La foto és de Disneyland Hong Kong, però és per mostrar la nostra cara festiva hehe. Em recorda els smileys del Messenger quan vols dir que vas de sobrat.

Fa dos dies ens vam trobar a la bústia de casa:

“Benvolguts Òscar i Dawn,

De cara al vostre comiats de solter i solera, hauríeu de reunir les coses següents:

Dawn: ulleres d’aigua, tovallola, bikini, xancletes, raqueta de platja, pijama, capsa de 24 condons.

Òscar: gorro de llana, xiruques, manxa de bicicleta, casc de bicicleta, sac de dormir, pijama, bolquers de criatura.

Penseu a agafar tots dos raspall de dents.

Ah, molt important, us heu de vestir amb texans.

Fins dissabte!!

PD. Podeu demanar algunes coses als vostres amics.”

Demà ens fan els nostres comiats de solters, a tots dos junts. L’únic més que sabem és que ens passaran a buscar per casa a les 11.15h.

Quina emoció!!! Què ens faran???

Dios mío, vamos a morirl!

Gaudí? Jaume I? Companys? Què hi dieu?

El cap de setmana passat estava mirant les notícies per internet i en llegeixo una a El Periódico que diu que ara, aprofitant l’avinentesa de Tots Sants, havien muntat rutes turístiques pels cementiris de BCN… de nit. Guies amb llenternes que t’ensenyen les tombes més famoses.

En comentar-li a la Dawn, em va preguntar que quin era el cementiri més famós de Barcelona, i no li vaig saber què respondre. Li vaig dir que “potser el de Montjuïc?”. I em insistir que a quin cementir hi havia més famosos enterrats. Encara vaig saber menys que dir-li.

I la pregunta del milió va ser: “De fet, quin seria el personatge històric més important de Barcelona? I de Catalunya?”.

El primer el vam tenir clar de seguida: el personatge històric més important de Barcelona és Gaudí. Però i de Catalunya?

Per guanyar temps li vaig preguntar: “I de Hong Kong?” La resposta va ser “Well, from China Mr. Mao”.

Hurtx!!! Li vaig replicar que el Mao s’havia liquidat a milions de persones amb la seva Revolució Cultural, però va dir: “sí, és cert, però també va fer que el país comencés a progressar”.

Retornant al tema de Catalunya, li vaig dir:

- Sant Jordi

- Ah, the one who killed the dragon? Pfff, copied from China.

- Well, then, Jaume I, the Catalan king who conquered València, Balears, Italy, etc. But that’s like 700 years ago.

- Pfff let’s ask our friends tonight

I tonight era la Castanyada, de manera que al vespre havíem quedat tots a casa la Núria i el Monter per afartar-nos de castanyes i moniatos.

Vam formular la pregunta. Amb Gaudí per a Barcelona hi va haver quòrum. Però per a Catalunya van triomfar els nohosés. Només l’Àlex es va aventurar a suggerir el president Companys, com a símbol de la Generalitat recuperada durant la II República i assassinat pels franquistes.

Però tot i així, no ho veig clar…

Vosaltres a qui proposeu?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Barcelona?

- Qui creieu que és el personatge històric més representatiu de Catalunya?

- (Els que visqueu fora) Qui creieu que és el personatge històric més representatiu del vostre país?

A veure quins resultats surten!

Els primers cops que vaig començar a menjar cuina xinesa autèntica amb la Dawn, sobretot a Hong Kong, em sobtava que em duia a diferents restaurants de diferents estils de menjar xinès: cantonès, xangaiès, etc, que per a ella eren claramet diferents però per a mi eren exactament el mateix. No hi veia la diferència.

Amb el temps sí que vas aprenent a diferenciar una miqueta. El menjar cantonès, que és el de la regió on hi ha Hong Kong, es basa molt en empanadilles o farcellets que fan bullits o fregits. En diuen wantons. Els encanta fer-los de gambes.

Ahir en vam fer a casa nosaltres:

Wantons de gall d’indi i gambes

Ingredients:

- 1 paquet de gambes pelades congelades del súper

- 1 paquet de bolets xinesos o dels bolets que preferiu. si feu servir bolets xinesos, els haureu d’haver hidratat prèviament amb aigua calenta o tèbia

- Carn picada de gall d’indi (l’autèntic és amb carn de porc)

- 1 paquet de massa per a wantons. És pasta fresca que venen conelada als súpers asiàtics. Semblen els canelons El Pavo.

- 1 clara d’ou

Barreges la carn picada, les gambes i els bolets, tot cru.

