El misteri dels noms canviants

Per què hi ha Jordis que de cop i volta són Jorges? O Joses que, quan parlen en català, es diuen Josep?

Si et dius d’una manera, t’hi dius i jastà, aquí i a la Xina, no li veig el problema.

Jo em dic Òscar, parli amb qui parli, i mai no hi he tingut problemes!

Esclar que potser el tema no és tan de tenir problemes o no, sinó de “connectar”, crear empatia amb el teu interlocutor. El tema del “my name is Jordi, which in English is George, so you can call me George if you want”… O dels xinesos que es diuen en realitat Hu Xìn Mió però es fan dir Anna. Dius: cal? Potser sí per no sentir-se com a outsiders totals, o com el “factor exòtic”?

No ho sé noi, jo personalment trobo que el nom és una cosa molt personal. Què en penseu la resta?

Anuncis

Una resposta a “El misteri dels noms canviants

  1. Que jo també em dic Rosa aquí i a la Xina. Malgrat me mare quan em renyava em deia ROSSSSSSA MARÍÍÍÍA!

    Oh, mira, ara que ho penso jo m’he canviat el nom, doncs els meus pares per a mi van escollir Rosa Maria, i ha estat a base de la meva insistència que em diuen Rosa.

    Que cadascú es digui com vulgui! Pero que li respectin la tria.

    Un petó!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s