En les dues o tres darreres setmanes m’he estat llegint un llibre de l’Eckhart Tolle titulat A New Earth. Aquí l’han traduït com Una nueva tierra ahora (perquè et quedi ben clar que el Tolle és l’autor d’El poder del ahora).
El llibre, entre d’altres coses, ve a dir que pensem massa. Que vivim no pas en el món real, sinó en els nostres pensaments de què vam fer; què hauríem d’haver fet; què farem després, demà, demà passat; de què li vaig dir i què em va dir; quina llàstima que no fes; etc.
Cal “calmar la ment” per poder experimentar la vida.
Simultàniament, per una sèrie d’experiències negatives que ara no explicarem m’he estat gairebé dues setmanes en tensió pel “què passarà”, i el “i si resulta que”. Tot de paranoies mentals de pensaments i més pensaments sobre fets que no s’han esdevingut i irreals. A banda de torturar-me, m’han impedit gaudir del dia a dia i m’han impedit dormir bé.
En converses amb un parell d’amics tots dos em diuen que el seu problema és que pensen massa. Mira, benvingut al club, els dic a tots dos.
Conclusió: cal calmar la ment. Educar-la per emetre menys soroll de pensaments per poder gaudir més bé l’ara.
Me n’informo i resulta que, repcisament això és el que pretén la meditació zen.
Ahir vaig anar a un centre de meditació zen al Born, on feien una xerrada informativa, tipus “demo”, hehehe 
Va ser una horeta llarga en què ens van explicar com es practicava i vam fer-ne un parell de pràctiques.
Asseguts al terra, amb les cames creuades i de cara a la paret, per evitar distraccions, amb els ulls entreoberts, la clau és únicament concentrar-se en la respiració: la ment pot estar per una sola cosa a la vegada. Si li diem que estigui per la respiració, no estarà pels pensaments que li vénen.
Evidentment costa, no és fàcil, cal educar la ment. Et van venint pensaments, idees, plans constantment al cap, però dius “vale” i tornes a enfocar en la respiració. Amb la pràctica, la ment es tranquil.litza i entres més en contacte amb tu mateix i amb el moment.
Realment, en sortir d’allà, em notava molt més serè, satisfet.
L’instructor recomanava al començament anar-ho prcticant un cop per setmana, tampoc és qüestió de forçar la maquina, començar súper a saco i després deixar-ho, deia.
La setmana que ve m’hi tornaré a passar. I a veure…
Etiquetes: meditació, pensar, respiració, respirar, zen
15/06/2009 a les 08:39 |
Hola,
a mi tb em passa això de pensar massa, q faig fer, q podria haver fet, ara q passara, les coses es poden canviar?… en alguns temes si q penso q a vegades li dono massa voltes, potser xq no entenc q passa i amb temps i perspectiva ho acaves veient més clar, a vegades pensar es necessari, pero unes altres… jop, m’agradaria dir-li al meu cervell q em deixes un temps en pau.
en uns altres temes si q em propose no pensar massa i ho vaig aconseguint, deixar q les coses pasen com tenen q passar, x ex en el tema pis fa 3 setmanes o aixi em vaig estresar molt per si em tenia q mudar, pels diners… com tenia q estudiar vaig aparcar-ho i ara s’esta resolvent a soles jeje
besets, m’agrada la idea del llibre i de la meditació, ja aniras contant!
15/06/2009 a les 09:53 |
Vaja, jo que creia que els homes no ereu gens complicats i que no pensàve-ho tant!! jeje
Teniu raó, hi ha que intentar no menjar-se la bola tant, però en el món en el que vivim és complicat.
15/06/2009 a les 11:06 |
Erle: És cert, oi? Al final, per més que ens atabalem, les coses s’acaben resolent i posant al seu lloc soles. Més motiu encara per no escalfar-nos-hi el cap! hehehehe (si fos tan fàcil, oi?)
Alicia: No, els homes pensem moltíssim!!! Futbol, ties, cotxes hehehe. No saps pas els maldecaps que dóna pensar tant! hahahaha
15/06/2009 a les 21:55 |
TADA IMA, l’aquí i l’ara, el moment present des de la quietud de la ment.
Enhorabona per tenir l’inquietud que t’ha fet arribar fins el zen. Espero que la seva pràctica t’il·lumini l’ànima, t’ompli el cos i buidi la ment.
Un llibre: Zen en el tir amb arc, EUGEN HERRIGEL
http://planetaquantum.blogspot.com/2009/05/el-cami-del-guerrer-pacific.html
16/06/2009 a les 10:17 |
Diga’m ignorant, però jo em pensava que totes les meditacions servien per això! és cert que ens escalfem el cap massa i massa sovint, però crec que la condició humana ho implica…
16/06/2009 a les 11:03 |
Àlex: Gràcies! Ja aniré informant de com em va. Avui al vespre hi tornaré a anar… Sense estressar-m’hi, però amb constància
El llibre, me l’apunto
Irene: Sí, és cert, totes serveixen per al mateix, i totes juguen amb una sèrie d’elements comuns per aconseguir-ho: la respiració, la repetició de paraules, o gestos, etc. Suposo que la diferència rau en com ho aconsegueixen, com fan servir aquests elements… Ja t’aniré explicant com em va
22/06/2009 a les 06:03 |
Bé, m’uneixo al club doncs… Jo també penso massa i estic d’acord amb això de que ens la passem visquent en moments que no existeixen realment ( els que molt pressumiblement mai existiràn i els que han existit però que no ens duu a res de bo repassar).
Interessant això de la meditació Zen, però estic amb l’Irene. Totes les tècniques de meditació son semblants.