Talent

És gairebé un ritual abans d’anar-me’n a dormir escoltar alguna cançó del Youtube mentre faig un solitari, repasso el correu o navego sense rumb per internet durant un quartet d’hora.

Avui li ha tocat el torn al Youtube i a la Rihanna. Sí, em faig pesat. Ja li vaig dedicar un post fa no gaire. I què.

El tema és que ahir vaig engegar la tele i feien el programa aquell de Televisió Espanyola que és com un Operación Triumfo, però per a immigrants. Es diu Babel i és una bona idea però una pèssima execució (sol passar a TVE, un canal sense talent). Hi sortia una noia amb un cos escultural cantant l’Umbrella de la Rihanna. tenia molt bona veu, es movia bé, cantava perfecte i tenia una bona corerografia. Però es feia insuportablement suporífera.

Llavors tot va cobrar sentit. Em va venir al cap una conversa amb el Clay de fa uns quants mesos arran d’un vídeo que m’havia passat l’Irene del Roger Mas, un cantautor català, versionant en plan balada la cançó “Ni una sola palabra” de la Paulina Rubio. Segons ell, la cançó guanyava cantada pel Mas. Era una cançó bona que amb la Paulina -opinava el Clay i jo hi estava totalment en contra, òbviament- es feia interminable.

Em va dir: “Això és el talent. Sabies que la cançó que va fer famosa la Britney Spears, el ‘Baby one more time’ la van oferir primer a les TLC, les del Waterfalls, i la van rebutjar? I a la Britney Spears la va fer famosa.”

Doncs el mateix amb la Rihanna. Pot cantar l’Umbrella o el Don’t stop the music i donar-te un subidon d’energia, mentre que una altra cantant, igual de guapa i amb igual bona veu i amb la mateixa música la fa soporífera. Sí, la Rihanna, igual que la Britney Spears, té talent.

Per què la majoria d’aspirants a estrelles d’Operación Triumfo, tot i guanyar edicions o ser el focus d’atenció mediàtica, no deixen de ser uns mediocres amb ganes, veu i imatge, però uns mediocres al cap i a la fi?

Talent.

És el que diferencia no el bo del dolent, sinó l’excel·lent del sublim.

Qui parla de la música parla de l’art, de qualsevol bé de consum o de qualsevol tret de la personalitat subjecte a la valoració del mercat.

I en un món on tenim de tot i cada cop som més exigents, allò que és menys que sublim és mediocre.

(El que encara hem de descobrir és que tots tenim talent. Pot ser per entretenir les masses o fer riure els amics. Només ens cal confiar en nosaltres i deixar-lo brillar)

Advertisements

Una resposta a “Talent

  1. Crec que no és tant una qüestió de talent com de merchandising i de personalitat. A mi em passa amb les versions: la majoria les trobo horribles, i és perquè no hi trobo la força de l’original, no aporten res, són totalment prescindibles: potser és correcta, però no “et crida”.

    La Britney Spears no trobo que tingui més talent que qualsevol altra cantant d’aquest estil, si va triomfar és perquè es va inventar aquella història que era verge i va fer un videoclip en plan “colegiala sexy”. ((potser es nota que podria viure perfectament sense Britney Spears))

    I estic d’acord que tots tenim talent, perquè tots tenim alguna habilitat, de vegades és qüestió de trobar-lo, inspirar-se, que algú confiï en tu…

    quin rollo he fotut avui no? ;.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s