Sempre m’han agradat les pel.lis i les sèries de judicis: amb una bona trama, amb denses investigacions, acusats maquiavèlics, testimonis colpidors… Des del Perry Mason passant per la Ley de Los Ángeles o El Informe Pelícano, La Tapadera, etc.
Dilluns passat vaig veure un clàssic. Dirigida pel Billy Wilder, Witness for the Prosecution (“Testigo de cargo” a Espanya) em va encantar compta amb la Merlene Dietrich, el Tyron Power i el Charles Laughton. La Dietrich fot un paperàs.
És entretinguda, amb tocs d’humor i el final un pèl adivinable (suposo que és el que té que sigui de fa 51 anys) però tot i així boníssima per gaudir d’una bona estona amb una trama que t’atrapa des del primer moment.
Feia gràcia sentir els diferents accents dels personatges: La Dietrich paaggla amb aksent alemany, jawohl, i el Tyron és americà, tot i que no arriba al texà rotllo Bush/ pato Donald. I el Laughton és anglès BBC, fantàstic.
Que per cert, mirant-me la cara de la Dietrich notava un dejavú total…
Col.lega! És clavada a la Madonna fa 50 anys, tot i que millor actriu: el mateix rostre inexpressiu, mirada dura, cara d’acer, pell massa fina pels seus 50 anys i posat femme fatal-mantis religiosa.
Tot sigui dit, a mi la Dietrich em posa, em dóna morbillo!!! (Ups, se m’ha escapat!)
Etiquetes: Billy wilder, Dietrich, Madonna, Marlene Dietrich, pel.lícula, pel.lis, Testigo de cargo, witness for the prosecution
09/03/2009 a les 12:06 |
sí que s’assemblen! Jo “Testimoni de càrrec” la vaig veure un dia que estava malalta i vaig haver de fer llit tota la tarda, crec que la feien al 33, però ara mateix en tinc un record borrós, segurament per culpa de la febre
10/03/2009 a les 15:46 |
A mi m’agradava la serie “se ha escrito un crimen”. T’enrecordes? jeje, fa molts anys
10/03/2009 a les 15:56 |
Osti sí, amb la Jessica Fletcher!!!
(tinc un amic, el C., q la seva mare és clavada clavada!!!! I a ell li fa una ràbia!!!!)
10/03/2009 a les 18:47 |
Una gran actriu, sense dubte, cèlebre per tenir les millors cames de Hollywood. Diuen que era lesbiana.
Quan va tornar a Alemanya des dels Estats Units, la gent la rebia com una traïdora. Una cosa és que fugis del teu país, per guanyar-te més ve la vida, perquè et sembla que tothom s’ha tornat boig amb això del nazisme, cosa que és molt lícita, i l’altra molt diferent és que vagis a animar les tropes dels que bombardegen els teus connacionals. Per això no m’acaba de caure bé.
10/03/2009 a les 23:53 |
De fet, tinc a mig llegir-ne la biografia i, més que lesbiana, em sembla q era una tot-terreny
11/03/2009 a les 16:12 |
Quina falta d’ortografia que he escrit allà dalt: “T’enrecordes”… sorry, volia dir: te’n recordes :S