(Foto de Mundo Pesk i vista primer a Lo que nadie se atrevió…)
En la meva remenada diària de blogs, en la secció “blogs d’espanyols al Japó”, un dels meus preferits resulta que ha muntat un concurs i regala una PSP Slim: farà un sorteig entre tots aquells que el mencionin, el linkin i posin la foto i vídeo següents a la seva web.
Es tracta del blog Un Español en Japón.
from www.metacafe.com posted with vodpod
A veure si tinc sort i em toca!! 
Molt bon any nou a tothom!
Aquest any serà espectacular de debò, ho pressento.
La frase del dia:
“Actuar en espera d’aprovació externa és menysprear la teva
essència.”
(M.Àngels Mestre, ex-fibromiàlgica, a La Contra de La Vanguardia d’avui 28/09/2007)
Boníssima versió en català de la cançó de la Paulina!!!
(Merci Irene)
Ja m’ha passat un parell de vegades: la carn de conill és potser la que més m’agrada, però quan vaig al súper, n’agafo una safata i veig un conill posat allà, sobre el porexpan, m’imagino q és el Coco i no en puc comprar.
És com si veiés el coco sense pèls, tallat a trossets. Uix!!
Sento com si fos canibalisme.
M’acabarà passant el mateix amb tota la carn i acabaré fotent-me únicament porteïna de soja?
Espero que no!!! Però suposo que és un tema d’empatia. Em passaria el mateix si hagués de comprar tortugues per dinar… Així que deixes de mirar-te aquest aliment com un tros de carn i passes a veure’l com un ésser sensible i amb sentiments, ja no en pots menjar.
Però per si de cas, per començar-m’hi a acostumar, al retir de Vipassana del desembre em passaré 10 dies alimentant-me vegetarià. Quin horror!!!
Com sempre, publico els posts de dos en dos. Un article q he llegit a El Economista: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/274194/01/70/Espana-juega-en-la-Champions-League-de-las-economias-segun-Zapatero.html
Pos això, q estem estupèndament (ho crec de debò). Únics punts negatius:
- Pujada tipus d’interès (però pot ser q dintre de poc tornin a baixar? seria una alegria pels hipotecats!)
- Sous comparativament baixos. És un tema que vivim heretat de quan teníem un 20% d’atur (sobre una població activa del 40%, quan ara hi ha un 8% d’atur sobre una població activa de just per sobre del 60%) i que l’entrada da mà d’obra barata immigrada als escalafons més baixos de l’economia no ha solucionat. Però possiblement gràcies a tot això l’economia ha crescut tant i s’han creat tants llocs de treball. Igualment, crec q és un tema que, al ser purament d’oferta i demanda, quan comenci a estabilitzar-se l’entrada d’immigrants (la de naixements ja fa temps que s’ha estabilitzat), i sembla que ja anem en camí, el tema s’anirà arreglant paulatinament. Jo crec que tardarà uns 8 anys.
Fa un mes i mig aproximadament en una de les meves lectures dominicals de La Vanguardia, vaig llegir, en alguna de les columnes d’opinió, que des de l’Estat no hi havia cap interès a reformar -agilitzar- l’administració de justícia, coneguda per la seva lentitud i ineficàcia perquè més de la meitat de les demandes a dirimir eren de ciutadans contra l’Adminstració Pública en qualsevol dels seus nivells.
En aquell moment ho vaig trobar increïble, però avui, mentre intentava anar en bici(ng) per la ciutat sense que em passés cap desgàcia, hi he estat pensant. I possiblement sigui veritat, aquesta dada. He fet llista mental de, si fos fàcil i ràpid, contra qui em demandaria:
- L’Ajuntament de Barcelona pel pèssim servei de Bicing. Les dues últimes: els mapes d’estacions de Bicing que hi ha penjades a la web o enganxats a les mateixes estacions, no són certs. En teoria, n’hi hauria d’haver 3 a Sants, quan en realitat n’hi ha zero. I dues a Francesc Macià. I també n’hi ha zero.
Per no dir que ahir, tornant a casa pel carril bici de Tarradellas, se’m va punxar la roda del davant (així, de sobte, fent “pufffff”). Vaig perdre el control de la bici i, si el cotxe que venia darrere meu no arriba a frenar a temps, moro atropellat. Per sort tot es va acabar amb una esgarrapada al turmell dret, ja que per sort vaig poder maniobrar amb agilitat i no vaig arribar a caure a la calçada. Però un xic més i m’atropellen, ja que la punxada fa fer que la bici se sortís del carril bici.