Agafes un requadre de pasta de wanton i al centre hi col.loques una cullerada de la massa que has fet, assegurant-te que hi hagi, al menys, una gamba.

Per tancar el wanton, amb una cullereta mulles les puntes amb la clara d’ou. Ajuntes les puntes en diagonal i seguidament, fent un cercle al voltant amb el dit índex i el dit gros, ho tanques.

Un cop ja tens tots els wantons fets, ho pots bullir en sopa i fregir.

Si optes per fregir-ho, només et caldrà una paella amb oli abundant

Si optes per bullir-ho, pots fer-ho amb aigua o amb caldo de peix o de pollastre i afegir-hi fideus xinesos. I recorda que en la cuina xinesa el caldo no se sol beure!

És molt divertit de fer, i ideal per fer amb canalla. I queda boníssim!!!

Aquest ha estat un cap de setmana d’altibaixos. Un dia estaves al capdemunt de l’alegria i, al cap d’unes hores, et consumia la desesperació.

Són coses que passen.

No és que de cop i volta m’hagi tornat bipolar, eh!

En fi, com diria segurament algun expert en tao, zen o algun gurú d’aquests de creixement personal, l’important és mantenir l’estabilitat personal. Mantenir-te equànime. Si estàs bé amb tu mateix els esdeveniments externs no t’afecten.

Doncs això.

Els meus amics Atsushi i Dongsil han creat una web per promocionar-se com a profes de japonès i coreà respectivament.

L’Atsushi va ser el meu profe de japonès durant un curs a l’acadèmia Kingsbrook, i trobo que és escel.lent, per la seva capacitat d’explicar la gramàtica, les estructures lingüístiques i de fer-nos aprendre moltíssim en molt poc temps.

Si algú té ganes d’aprendre japonès, li recomano moltíssim que el contacti.

Quant a la Dongsil mai he tingut el plaer dd’aprendre coreà amb ella, però em consta que la gent n’està contenta.

Si us interessa, podeu

- Anar a la web www.magradacatalunya.com

- Contactar-los al 665 165 267 (Atsushi)

A l’oficina la dona de fer feines ens ve el cap de setmana. És una noia filipina, que sol venir acompanyada d’una amiga/parenta i que, quan té massa feina (entre setmana treballa de cambrera a les Quinze Nits) subcontracta la feina a alguna altra parenta o amiga del seu cercle filipí.

Per 50€ se suposa que hi treballa 4 hores, però com que vénen dues, en dues hors enllesteixen.

El tema és que és molt simpàtica, sempre riallera, però en general, deixa l’oficina “passablement” neta. Passablement neta vol dir que buida les papereres i treu la pols, però un dia arribes i el terra està enganxifós i relliscós perquè en comptes de fer servir cera i sabó per al parquet, ha fet servir tota una ampolla sencera! de Reparamuebles; la setmana següent s’ha deixat els finestrals oberts i hi fot un fred horrorós; i un altre dia han desaparegut una cullera i dos rotuladors vileda, al terra s’hi veuen les llapissades de la fregona i per poder caminar has de fer el moonwalk (àlies “el maikelyasson“).

En aquests casos m’hi emprenyo, li xiulen les orelles i el divendres següent juntament amb les peles, li deixo un pòstit del pal “tia tu ets cega o ets cega”. O sigui, una nota dient això, però ben dit, eh…

La setmana passada, no obstant, l’oficina estava neta, sense desperfectes, i s’havia dedicat a endreçar la cuina: el sucre en un pot de vidre etiquetat “sugar”; el cafè instantani en una altre pot de vidre etiquetat “coffee”; el colacao en un altre amb l’etiqueta “chocolate”…

Tots els tes i infusions estaven dins de tuperwares hermèticament tancats.

Tot hermèticament milimetrat.

Em va arribar al cor. Aquest divendres passat li vaig deixar una nota d’agraïment, donant-li les gràcies i dient-li que “era un sol”. Òbviament el Clay se’n va enfotre, però jo l’hi vaig deixar, què cony!

I avui al matí, arribo i em trobo l’oficina neta i la cuina encara més endreçada: les aigues amb gas en un prestatge; les garrafes d’aigua a l’armari (en comptes del terra)…

Suposo que és el poder de l’agraïment.

A tots ens agrada que ens valorin la feina que fem bé! I si sabem que el que fem agrada i és ben rebut, fa que treballem més contents i millor.

Doncs jo l’hi estic ben agraït!

Què tal la senyora de fer feines o servei de neteja de les vostres feines? Alguna anècdota divertida?

