El puto tram dels collons i el transport públic ruïnós de BCN en general

Avui al matí m’he emprenyat com una mona. Primer, el metro es queda parat a Plaça del Centre durant com 4 minuts perquè les portes quedaven mal tancades i, per tant, el trne no podia arrencar. No és la priemra vegada que passa i, com sempre, el conductor ha dit per megafonia “Señores pasajeros les habla el conductor, Por favor abran todas las puertas del tren”. Un cop totes obertes, les ha tancat, shan tancat bé i hem pogut marxar.

Certament BCN pateix de desídia institucional i desinversions. Les culpes són moltes, variades i interminables. Per tant, no hi entraré. Només espero que tots els plans de millora que cada dia es llegeixen als diaris arribin mai a concretar-se, i q sigui aviat.

El tren en què anava era del mateix tipus que recordo quan amb 7 anys o aixís amb l’escola ens van portar d’excursió al metro i vam quedar tots flipats de lo moderns que eren i que “anunciaven les estacions”!!!

Però esclar, vint-i-algo anys més tard, foten puta pena. I els de la línia verda no són dels pitjors, només cal anar per la línia groga o la blava.

Com cada matí, havia de fer transbord a Maria Cristina amb el tram fins a Francesc Macià. Arribo i no es veia cap tranvia a prop ni cap q hagués marxat feia poc. Amb un sospir de paciència, miro a la pantalla i indicava un temps d’espera fins al proper tram de… 7 minuts!!

He acabat anant-me’n a agafar el bus.

Els trams funcionen fatal. O sigui, van bé, són pràctics i còmodes d’accedir-hi, però no encaixen bé a la ciutat i qui els va pensar es nota que viatja en cotxe oficial i no en transport públic com els seus governats.

No pot ser que en el tram comú de les 3 línies del Baix Llobregat, en plena hora punta d’un feiner, el proper tram passi en 7 minuts! I vés a saber quants en feia que no en passava cap!!

Evidentment no sempre és així, auqesta setmana porten anant especialment malament, però malgrat tot el temps mig d’espera deu ser d’uns 4 minuts. Això vol dir que en el moment que els ramals se separen cadascun té una freqüència (repeteixo, en dia feiner en hora punta) de 12 minuts???!!! És senzillament inaceptable.

I un cop hi puges, tardes 5 minuts a fer tres parades, perquè es queda eternament parat a cada semàfor. Els cotxes segueixen tenint prioritat semafòrica.

La pitjor cruïlla és a Diagonal-Numància, on l’espera dins del tram parat enmig del carrer i amb els cotxes passant s’eternitza.

Jo senzillament no ho entenc. Hi ha alguna cosa que no em quadra: Quan surten per la tele o a xerrades que he anat sobre el transport públic, els polítics i defensors del transport públic (com els de la PTP, p. ex.) s’omplen la boca parlant de “graus de satisfacció del 90% amb el tram” i com ha augmentat el nombre d’usuaris en els 2-3- anys que porta en servei. Jo no ho entenc.

Les estadísitques són la millor manera de dir mentides, i si tots aquests que tan en parlen alguna vegada s’hi acostessin -a banda de per tallar cintes d’inauguracions quan s’acosten les eleccion- veurien que el tram no funciona bé. Veurien que funciona molt malament:
– 40 minuts per anar de Francesc Macià fins a la parada de TV3. La òstia de lent, quan en moto en tardarien 10
– No gaudeix de prioritat semafòrica enlloc
– S’espatlla cada dos per tres, i quan passa tota la xarxa se’n ressenteix. No hi ha mecanismes ben dissenyats del que, en informàtica, es coneix com a “alta disponibilitat”, q si falla un element es pugui seguir funcionant sense que afecti de forma rellevant el rendiment.
– Hi ha poca freqüencia de pas!

Per anar de casa meva al C/ Olivera fins a l’oficina a Francesc Macià a peu tardo 32 minuts. Quan hi havia anat en bici, arribava suat perdut, però m’ho feia en 7 minuts. I en transport públic en tardo 27. Inacceptable.

I els polítics de torn, en comptes de reconèixer l’error que ha estat implantar el tramvia en aquestes condicions en comptes d’alguna cosa eficient, encara s’estranyen que Barcelona perdi competitivitat i segueixen parlant d’estendre la xarxa per tota la Diagonal per sobre terra! I aleshores, el dia que això passi, la forma més ràpida de moure’m per la ciutat serà muntant les meves tortugues Sydney o Camberra.

APÈNDIX
El tram va a pedals; els busos tarden moltíssim perquè el trànsit està sempre col.lapsat; el metro està envellit, la xarxa és insuficient i les millores tardaran anys a notar-se; i la RENFE és lo pitjor de lo pitjor… el dia que funciona, perquè quan no (que és l’habitual últimament) els trens de Calcuta són un model de modernitat comparativament.

Ah, i el transport públic arriba on arriba, perquè si et vols moure entre dos punts de l’Àrea Metropolitana un dels quals no sigui Barcelona, l’única alternativa real és el cotxe.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s