M’encanta la meva vida

Tan senzill com això.

Dissabte vam quedar per sopar amb els de Sabadell. Vam fer la inauguració oficial del pis de la Marga i el Benet, que l’han reformat totalment i els queda molt bé.

Eren tot parelles. Tots estaven aparellats, menys el Nando i jo, i alguns (eh Jordi i Rosa 🙂 ) ja estan embaraçats. Per un moment em va donar per pensar: “Jolín, estàs inadaptat? ‘Marujiteges’? [en el sentit de no acceptar l’edat que tens] Et tocaria ja assentar el cap i tal?”

De vegades, quan quedo amb els de Sabadell tinc aquesta sensació de “ells i jo“, de com si fos encara un noi esbojarrat envoltat d’adults.

Mentre que parlen de casaments, fills, etc, jo només penso en les vacances, estudiar japonès i fer prosperar TotemGuard. Mentre que uns discuteixen on faran al lluna de mel o quin cotxe comprar amb vistes a tenir descendència, jo només tinc ganes de sortir a sopar, anar de festa i pasar-m’ho bé.

Però sats què? Que m’encanta la meva vida. Aquesta és la conclusió a què arribo cada vgada que em poso a pensar giare en aquests termes. Visc sol i no tinc parella, però i què, la veritat és que m’ho passo de conya.

Un estil de vida convencional sempre m’ha fet bastanta mandra. Tot i que a la llarga em veig siguent pare i probablement casat, de moment encara em queda molt per experimentar.

És que de moment, no em veig visquent de cap altra manera. Encara tinc massa coses a fer, a gaudir i a aprendre com per pensar en tornar-me un “adult” en el sentit clàssic del terme: “casa, dona, cotxe, la parelleta i gos”. De fet, només de posar-me a pensar en tot això em talla el rotllo que Déu n’hi do!

Crec que sóc un adult madur i responsable. De fet, sóc de les persones més madures i responsables que conec. Sóc responsable de mi mateix, dels meus conills i tortugues, dels meus amics, dels meus socis, dels meus empleats. Però trio viure la vida com em faci més feliç.

I de moment, visquent com visc, en sóc molt, de feliç!

Anuncis

2 respostes a “M’encanta la meva vida

  1. A mi també m’encanta la meva vida, estic casada, tindré una nena amb el meu marit…i no em sento adulta en el sentit que tu dius. Sí que sóc convencional, però si per a tu la teva aventura és viatjar al Japó o a Austrália, per a mi la meva aventura és aquesta,potser d’aquí a uns anys fem un canvi d’aventures i mentre tu canvies bolquers jo t’envio una postal de les Rocalloses… la qüestió és triar l’aventura que et faci feliç a cada moment, el moment per sort, tant tu com jo, el podem triar, i l’aventura també.
    Ni jo canvio la meva vida per la teva, ni tu la teva per la meva, perque per sort tant tu com jo, vivim com ens agrada i experimentem allò que desitgem…

  2. Possí, tens tota la raó!

    D’això és del que es tracta! De ser feliç amb el que triem, oi?, perquè en el fons és la nostra elecció.

    De fet, aquest post no era una crítica cap a ningú… bueno sí, cap a mi, per menjar-me massa la bola a vegades: “i per què tu no no-sé-què, i per què… i per què, i per què???” Això era el que volia dir: que està perfecte, que tots tenim diferents estils de vida i que això és lo maco! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s