Dilluns passat vam decidir anar a passar el dia a Sitges. Després d’una banyadeta accidentada, vam deicir que el millor era solucionar el dia fotent-nos una paella com Déu mana davant de la platja.

Craso error, my friend!

El restaurant La Niña (situat al costat dels restaurants La Pinta i la Santa Maria) semblava fantàstic i com que ja era tardet, cap a les 15.30, hi vam trobar lloc de seguida.

Ens vam demanar una paella marinera per a dos i es van portar…

1) La paella més salada que hagis menjat mai

2) La paella amb més llar que hagis menjat mai

3) La paella amb el pitjor servei que t’hagis trobat mai.

Exemples de mal servei:

- No ens van dur tovallons!

- Arribem, ens senten parlar en anglès i “Here’s the menu in English“, ens diu el cambrer, d’aspecte sudamericà. “Ah, gracias“, li contesto. “Ah, tú la carta la quieres en español?“, em diu. “O en catalán“, m’aventuro jo. “Hahaha uy, en catalán no tenemos haha“

- Li pregunto la diferència entre la paella marinera i la Can Parellada i em dispara “uy, pero tú eres de aquí, no? Tú eres catalan, deberías saberlo!!“

- Hem de demanar quatre vegades el compte per poder pagar

Al final, no li deixem gens de propina i em quedo el boli bic que m’havia donat per firmar el rebut de la Visa.

4) La paella se’ns va posar fatal. Ens va donar una somnolència terrible i a mi em va sentar com un totxo!!!

Conclusió: no aneu mai al Restaurant La Niña!!!!

PS. Malgrat tot, ens vam divertir, com demostren les fotos

És ja un tema d’humor negre. Fa uns dies li vaig comentar a la Dawn que m’agradaria escriure un llibre, però que no sé de què.

Dilluns passat vam decidir anar a Sitges a passar-hi el dia i fer l’última banyadeta de la temporada. La cosa pintava súper bé: un súper sol que fotia, a la platja hi havia la gent justa i l’aigua estava més calenta del que m’esperava si tens en compte que estem a l’octubre! De fet, jo no les tenia totes que ens acabéssim banyant, em pensava que només podríem prendre el sol.

Però ens vam banyar, em vaig ficar a nedar i jo, tot d’una, em miro la mà esquerra i començo a cridar “Fuck!! The ring!!!” Havia perdut l’aliança. Fica’t a buscar-la sota l’aigua. Va ser impossible. El món se’m feia a miques.

En el meu moment de màxima desesperació, la Dawn em diu:

- Now you have a title for your book: “The Loss of the Ring” -i es fica a riure

- Actually, it could be a movie- li dic jo, pensant en les pel.lis aquestes tipus “Atrápalo cómo puedas” que a Hollywood fan de tant en tant per enfotre-se’n d’alguna altra pel.li taquillera

- Yes, a gnome has lost his ring at the beach and now has to travel all the way to Hong Kong to get a new one

I tots dos vam esclafar a riure.

Ara el terme “the loss of the ring” ja s’ha convertit en un clàssic de les nostres converses.

La imatge és d’aquí

“Vosotros pensáis como hombres y no pensáis como dioses”

Jesús, segons citat per Mario Conde a La Contra de la Vanguardia d’avui

(Que es veu que l’han deixat en llibertat després que el Comitè de Drets Humans de l’ONU ha declarat il.legal la seva sentència… tela)

A la Xina una de les festes més importants és l’equinocci de tardor. Se celebra sopant sota la lluna i menjant uns “pastissets de lluna” i encenent fanalets. Aquest any la celebració va ser l’altre dia, el dissabte 03/10. Amb la Dawn portàvem dos mesos planejant-ho en plan romàntic i ja va portar de Hong Kong pastissets autèntics, i fanalets. Va ser molt xulo i ens ho vam passar molt bé, tots dos juntents.

Els pastissets són lleugerament dolços, de flor de lotus i a dins porten un ou d’ànec, de manera que, si els parteixes per la meitat fa l’efecte que sigui la lluna.

El dia anterior, divendres, per petició popular, ho havíem celebrat a la platja, sota la lluna, amb alguns amics: l’Ester, l’Atsushi (al Japó també ho celebren, però menys), el Pere, etc.

Després de la festeta a la platja, com que teníem invitacions, vam anar-nos-en a Shoko, on feien la festa de presentació de la pel.li Rec 2. Hi vam trobar tot de figurants disfressats…

Quina por! (o no)