El nou curs

Esperava que el meu proper post fos el viatge als EUA de les vacances, amb fotos i tal, però com q encara les he d’acabar de rebre, i ja he rebut algun comentari impacient (així m’agrada, que m’esperoneu a escriure més! 🙂 ), he decidit fer una mena de declaració d’intencions per a aquest curs que ara comença.

Abans, perxò, una remarca: com és q tanta gent del meu voltant està, de cop i volta, fent coses espirituals? Qui no fa cursos d’àngels, fa reiki; qui no, fa espiritisme i parla amb el seu guia; qui no, s’apunta a cursos de meditació o es dedica a fer feng-shui i millorar el seu karma.

Penso que alguna cosa està canviant, i ho està fent a passos accelerats. I, segons els meus éssers de llum, cada vegada s’anirà accelerant tot més.

Així que he decidit q sóc massa criticon i que el meu humor és massa àcid i que, al menys el primer, ho vull canviar. He decidit començar a criticar menys. Canviar el meu sentit de l’humor no ho sé, perquè m’agrada el meu sarcasme. Però sí dulcificar-lo i fer-lo un pèl menys agressiu.

Toma ya declaració de principis.

I més coses encara: Cadascú de nosaltres creem la nostra pròpia realitat. Per tant, allò q em passa ho he triat jo per ajudar-me a créixer com a persona; per tant, no puc jutjar els altres per seguir el seu camí.

I si cadascú triem la nostra pròpia realitat, he decidit q la meva serà molt interessant i hi seré molt feliç. Per començar, en dos anys seré ric. En 3 o 4 tindré fills. Això vol dir que, per entremig, hauré conegut a la dona de la meva vida. No sé quan passarà, però sí sé que passarà. I em dóna molta tranquil.litat.

també he decidit altres coses, com ara qué tindré un rol important en els esdevinments mundials o q tindré un súper pis amb piscina al centre de BCN, però ara no m’hi vull estendre. Sí q vull remarcar, però, que si creo la meva pròpia realitat, no té cap sentit l’ansietat. Perquè tot passarà quan hagi de passar. Per tant, un altre dels meus propòsits/ projectes per al nou curs és estar més serè i menys ansiós.

I passant a projectes més materials, he decidit que vull aprendre sobre finances. Ja ho tenim altra vegada, ho sé, la meva dualitat espiritual- material; pijo- hippiós, etc. Noi, cadascú és com és, i jo me n’orgulleixo!

Pos sí, vull aprendre sobre finances i economia mundial. Ho trobo apassionant. començaré a formar-me.

Un altre tema q em ronda pel cap és aprendre física (quàntica), però de moment començaré llegint llibres (casualitats d’aquestes, ahir fent endreça de la biblioteca en vaig trobar un de divulgació de física quàntica del Hawkins i el Penrose que m’havia comprat l’any 98 i tenia perdut entre d’altres llibres). També la trobo apassionant, la física quàntica.

Què més: vull estudiar japonès, però com que també vull estalviar, miraré com em quadren els números . Perquè no em ve de gust anar a l’Escola Oficial, penso q hi ha massa gent a les classes i és tot massa oficial; vull algo més personalitzat.

També voldria canviar el tipus d’exercici físic que faig, perquè fer peses, per exemple, ja no em motiva tant. Tinc un flyer que em van donar pel carrer d’una mena de gimnàs de St Gervasi, “La Sala Magalí”, en què la propietària (que es deu dir Magalí) promet fer-te suar la cnasalada i fer-te aconseguir el cos que desitges. Aniré a treure-hi el cap, a veure si els tipus de classes dirigides que es veuen a la seva web valen la pena; inicialment, poden prometre. Altre vegada, però, hauré de veure com em quadren els números.

I això és tot. Si algú que ho llegeixi en té ganes, estaria bé saber quina és la vostra declaració d’intencions per al nou curs. (I els que us ho llegiu d’aquí a un parell de mesos, què esteu complint! 🙂 ).

Ce’st tout per ara. Espero que el proper post puguin ser les vacances. Ciao ragazzi!

Anuncis

3 respostes a “El nou curs

  1. Hola Oski,

    doncs espero amb impaciencia que expliquis alguna cosa de les vacances…

    Demanes una declaració d’intencions:

    1) Menys gimnàstica mental i més gimnàstica corporal

    2) En un termini de 15 mesos, perdre els 9 KG que he guanyat també en 15 mesos. I sense fer dieta.

    3) Menys temps professional i més per a família, parella i amics.

    4)Escaquejar algun viatge de feina, per complir el 3).

    5) Evitar tocar granets de la cara, je je je

    6) Tranquilitat, pau, serenitat i tolerància… el que repetim a ioga per deixar de pensar

    7) No faltar a Taixi

    8) Aprofitar el francès que pugui fer a la feina ara que he alliberat els dissabtes

    9) Seguir amb calma amb el xinès. Sin prisas pero sin pausas. Qüestió de supervivència futura.

