alegro que hagis passat pel meu blog! Sí, és un fart de riure, eh Little Britain!

    Irene: CALDRÀ anar-hi, sens dubte!!!! El q no sé és si el barret flàuer-pàuer el porta perquè és maco, per destacar en plan “eh q la prota sóc jo!” o per compensar l’alçada?

  4. Crec que és una megamix de les tres raons, però amb més pes per la 2a i la 3a… per no parlar de l’escotàs de la Miranda, q demostra q -cares més o menys maques al marge- no té res a envejar a les altres, no?

  5. Sí, jo també ho he pensat! La Miranda està increïble. Té un tipàs! I més si penses que acaba de superar un càncer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s