- La Guàrdia Urbana: ahir a les dues de la matinada estava llegint al menjador amb la porta del balcó oberta. Algun veí d’algun bloc de davant devia estar fent alguna festa, perquè se sentia música a tot drap i gent cridant. Vaig trucar al 112, que em van transferir amb la Guàrdia Urbana. Em van demanar les meves dades i que els expliqués què passava i que ara enviarien una unitat. Encara els espero.
- Renfe: no cal dir perquè
- Aena: El Prat fot puta pena. Avui llegia una entrevista al Victor Morlán, secretari d’Estat d’Infraestructures, com deia, en resum, que ells eren fantàstics i qeu ho estaven fent tot bé. A la vegada, a La Vang, hi havia un article sobre un llibre que ha de sortir del Germà Bel, professor de la UPC especialista en gestió aeroportuària i ex parlamentari sociata. Deixava a caldo la gestió d’Aena. Venia a dir que els aeroports espanyols no es descentralitzaven (tal com cal per fer-ne una gestió més eficient, i com es fa a tot el món) perquè hi ha tot d’interessos del funcionariat del ministeri i d’Aena que no ho permeten, perquè si no se’ls aaba la bicoca de seguir la seva vida paràsita.
- L’Ajuntament per la pèssima gestió de moltíssimes coses, entre elles els gimnassos públics de concessió privada Ubae. Ja ho he explicat en algun altre blog, però el tema és que ara que m’he canviat a un gimnàs privat, n’estic enamorat. Fan millors horaris, tenen millors instal.lacions i està tot més net. I no són tan més cars (de fet, tret el que jo vaig i algun altre, el gimassos Dir estan tral.là tral.lera amb els dels Ubae). Els monitors són molt millors (i més ben pagats!!!), fan més activitats, etc. De fet, la meva única queixa és que no hi ahgi cap Dir a prop de casa!
Com amb tantes coses, sembla que l’Administració Pública vagi més en contra que en benefici dels ciutadans. Hi ha massa interessos creats, massa politiqueig, massa política amb clau de partits (i no de ciutadans, que som qui paguem) i massa política interna. Hi ha massa rigidesa i massa poca flexibilitat.
De les Administracions Públiques només sé que em no faig més que pagar: em treuen una bona part del meu sou; per cada cosa que compro pago IVA; hi ha tots els impostos especials sobre carburants, licors, tabac, etc; l’empresa paga una morterada cada mes en cotitzacions socials, etc. Per no parlar d’IBI, impostos de societats, IAE, etc.
I què rebo a canvi? Cues a les autopistes; infraestructres deficients i pèssimament gestionades per gestors incompetents i orgullosos; menyspreu pel fet de ser català; menyspreu per exigir un bon servei; imposicions d’horaris comercials, etc (perquè si em passo la setmana treballant no puc anar a comprar el diumenge?). La sanitat pública està saturada. I quan vulgui tenir fills, els hauré de portar a escoles concertades perquè no hi ha prou places públiques.
Per tant, i en resum, tinc clares dues coses:
- Quan tingui pasta (que en tindré), em faré un muntatge per no pagar ni un cèntim de més del que cregui just a l’Estat. Està ple d’assessors i empreses dedicades a muntar estructures financeres perfectamet legals i que acaben produint, com a resultat, que no paguis impostos. O és que us penseu que els rics paguen la meitat dels seus ingressos en impostos??
- Com no canviï tot molt, passaré de votar o votaré en clau de “català emprenyat”. L’Ajuntament a prendre vent; la Gene me la bufa i a les generals votaré ERC.
L’últim dia meu a l’Ubae Aiguajoc va ser per a mi fantàstic. M’hi vaig trobar per casualitat a la Laura Rodríguez, quan feia molt de temps que no ens vèiem. Em va estar explicant la seva vida, les vacances i em va parlar de Vipassana. És una tècnica meditativa amb milers d’anys d’antiguitat i que, per practicar-la bé, cal fer un retir de 10 dies durant els quals no pots parlar mb ningú, ni emporar-te cap llibre, mòbil, etc.
M’en va estar parlant i vaig mirar blogs i comentaris per internet i he decidit fer-ho.
Segurament ho faré aprofitant el pont de la Prostitució al desembre (del 05/12 - 16/12). Hi ha un centre de meditació vipassana al Montseny i ja m’hi he inscrit: http://www.neru.dhamma.org/
Durant aquests deu dies de meditar non-stop l’objectiu és entrar en contacte amb tu mateix, acallar la teva ment i deixar que aflori el teu ser interior: qui ets, què vols, desfer-te de pors i ira (hahahahaha qui llegeixi el meu blog anterior del “català emprenyat” s’adonarà que falta em fa!), connectar amb el teu ésser veritable, la pau i la felicitat.
Ja us explicaré!
|