    Et sorprens que cada cop hi hagui més gent fent tot tipus de teràpies naturals, reiki, etc?
    T’agradi o no, necessitem omplir el buit que ens hem creat abandonant l’Església. La serenor de quan la iaia acabava de passar el rosari no és prescindible… si els mantres ens la proporcionen i amés estan millor acceptats socialment ens hi abonem. El confessor al qual la iaia li confiava les seves angoixes ara es diu coach, homeòpata, psicòleg, guia de nosequè… depent de l'”església” que cadascú escull.

    I, finalment, les 3 avemaries, el sant pancraç i alguna herba o objecte beneït ara pren la forma del ritual de la lluna, l’autoconvenciment o d’un talismà maya, azteca, egipci o tibetà.

    L’ésser humà no deixa de ser humà. De religions n’hi ha més de les que ens pensem… no només Islam-Budisme-Judaïsme-Cristianisme-Tahoisme…… sinó també ciència-paramedicina-… Per sort, en la seva essència més pura tots demanen la tolerància per les altres formes de fe… i segur que en totes desgraciadament hi trobaràs algun fanàtic que les desprestigiarà.

    Una abraçada!!!

  2. Hola Laura!!!!

    Uau amb el teu ccomentari!!! Si bé no estic d’acord amb l’equivalència que fas entre església (catòlica) i altres rituals/ religions, trobo que és una reflexió interessantíssima.

    No hi estic d’acord perquè
    – la religió organitzada et ven una pel.lícula de què ets tu com a ésser humà i persona; què és el món; quina ha de ser la tevaa relació amb la resta déssers humans, éssers vius i el mó que ens envolta; sobre què és i com és allò diví. per tot el que comporta de jerarquia propi de qualsevol sistema organitzat (no critico específicament a la jerarquia catòlica)
    – cert que hi haurà gent que s’agafarà a les “novetats espirituals” com a substitut de la religió organitzada. Però penso que per a la major part de gent són un pas més enllà een la relació amb noslatres mateixos i amb el diví (digue-n’hi com vulguis: Déu, l’unives, energia, etc): una relació més directa, sincera i basada en la intuïció i el benestar.

    Dit això, evidentment sí que hi ha paral.lelismes, que podrien ben ser alguns dels que tu assenyales: rosari, rés i més i tot.

    Un dels problemes de les religions organitzades és q, amb el pas dels segles, s’han allunyat del missatge universal que totes elles predicaven (només cal llegir atentament a Jesús -amb evangelis apòcrifs inclosos-, mahoma o Budha) i que era igualet en totes elles, per esdevenir una maquinària ideològica amb l’única finalitat última d’autoperpetuar-se.

    Aquest fet ha conduït a una manipulació a conveniència del misssatge original: eliminació de capítols sencers de la recopilació del missatge de Jesús (els evangelis apòcrifs) per, entre d’altres coses, eliminar de soca-arrel el paper de la dona (Magdalena era LA deixeble preferida de Jesús, entre d’altres coses) i crear-se una historieta a la mida de l’establishment eclesiàstic (capellans cèlibes i solters, la virginitat de Maria). El mateix és cert en totes les altres (Justificació de la Guerra Santa o el bandejament de les dones al Corà; caure en el pur simbolisme i repetició ritual e el budisme o hinduisme, etc).

    Un fet que és curiós és q, en aquesta cerca de significat que sembla q tothom està reemprenent, estem mirant cap a Orient, com si ells fossin elss guardinas de l’espiritualitat, i estem agafant les seves formes de fer sense crítica. Només perquè són llunyanes, exòtiques i de països subdesenvolupats (estic segur q si la Índia fos la 1a potència mundial, seríem molt més crítics).

    Segurament, si miréssim en l’essència de la nostra història, també trobaríem el q estem buscant: els mateixos consells, altres rituals equivalents, etc que, adaptats als nous propòsits que ens hem proposat, complirien amb el seu fi perfectament!

    Amb això no vull dir q estigui malament mirar a Orient. El que vull dir és que hauríem de ser un pèl més crítics amb què adoptem, i no rebutjar tant el que ens ha llegat la nostra història. Perquè si el que volem és redescobrir la nostra vessant espiritual, podem trobar la forma aquí a la contonada, no cal necessàriament allunyar-se 5.000 kms!

    En fi, estic anant-mer’n per les branques.

  3. Hola!

    Només dir-te que no estic gens en desacord amb el que escrius.

    … i que el setembre he viatjat 4 de 4 setmanes i no he perdut pes (dos punts incomplerts de la llista….) 🙂 M’hi he d’esforçar més. 🙂

    Una abraçada!
    Laura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s